Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

Horts urbans de València: com obtenir-ne, què s’hi pot cultivar i per què et poden sancionar

Vista panoràmica d'horts urbans en Benimaclet. Foto: Sumaya Barber

Carlos Navarro Castelló

Amb l’objectiu de potenciar els horts urbans com a activitat lúdica, saludable i didàctica, l’Ajuntament de València ha elaborat una ordenança pionera que regula tot allò relacionat amb la gestió i els usos dels horts urbans municipals.

La nova normativa és la primera que es fa sobre aquesta matèria en la ciutat i també és la primera que preveu la gestió de l’espai públic directament per part del veïnat de la ciutat. El text s’aprovarà previsiblement en el ple municipal de setembre o octubre.

“Amb aquesta ordenança fem un pas avant en el tractament de les zones urbanes pel que fa a la seua història i tradició i cedim la gestió a la ciutadania en uns espais que volem promoure des del Govern de la Nau, els horts urbans, una alternativa d’oci saludable per a tots els veïns i les veïnes que s’interessen per l’agricultura tradicional”, ha explicat Soriano.

Aquests són alguns dels aspectes més destacats sobre la fórmula de gestió que estableix l’ordenança, la manera d’obtenir una parcel·la i les normes que cal complir per no ser sancionat.

Quants horts urbans hi ha en l’actualitat a València i quants se’n crearan? Actualment n’hi ha a Benimaclet i a la Torre, però no depenen de l’Ajuntament. Els que sí que seran 100% municipals són els que es crearan a Malilla de manera imminent, a Sant Marcel·lí a final d’enguany i a Patraix l’any que ve. Aquests seran els que es regularan amb la nova ordenança.

Quin sòl pot destinar l’Ajuntament a horts urbans? Els horts urbans estaran emplaçats en parcel·les municipals d’ús públic. Aquestes parcel·les poden estar qualificades en el pla general (PGOU) de la ciutat de València com a espais lliures o bé amb una altra qualificació inclosa en l’article 6.77 de les seues normes urbanístiques. En el segon cas, la utilització de l’espai com a horts urbans serà provisional, estarà limitada en el temps i, a més, condicionada per l’execució del planejament.

Com es gestionaran els horts? La gestió dels horts urbans la duran a terme entitats legalment constituïdes i incloses en el Registre Municipal d’Associacions. Les entitats sol·licitants presentaran una memòria del projecte de gestió i d’utilització dels horts davant de l’Ajuntament de València. Les entitats que sol·liciten l’autorització per a gestionar un espai es comprometen a garantir l’exercici de l’activitat agrícola, fent un bon ús en tot moment de l’espai i acatant el funcionament i les normes que ho regulen i que hauran de traslladar a les persones usuàries finals de les parcel·les individuals i també supervisar-ne el compliment. Entre les normes de compliment obligatori hi ha la necessitat de destinar els espais al cultiu d’espècies vegetals típicament hortícoles i de regadiu i l’obligació de no malgastar l’aigua.

Com pot un particular optar a cultivar una parcel·la? Les persones interessades hauran de dirigir-se a les entitats gestores, on els informaran dels passos que cal seguir.

Quines despeses comporta la gestió i la cura de la parcel·la i qui les assumeix? Qui faça ús dels horts urbans, a través de l’entitat gestora, ha de fer-se càrrec de les despeses de manteniment ordinari de les instal·lacions i també de l’adquisició dels productes necessaris per al manteniment de la terra i qualsevol altra despesa ordinària que calga escometre en funció del deteriorament de les instal·lacions provocat per l’ús i l’aprofitament. L’entitat gestora repercutirà a les persones usuàries de l’explotació de cada hort el cost de manteniment que correspon a cada una en proporció a la superfície del seu hort urbà. Les despeses de nova inversió, no incloses en l’apartat anterior, seran amb càrrec a l’Ajuntament, sempre que no hi haja una conducta negligent. També estarà obligada, l’entitat gestora, a suportar la imposició de qualsevol gravamen (taxa, cànons, etc.) que, de manera motivada i d’acord amb el dret, aprove l’Ajuntament, per sufragar els costos que es deriven de la utilització dels horts.

Hi haurà un horari per a cuidar-los i accedir-hi? Els horts urbans hauran d’incloure una tanca perimetral i portes d’accés que permetran al veïnat passejar-hi en horaris determinats. L’ús es limitarà a l’horari de 7.00 hores del matí a 19.00 hores de la vesprada, mentre que a l’estiu s’allargarà fins a les 21.00 hores de la nit.

Qui controlarà el compliment de tots els requisits i el bon ús de les parcel·les? Per al seguiment i el control de la gestió dels horts urbans, l’Ajuntament adscriurà el personal tècnic corresponent, que tindrà la consideració d’autoritat en l’exercici de les seues facultats d’inspecció.

Per quins aspectes poden sancionar-me i a quant poden ascendir les multes? L’ordenança estableix infraccions lleus (fins a 750 euros), greus (fins a 1.500 euros) i molt greus (fins a 3.000 euros). Es consideren infraccions lleus, entre altres, la cria d’animals en les parcel·les, la presència continuada de vehicles que no siguen agrícoles. Es consideren infraccions greus la falta de manteniment de les parcel·les que genere danys greus, la cessió d’ús de l’hort a terceres persones no autoritzades, la instal·lació de barbacoes o altres elements impropis o les cremes agrícoles. Finalment, algunes de les infraccions greus que preveu l’ordenança són provocar una contaminació greu del sòl, la producció de plantes psicotròpiques o la comercialització dels productes cultivats.

Etiquetas
stats