Huit activistes declararan imputats per la campanya de boicot al raper proisraelià Matisyahu en el Rototom

A l’agost de 2015 va començar una campanya pacífica en xarxes socials per a demanar al festival Rototom Sunsplash de Benicàssim que reconsiderara la participació d’un dels seus caps de cartell. El moviment BDS-País Valencià se sentia sorprés en veure que un festival que destaca per la defensa dels drets humans convidava Matisyahu, un cantant a qui acusaven d’incitar a l’odi racial, negar l’existència del poble palestí o col·laborar en la recaptació de fons per a l’exèrcit israelià a través de l’associació d’Amics de l’Exèrcit Israelià (FIDF). El cantant va arribar a justificar públicament atacs com l’esdevingut l’any 2010 a la Flotilla de la Llibertat, on deu activistes van ser assassinats quan intentaven portar ajuda humanitària a la població palestina. El fotoperiodista valencià David Segarra, tripulant de la Flotilla aquell any, va ser un dels supervivents a l’assalt de l’exèrcit israelià.

Amb aquests arguments, el moviment Boicot-Desinversió i Sancions (BDS-País Valencià), que lluita per la defensa del poble palestí, va iniciar una campanya que es va centrar a demanar “coherència” al festival de Benicàssim. “La identitat de l’artista mai no ha tingut cap mena de rellevància en la nostra campanya. Considerem que qualsevol persona –independentment de la seua identitat– que defensa i/o col·labora amb aquest tipus de crims extremistes, racistes i violents no és coherent amb un festival com el Rototom Sunsplash, que té una llarga trajectòria de compromís amb la pau i els drets humans”, afirmava la campanya “Defensem els drets humans”. El mateix BDS havia participat en el Fòrum Social del Rototom l’estiu anterior per parlar sobre la situació de Palestina, coincidint amb l’atac d’Israel sobre sòl de Gaza. Aqueixos dies van assassinar 2.100 persones, entre elles més de 500 xiquets i xiquetes.

No va sorprendre, per tant, que, a poc a poc, més participants de la 22a edició del Rototom Sunsplash com La Gossa Sorda, l’activista sahrauí Hassana Aalia o el productor audiovisual Fernando García, entre altres, reclamaren la retirada del cartell de Matisyahu i condicionaren la seua presència a la del cantant. Va ser llavors que la direcció del festival va demanar al mateix Matisyahu que es pronunciara “obertament” sobre si Palestina té dret a tindre un estat propi i li van demanar que es declarara en contra de l’ús de la violència amb la intenció de resoldre la polèmica. Però Matisyahu es va ofendre i no va respondre mai a les preguntes que li van fer des del festival. Al cap de dos dies, el Rototom va anunciar la cancel·lació del seu concert.

Onada de crítiques a la decisió del Rototom

A partir d’ací, el festival va ser titlat de racista i antisemita per diferents grups polítics, mediàtics o associacions com la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya (FCJE) que van qualificar de “covarda, injusta i discriminatòria” la cancel·lació del concert. També va ser durament criticada per l’Ambaixada d’Israel a Espanya. Durant aqueixos dies, Matisyahu sí que es va pronunciar per denunciar “la pressió espantosa i ofensiva” que estava sentint per part del festival i va al·legar que li semblava “horrible” que el Rototom l’obligara a manifestar-se sobre el sionisme.

Davant l’onada de reaccions i crítiques contràries a la cancel·lació, la direcció del Rototom va decidir rectificar, demanar disculpes públicament i tornar a contactar amb Matisyahu, que va acceptar de nou la invitació. La nit de l’actuació, Matisyahu va ser acompanyat de l’aeroport al festival per un grup reduït d’empresaris, entre ells el magnat David Hachuel i també va ser protegit per l’exconseller Máximo Buch, que va mostrar el seu suport al cantant a través de Twitter amb una fotografia. Durant el seu concert, no obstant això, va haver-hi xiulades i banderes palestines.

Investigades per incitar a l’odi

Per aquests fets, huit persones defensores de drets declararan com a investigades en el Jutjat d’Instrucció número 19 de València per pretesos actes d’amenaces, coaccions i incitació a l’odi. La querella va ser presentada per l’advocat Abel Isaac de Bedoya Piquer, president del Comité Legal contra l’Antisemitisme i la Discriminació. Els delictes pels quals se’ls acusa podrien privar-los de llibertat fins a quatre anys. La seua advocada, Maria Josep Martínez, considera que els fets que s’esmenten en la querella “no són constitutius de delictes” i “estan emparats en la llibertat d’expressió”, ja que formen part de “una campanya de protesta”. “S’instrumentalitzen els procediments penals amb la intenció d’aconseguir silenciar el debat que crea el BDS i criminalitzar els seus actes. Sens dubte, no té res a veure amb l’antisemitisme”, explica l’advocada.

Les activistes investigades consideren que la seua acusació és “una violació flagrant de la llibertat d’expressió i un intent de criminalitzar i reprimir el dret democràtic a la defensa dels drets humans”. “El BDS cada vegada està creixent més i reuneix més èxits com l’adhesió de desenes d’ajuntaments, com el de València, a la campanya ELAI o la cancel·lació del partit de futbol d’Israel i l’Argentina. Per això utilitzen aquesta estratègies de llavada d’imatge i de pressió per part de l’Estat d’Israel, que no representa el judaisme, per a criminalitzar el BDS”, explica Jorge Ramos, membre del BDS-País *Valencià.

Acte per la llibertat d’expressió

El Palau de l’Exposició de València acull dissabte un acte per la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina en què intervindran el músic Pau Alabajos, la periodista guardonada fa poc amb el Palestine International Award for Excellence, Lola Bañón, la coordinadora europea d’International Jewish Anti-Zionist Network (IJAN), Liliana Córdova –filla de supervivents a l’holocaust–, l’activista social David Couso i la diputada de les Corts Valencianes, Rosa de Falastin Mustafà. També comptarà amb la intervenció d’una de les imputades i d’una de les advocades, a més d’un recital de poesia.