Els orangutans som nosaltres

En les auto-denominades xarxes socials ha circulat profusament un vídeo que diuen “viral” en el que veiem un orangutan plantant cara a una gran excavadora, agafant-se a la pala de la màquina. Veure aquestes imatges em van commoure, i vaig plorar de ràbia, impotència i desesperació.

El nostre germà orangutan s’enfrontava, nu, desvalgut i desesperat, a la màquina que acabava de destrossar tot el seu entorn, la selva tropical de l’illa de Borneo, on ell vivia; destrossant-li el seu món, per fer plantacions a fi d’obtenir oli de palma, un oli que ajudarà a destrossar la salut dels consumidors de tot el planeta.

Germà orangutan, la màquina estava destruint ta casa, ma casa, la casa de tots. I, com tu, els humans tampoc no en tenim d’altra. Quan totes les màquines com aquesta hagen acabat la seua feina, ja no tindrem casa ningú. Haurem aconseguit transformar el món en un femer, en un desert, en un infern.

Tu sol, germà, despullat i desarmat, lluitant contra la màquina, que no s’atura. Als darrers 60 anys han desaparegut la meitat de les poblacions d’orangutans, de l’illa de Borneo. Als darrers 20 s’ha destruït més del 55% per cent de l’hàbitat dels nostres germans (la casa, el refugi, el menjar, el lloc on viure). Moren de fam i segurament també de tristor i de ràbia.

La màquina no són els treballadors paries d’Indonesia i de l’enorme tercer món on viu la gran majoria dels humans del nostre planeta. No són els pobres desgraciats que fan feines dures a canvi d’ una misèria; els qui tal vegada tampoc tenen ni casa, ni menjar, ni futur. No. Ells només mouen la màquina.

Però la màquina són les religions i grups ultraconservadors que s’oposen a tota política racional de regulació de la natalitat (i també, per l’altra banda, a tota forma de mort digna; tot i que semblen prou insensibles davant les morts indignes). La màquina són els polítics corruptes que governen dictatorialment (encara que formalment els seus governs poden auto-denominar-se democràtics) i reprimeixen la població, limiten els seus drets, no toleren les dissidències i treballen al servei dels qui més tenen. La màquina són els empresaris ambiciosos, amb una infinita fam de diners; irresponsables i corruptes. No sols els del tercer món; els més corruptes i avariciosos viuen en el primeríssim món, amb tots els luxes i tenen, només el menut grapat que són, tanta riquesa i poder com el 99% de la humanitat. Són les grans empreses que compren polítics, jutges i governs; que compren persones; que manen matar, quan cal, a les minories que destorben o als ecologistes que s’enfronten a la màquina. La màquina són els Tramps, Microns, Putons, i altres polítics paleolítics (encara que alguns s’enorgulleixen de ser moderns, educats i amb estudis superiors).

Els orangutans som nosaltres. El nostre destí serà el mateix. No sols estem matant als nostres germans; estem cavant una fossa molt gran on cabrà dintre tota la humanitat. Hem d’acabar ja amb eixa maquinària de destrucció. Hem de fer com el nostre germà orangutan: parar l excavadora que destrueix el món; si volem tindre món demà.

Germà orangutan, estan destruint el teu món, el meu, el de tots. No ho podem permetre. Ni aigua, ni treva hem de donar a eixa màquina de destrucció.

*Carles Arnal: orangutan com tu, com tots