L’esclat musical d’Abril

Apareix radiant sobre l’escenari, vestida de roig, lluenta com una cirera, feta un esclat de música i somriure. Du una caçadora de pell ajustada i brillant i una faldilla molt curta amb llaçada gran, la forma i el color evoquen el moment: Nadal. L’aspecte nadalenc i dolç contrasta amb unes botes altes amb plataforma d’estil militar, pròpies del punk. Du els cabells recollits cap a darrere en un monyo i un maquillatge lleuger que li donen frescor i glamour. És dolça i potent com una cirera: “Bona nit, Alboraia  —diu enèrgica—  avui és una vesprada especial perquè ací acabem una gira, just abans del Festivern, on estrenarem un directe nou amb una Abril diferent que està creixent, i on cantarem per primera volta en viu el tema que molts ja coneixeu, himne del festival: Ai mareta” 

Fa una nit freda a Alboraia, deu graus al ras de l’Horta, però Abril ha vingut decidida a cantar i ballar i a fer cantar i ballar el públic que l’espera al Passeig d’Aragó des de fa una estona. De seguida omple l’escenari amb els seus moviments, s’hi passeja amb gràcia. Sona bé, harmoniosa, amb matisos, ni el fred ni el vent fluixet de l’hivern fan deslluir el seu directe. Sobre l’escenari bateria i guitarra, i de fons els sintetitzadors i els efectes de veu gravats per a l’ocasió. 

El seu rostre és expressiu, de mirada espurnejant. Modula el gest i la veu com vol, els adapta a ritmes diferents, cada cançó és una proposta distinta, i totes juntes creen, sense gens de pànic, una harmonia escènica que sintonitza amb el públic del FestiJove, el festival de música jove en valencià que organitza l’Ajuntament d’Alboraia per Nadal. Les colles de xics i xiques joves i adolescents ballen i canten els temes que coneixen de memòria i les més menudes salten en la primera fila, entusiasmades de veure una estrella valenciana del pop de tan a prop. Coneixen totes les cançons i les canten amb els seus pares i mares que estan al darrere: s’ho passen en gran, potser somien en ser cantants algun dia. 

Nous directes i una Abril més electrònica

Les vespres de Nadal i al cor de l’Horta, Abril dona ací per finalitzats un estil de concerts que l’han duta per molts escenaris valencians i catalans. Assegura que a partir d’ara els seus directes sonaran diferents: “hi haurà més ball, més techno, serà un directe més complicat, amb més jocs de llums i més efectes d’il·luminació, molt més visual, amb més extres, més electrònica, sons més foscos, i tot prou més dinàmic, serà el doble de tot, la bomba” [diu emocionada i riu]. 

No fa molts anys, Abril també fou una xiqueta espectadora de concerts en primera fila. Ens ho conta al camerino improvisat per a l’ocasió, a la vora de l’escenari, on Jesús Císcar —que no ha parat de fer-li fotes durant el concert— aprofita ara per traure’n alguns primers plànols: “Porte des dels 15 anys dient que vull ser cantant, crec que ho tenia clar des de xicoteta”, conta Abril després de l’actuació.

Arribar al Festivern

I ho ha aconseguit, tot i que diu que encara no s’ho creu: “Ha anat tot molt ràpid i encara no m’ho crec. Fa dos dies estava somiant en ser cantant i ara estic ací, nerviosa per cantar al Festivern, on més del món m’il·lusionava cantar perquè  me l’estime molt aquest festival i duc anys anant-hi, des dels 14 anys, i de veres que no imaginava mai que als 22 anys estaria allà dalt cantat amb Botifarra”. Se li dibuixa l’entusiasme en el rostre i en la veu. Està en una etapa clau i bonica de la seua carrera musical, un moment emergent on tot és possible, ho sap i ho transmet. Abril és un esclat de ritmes i veus. 

Parlem amb la cantant de Benissa entre penjadors de roba i efectes personals, on fa una estona es preparava per a donar el millor d’ella sobre l’escenari. Ens parla de la seua formació musical: “Em vaig formar com a saxofonista i durant dos anys he seguit classes de cant, perquè sabia el que volia fer i no he parat fins aconseguir-ho”. Com tants altres artistes valencians, Abril ha passat per una banda de música, la del seu poble, on ha aprés música i de la qual encara forma part.

De cantautora a cantant pop

En la carrera d’Abril són clau la seua família, els amics, i en especial el seu cosí Carles, pianista d’Aspencat, el grup de Xaló amb estil d’ska i reggae que tant ens ha fet ballar: “Al principi jo volia tirar cap a la cançó d’autora, amb guitarra en mà. Havia escoltat molt Sabina i Serrat amb la mare, i també Sílvia Pérez Cruz i Amaral, però el meu cosí em va animar a fer una música més pop, i a poc a poc he anat aplegant una mica les dues coses, amb alguns temes més íntims i amb altres molt més ballaors”, explica mentre Jesús li fa algunes fotos. 

De fet, durant el concert Abril no ha deixat de ballar, de vegades sola, d’altres amb Paula i Iris, dues ballarines que l’han acompanyada fins ara i seguiran acompanyant-la en els nous directes. Però també, al llarg de l’actuació, ha trobat i ha donat al públic moments íntims i emotius, un d’ells amb la versió que ha fet del “Va com va” d’Ovidi Montllor, el seu petit homenatge, juntament amb el guitarrista de Pego, Enric Moll, al cantant d’Alcoi, que ens va deixar ara fa 30 anys: “A tu t’han dit preciós, a mi m’han dit tu calla, va com va... Va com vull, com volem” canta Abril. I és que en ella està també present el llegat musical d’altres temps: els cantautors, els boleros, una manera de cantar...

“Va com vull, com volem...” I potser no li falta raó perquè Abril modula la veu com vol, puja i baixa, té potència i dolçor alhora, i una bona varietat de registres. Està en un bon moment, no ha parat des de primavera. Tot això “i més encara”, ens diu, és el que vol mostrar en el Festivern, que se celebrarà a Tavernes de la Valldigna entre els pròxims dies 29 i el 31 i on tocaran més de 20 artistes, entre ells: Malifeta, Biznaga, Auxili, Buhos o La Fúmiga, que s’acomiada dels escenaris. “Estic que no toque terra pensant que estrenaré juntament amb Pep Gimeno ”Botifarra“ i Figa Flawas la cançó himne del festival de 2025”. Fa dies que l’escoltem en les plataformes, es diu “Ai mareta”, un tema amb música d’arrels que culmina en techno, molt en harmonia amb el festival, amb una lletra que ens parla del desig, la festa i el ritual d’anar al Festivern any rere any. Una bona manera d’acabar l’any amb tres veus de luxe.

Així és Abril, apassionada, “afortunada”, com diu el seu top ten, i agosarada. Una Abril decidida que ha posat la directa i que s’estima la seua llengua i creu en la terra que l’ha vista nàixer i créixer, La Marina; en una llavor que anem sembrant: “no ens podran guanyar mai si ens donem la mà”, canten Aspencat en L’herència, un grup a qui ella ret homenatge en una de les seues cançons. 

Abril és somiadora, però això no li impedeix de tindre els peus a terra. En els seus plans de futur està compatibilitzar la docència amb la música. Actualment estudia quart curs de Filologia Catalana a Alacant i té molt clar que li apassiona la música, però també la literatura. En les lletres de les seues cançons, de fet, trobem una Abril que busca imatges poètiques, metàfores i sonoritat en les paraules: “Els llavis parlaven, formant un idioma / Paraules, fonemes, ni versos ni prosa /

Ferotge, salvatge, fugaç i fogosa / Una melodia curteta, sabrosa /  [...] Fer riure a cabassos com les pessigolles / El temps és un lladre amb passamuntanyes /Arribes de sobte, com les matinades [...] Cent núvols fent cua per una cirera / Lluenta, lleugera, penjant-te a l’orella / El sol enlluerna amor i tendresa / La lluna reflecta, la vida comença[...] canta en Dona’m, un tema que comença amb un piano suau de fons i va creixent amb la seua veu, un dels meus temes favorits, i també del seu públic.

Ressons de primavera

Al seu voltant tot pren ressons de primavera: el seu nom artístic és Abril i  va llançar el seu primer àlbum el passat mes de març on cantava allò de: “...Dona’m la primavera, fulles de la llimera, dona’m el mes d’abril...”. Aquesta jove artista, que als quinze anys ja volia cantar i somiava en ser cantautora amb guitarra en mà, s’ha convertit en un nom emergent del pop valencià, que igual canta a ritme de bolero que de reggeaton, que incorpora reminiscències de folk, o combinava pop electrònic, rock i altres ritmes. Entrà de ple al món de la música pop i els escenaris amb només 21 anys amb la publicació d’Instruccions per estimar una cirera, un disc que és un viatge íntim i poètic de vuit temes, on Abril explora l'amor, el desig i la connexió amb la natura. En les seues cançons ha construït una atmosfera que combina pop electrònic amb elements orgànics i que compta amb grans col·laboracions del panorama musical valencià, com la cançó que ha gravat amb La Fúmiga, “Te'n vas anar”, un tema que combina l'estil de les dues propostes musicals o “Una història infinita”, el bolero amb Sandra Monfort, que comença suau i acaba amb una força inesperada.

“Afortunada”, més que un títol, una premonició

“Afortunada” —un dels temes del disc que més ha sonat i que li ha donat molta popularitat— defineix en un sol mot, i com una mena premonició, el seu estat d’ànim. Abril se sent afortunada: “No podia imaginar que tot anara a aquesta velocitat i de vegades em costa de creure-ho”. I així és, ha esta fugaç: traure disc i encetar gira i això no sempre ocorre: “Vaig traure el disc en març i era un moment delicat perquè arribava ja una mica tard per als festivals d’estiu”, explica, “però ha sigut el contrari, no he parat de cantar i donar concerts, més d’una trentena”.

La seua música beu d’allò que escolta i estima. Li agrada molt el techno de Billie Eilish, la música de Sandra Monfort i la Rosalia d’abans, la de Motomami, però també Rita Payés i Maria Arnal, Charli XcX i Zetak, amb qui ha compartit escenari en el FestiGata del passat estiu. Entre les veus que escolta i admira, hi ha també la cantant basca SÜNE i el duo gallec Fillas de Cassandra. “Les vull tindre a prop aquestes cantants, hi ha molt de talent entre les dones, diria que és on més n’hi ha, ho han demostrat als darrers premis Ovidi Montllor. I ja era hora que omplírem cartells i escenaris”.

Aquesta aventura iniciàtica —recorda amb emoció quan es va estrenar cantant amb el grup La Raíz, a Alacant, davant de 10.000 persones— culmina ara amb un directe nou i potent que la portarà a festivals importants. De moment, moltes experiències i “un equip al·lucinant treballant amb mi, que tenen ells més ganes de fer coses quasi que jo i això il·lusiona i anima molt” [comenta mentre riu].

Per ara, Abril ja té un àlbum que ha sonat i sonarà, i un segon treball discogràfic en projecte per al 2027: “Estic treballant en alguns temes per a un nou àlbum, però de moment volem gaudir del primer disc i tocar-lo en directe durant el 2026”. A més, diu que continuarà amb els estudis de Filologia Catalana i tocant el saxofon en la banda del seu poble. La vida li ha canviat, sí, s’ha enlairat amb força, però sembla tenir el cap en la faena i els peus a terra. Ara bé, quan canta vola i ens fa volar.