CV Opinión cintillo

La població ajustada, per fi

El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, saluda la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero.

0

Ja hi ha un document sobre la taula. Amb uns dies de retard (atés que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, havia promés al diputat de Compromís Joan Baldoví que l'"esquelet" del model estaria llest al novembre), el Govern ha enviat a les comunitats autònomes un esborrany per al nou finançament autonòmic. On més s'anhelava aqueix document era en la Comunitat Valenciana, la pitjor finançada amb l'actual sistema, caducat en 2014. Des d'aleshores, el Govern del PP no es va atrevir a obrir el procés de reforma i es va limitar a recórrer al Fons de Liquiditat Autonòmic per a pal·liar mitjançant crèdits que incrementen el seu "deute històric" el dèficit de recursos en les autonomies més perjudicades. A l'Executiu de coalició que presideix Pedro Sánchez li ha costat, però al final ha fet un pas avant, i és de justícia reconéixer-ho.

Ara, els governs autonòmics es posaran a fer càlculs sobre la població ajustada, perquè el criteri demogràfic s'ha situat en el centre de la nova proposta, com reclamaven les comunitats de règim comú més perjudicades pel model caducat, que són les de l'arc mediterrani, de Catalunya a Andalusia. Dotar de recursos equitatius els serveis públics fonamentals (sanitat, educació i polítiques socials) és l'objectiu. I corregir aqueixa assignació de fons mitjançant ajustos relacionats amb la superfície, la dispersió, la insularitat i la despoblació, a més d'establir els costos fixos de les zones més despoblades, serà la matèria en què se centraran el debat i la negociació.

El canvi de criteri que implica col·locar la població com a nucli del càlcul ha sigut molt ben rebut en la Comunitat València, que ha vingut reivindicant aqueixa maniobra des que el parlament autonòmic va assumir una proposta elaborada per un comité d'experts creat a aquest efecte. No és d'estranyar que el conseller d'Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, el socialista Vicent Soler, haja expressat una cauta satisfacció. "És la variable més representativa de les necessitats de despesa", ha assenyalat sobre el criteri de població després de rebre el document de 240 pàgines enviat pel Govern. De tota manera, Soler ha afegit que convocarà els experts en finançament autonòmic i la comissió mixta Consell-Corts Valencianes per a deliberar amb els grups parlamentaris i estudiar a fons els complexos tecnicismes de la proposta.

S'obri, doncs, una etapa nova en la qual s'ha de trobar la manera d'atallar unes desigualtats que el sistema ha perpetuat en mantindre durant les seues successives reformes l'statu quo o, dit d'una altra forma, els desequilibris derivats de la desigual dotació econòmica originària de les competències assumides per unes comunitats autònomes i altres. Això implicarà aportar un major volum de diners al sistema autonòmic en detriment de l'Administració general de l'Estat per a evitar que cap autonomia retrocedisca en termes reals. Però arrossegar per més temps un sistema marcat per una falta d'equitat tan palesa que ha obert una bretxa de més de 700 euros per habitant entre la comunitat millor i la pitjor finançada seria, no sols injust, sinó una font creixent de descontentament. La més recent expressió d'aqueix descontentament es va produir el passat 20 de novembre, en manifestacions convocades a València, Alacant i Castelló per tots els agents socials i totes les forces parlamentàries, excepte l'extrema dreta, en què milers de valencians van reclamar un tracte just.

És cert que un nou sistema de finançament exigeix un doble pacte: territorial, en el Consell de Política Fiscal i Financera, i de partits, en el Congrés dels Diputats. Aqueixa doble necessitat d'acord qüestiona seriosament la dinàmica de blocs i l'extrema polarització que marca l'escena política en els nostres dies, amb la dificultat afegida de l'encaix d'una Catalunya que rebutja la negociació multilateral. Implica, en tot cas, posar-se a treballar a la recerca de solucions concretes a problemes reals de governança. I davant qualsevol temptació de boicot faria bé la dreta a recordar que no sols és el govern del Pacte del Botànic el que està més que interessat en el canvi, sinó també els executius amb presidents del PP en Múrcia i Andalusia. Per si els serveix d'alguna cosa, va escriure Edmund Burke que "tota classe de govern està basada sobre compromisos i pactes".

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats