Quan la història es manipula per fer política

L’altre dia llegia un article signat per la presidenta de les Corts Valencianes, la senyora Llanos Massó, i vaig comprendre per què s’identifica tan plenament amb el partit d’extrema dreta VOX. En el seu text es combinen dos elements essencials d’aquest tipus de discurs: la desinformació i el desconeixement.

Comencem per la desinformació. La formació d’ultradreta ha bastit bona part del seu relat sobre la difusió de bulos, especialment quan parla de delinqüència vinculada a la població migrant. Són dades sovint falses, però útils per justificar la seua xenofòbia.

En el cas concret que ens ocupa, la senyora Massó fonamenta part del seu raonament en una cita de l’autor valencià Vicente Blasco Ibáñez. Ella interpreta que aquest republicà d’esquerres defensava una visió positiva de l’Espanya colonial, allunyada de la llegenda negra. El que obvia, però, és que la brillantor literària de Blasco Ibáñez no el converteix en historiador. No hi ha constància de la seua formació en aquest camp —per molt que així ho vulga fer creure— i, si en tinguera proves, seria interessant que les compartira.

Com recorda la professora María Victoria Sánchez Samblas, Blasco Ibáñez oscil·lava entre la nostàlgia pel passat imperial, accentuada per la pèrdua de les darreres colònies americanes que va marcar la generació del 98, i l’ús d’aquell imaginari com a recurs publicitari per a les seues obres. Li recomanaria, per exemple, la tesi doctoral de Carmen Cecilia Muñoz Barbano, España y la proyección de una imagen en época de crisis, que contextualitza perfectament aquest fenomen.

Encara més greu que la desinformació és la ignorància voluntària. Com a historiador, no puc acceptar-la. La senyora Massó —amb un currículum que apareix i desapareix del web de les Corts com “els ulls del Guadiana”— defensa que el 12 d’octubre és un dia per sentir-se orgullós de la nostra història. Supose que aquesta convicció deriva de la seua formació religiosa en Ciències religioses. Jo li suggeriria llegir autors com Ruiz Rivera, el catedràtic Alonso Álvarez de la Universitat de A Coruña o el catedràtic de la Universitat Jaume I José Antonio Piqueras, tots ells especialistes en la dimensió esclavista de l’imperi espanyol. Autors que utilitzen el mètode científic allunyat dels miracles i la distorsió de la realitat tan habitual en el dogma catòlic.

Sabem que per a VOX, l’estudi, la recerca i la contrastació de dades no formen part del seu decàleg. Prefereixen la negació científica, la reinterpretació interessada i la desinformació. Aquests comportaments recorden massa els règims totalitaris del segle XX, i per això cal denunciar-los.

Perquè, malgrat tot, la ciència i el pensament crític continuen sent les eines que ens fan avançar com a societat. Davant la manipulació i la demagògia, sempre ens quedarà l’educació, la paraula, el coneixement i la raó.