FP: un altre experiment fallit del govern de Mazón

El passat 3 de novembre, el professorat expert del sector productiu va iniciar una vaga indefinida davant l’atac que pateixen per part dels nous gestors de la Conselleria d’Educació del senyor Rovira. Algú es podria preguntar quin paper juguen aquests professionals dins dels ensenyaments de la Formació Professional. Doncs bé, els docents que abans es coneixien com a professorat especialista i ara com a professorat expert del sector productiu són els qui aporten la part més pràctica i tècnica d’aquests estudis.

Com a exemples, en els cicles formatius relacionats amb les emergències, aquesta part la imparteixen bombers, i en els cicles d’aeronàutica a l’aeroport de la Vall d’Alba, són professionals del sector els qui ensenyen matèries del segon curs del cicle mitjà d’Aviònica.

Les seues demandes? Molt simples: unes condicions laborals dignes. Allò que en altres comunitats autònomes —on ja s’ha desplegat la nova llei de l’FP— s’ha tingut en compte, ací continua sent ignorat. Però què podem esperar d’una Conselleria d’Educació que, en més de dos anys, no ha desenvolupat correctament l’avaluació de la Formació Professional i només ha reaccionat davant les queixes del professorat? Què podem esperar d’un conseller que afirmava que l’FP seria una prioritat, però una de les seues primeres decisions fou paralitzar la construcció de nous centres integrats com els de Dénia o Guardamar del Segura? L’únic que ha fet és un “corta y pega” amb centres de secundària d’Orihuela o la ciutat d’Alacant per reconvertir-los en centres integrats de l’FP sense les instal·lacions adequades.

El problema del professorat expert no és nou. En els tres cursos que porta el PP al capdavant de la Conselleria, mai s’han iniciat les classes amb tot el personal docent incorporat des del primer dia. Com a mínim la seua incorporació s’ha retardat a mitjan mes d’octubre. Una autèntica vergonya. La conseqüència d’aquest maltractament constant ha sigut que el col·lectiu ha dit prou i ha començat mobilitzacions per a reclamar millores a una situació insostenible.

Però els perjudicats no són només els docents: també l’alumnat. A la Vall d’Alba, els estudiants dels cicles d’aeronàutica ja han fet vaga —l’octubre passat— i pensen repetir aquest novembre davant la falta de solucions de la Direcció Territorial de Castelló i la Direcció General de Formació Professional.

A més, cal recordar que el curs de Formació Professional va començar amb vaga el mateix 8 de setembre, després que la Conselleria decidira reduir la jornada setmanal dels cicles semipresencials de 30 a 25 hores.

El PP hauria de comprendre que invertir en Formació Professional no és una despesa, sinó una inversió de futur. Com va dir Kofi Annan, “el coneixement és poder. La informació és llibertat. L’educació és la premissa del progrés, en tota societat i en tota família.”

Tanmateix, el govern de Mazón sembla haver oblidat aquesta veritat elemental. En lloc d’impulsar una FP moderna, amb recursos i planificació, ha convertit el sistema en un laboratori d’improvisacions i retallades. La descoordinació, la falta d’inversió i el menyspreu cap al professorat expert del sistema productiu han deixat al descobert una gestió sense rumb, més pendent del titular que de les aules.

El resultat és una Formació Professional feble, amb docents desmotivats, alumnat desatés i oportunitats perdudes per a tota una generació. Un model que havia començat a donar fruits sota el govern anterior s’està desmuntant peça a peça, víctima d’una política de pedaços i d’una visió de curta volada.

Si l'FP havia de ser un motor per al futur del nostre país, avui és només un altre experiment fallit del govern de Mazón —un experiment que, lluny de formar professionals, està formant desconfiança i resignació. I en educació, quan es perd l’esperança, es comença a perdre també el futur.