Mai serem com ells

En setembre de 1938 l’exèrcit alemany va ocupar la zona dels “Sudetes” de l’antiga Txecoslovàquia. Davant la crisi que es va originar es van signar els Acords de Munich. Aquests suposaven que les grans democràcies europees del moment, encapçalades per la Gran Bretanya i França, decideixen mantenir-se al marge de la política expansionista de Hitler. La conseqüència va ser immediata: en març del 39 vindria l’ocupació completa de Txecoslovàquia i en setembre la invasió de Polònia, que suposaria l’inici de la II Guerra Mundial. Un conflicte bèl·lic que va provocar més de 75 milions de víctimes. La crueltat que va posar en marxa l’Alemanya de Hitler va trobar el seu punt àlgid amb la creació dels camps d’extermini focalitzats en els jueus. Aquesta persecució, que va demostrar una falta d’humanitat infinita, va servir per a crear un sentiment de suport en l'àmbit mundial pel naixement de l’Estat d’Israel. Un Estat que s’ha anat configurant després de la II Guerra Mundial sense tindre en compte els vertaders habitants d’eixos territoris: els palestins.

No és l’objectiu d’aquest article relatar de forma detallada com els jueus han anat ampliant els seus territoris des que es va reconéixer l’Estat d’Israel l'any 1948 per l'ONU. Ni com eixa política expansionista contra el poble palestí ha sigut per la força i amb el beneplàcit de la comunitat internacional. Abusos continus i ocupacions il·legals és el dia a dia que pateix la població palestina. Si tota la situació ha sigut abusiva des de fa vora setanta-cinc anys, l’últim atac d’Israel contra la Franja de Gaza des d’octubre del 2023 és un autèntic genocidi. Un genocidi contra la població palestina en un territori que ja tenia una situació d’aïllament i pobresa extrems per la política de bloqueig del govern d’Israel.

Tanmateix, la crueltat de l’estat jueu no ha acabat i aquests dies ha decidit començar l’ocupació definitiva de tota la Franja de Gaza coste el que coste. Com és possible que el poble jueu no reaccione? Com és possible que els fills i nets d’aquella massacre produïda per ments malaltes en la II Guerra Mundial no diguen al seu govern prou? No els fa reaccionar l’assassinat de més de 60.000 palestins entre els quals uns 18.000 són xiquets i xiquetes? Es pot quedar la comunitat internacional al marge? Volem tornar a repetir els mateixos errors del setembre de 1938, quan es va deixar a Adolf Hitler que fera el que volguera? Segurament mentre el lector dedica uns minuts a aquestes línies, l’exèrcit jueu està portant a terme les operacions bèl·liques definitives contra la ciutat de Gaza. Però no pensem que Israel detindrà el seu genocidi amb l’ocupació de la Franja, perquè continuarà fins que tinguen eixa quimera d’Estat d’Israel. Un estat creat de manera artificial amb ferro i sang. Una irrealitat basada en l’extermini d’un poble: el palestí. Les víctimes s’han convertit en els botxins. El senyor Netanyahu haurà vist la pel·lícula “La vida es bella”? En algun moment haurà pensat en els 18.000 xiquets i xiquetes assassinats? No crec. Davant això, tots i totes hem de continuar pressionant perquè la comunitat internacional deixe de costat l’Estat d’Israel. Mai serem com ells.