La manipulació històrica com a estratègia de l’extrema dreta

La negació de la ciència per part del partit d’ultradreta VOX arriba a un punt que hauria de preocupar tota la societat. La societat no pot oblidar que els sistemes totalitaris que van triomfar a l’Europa del primer terç del segle XX es basaven, precisament, en fomentar la ignorància del poble. Recordem les fogueres on els feixistes alemanys d’Adolf Hitler cremaven llibres, o les pràctiques repressives contra intel·lectuals i mestres de Francisco Franco a Espanya.

Aquesta actitud no és nova, perquè l’Església catòlica ja la va utilitzar durant segles per a perpetuar el seu control social i erigir-se en únic referent moral. No és casualitat, doncs, que fora un dels pilars fonamentals del cop d’estat contra el sistema democràtic de la II República, el juliol de 1936, i també de la justificació ideològica del règim franquista.

Vull remarcar la perillositat d’aquesta estratègia deliberada de l’extrema dreta, que distorsiona la història segons la seua conveniència i difon missatges simples, mancats de qualsevol base científica o històrica.

Aquesta setmana passada es va commemorar l’entrada a València del rei Jaume I. Aquesta fita del 9 d’octubre representa una part essencial de la nostra història com a valencians, en tant que suposa un pas decisiu per a la construcció del Regne de València dins l’antiga Corona d’Aragó. No obstant això, la ultradreta defensa que el Regne de València formava part de manera indivisible d’aquesta Corona i ignora amb premeditació que teníem unes lleis pròpies —els Furs— que els monarques estaven obligats a respectar.

La contradicció més gran arriba quan afirmen que la llengua no és comuna entre Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Creuen en una unitat jurídica de la Corona d’Aragó, però neguen una unitat lingüística que és històrica i documentada. A més, sostenen que Espanya naix amb el matrimoni dels Reis Catòlics, quan qualsevol estudi mínim revela que la casa d’Àustria, que va regnar després de Ferran el Catòlic, mantenia perfectament diferenciades la Corona d’Aragó i la de Castella. Els monarques austríacs —fins a l’arribada dels Borbons— estaven obligats a jurar i respectar les lleis pròpies de cada territori de la Corona d’Aragó, com el Regne d’Aragó o el de València.

En definitiva, VOX només defensa la unitat quan els aporta rèdit electoral o possibilitat de manipulació. Per a la llengua, no hi ha unitat; per a la Corona d’Aragó, sí. Per a reconéixer les lleis pròpies i la peculiaritat històrica, no; però per a justificar una “Espanya eterna”, sí.

Tot açò ens recorda un temps que ja hauríem d’haver superat. No podem permetre que ens arrosseguen de nou a la ignorància que tant els afavoreix, fomentant la desinformació i negant la investigació històrica i científica. El seu missatge pot ser curt, fàcil i populista, però mai podrà substituir el criteri i la raó d’una societat formada i il·lustrada.