El laboratori d’una dirigent del PP de Vila-real es beneficia de fer tests massius en pobles amb alcaldes del seu partit

Molts ajuntaments del PP a la Comunitat Valenciana s’han rebel·lat contra les directrius de les autoritats sanitàries i els experts de no fer tests massius de coronavirus perquè és car, ineficient i suposa una foto fixa que es pot distorsionar l’endemà. Els municipis, com ha passat a Madrid en casos polèmics com el de Torrejón de Ardoz, han recorregut a la iniciativa privada i a la despesa pública per a fer aquestes proves a tot aquell que ho sol·licitara. Ribera Salud, la gestora dels hospitals privatitzats, s’ha garantit la faena en municipis del PP on té presència, com Torrevella, mentre uns quants laboratoris han rebut encàrrecs en altres comarques. Entre aquest grup d’empreses que han fet caixa amb aquesta proposta que abanderen els populars està la multinacional neerlandesa Fagron, que treballa a Espanya a través de Fagron Ibérica.

La representant de Fagron Ibérica a Castelló és Beatriz Serra, sotssecretària del PP de Vila-real i exregidora popular en la legislatura 2011-2015. A Serra li ha vingut de primera que el seu partit haja abanderat la proposta de fer tests massius en municipis i ha aconseguit que alcaldes del seu partit treballen amb la seua empresa per implantar aquesta mesura. En els últims mesos, Sant Joan de Moró, Catí i les Useres han fet tests serològics amb Fagron i allí ha estat present Serra com a representant de l’empresa, com mostren diverses de les imatges que reprodueix elDiario.es.

Al final de juny i el començament d’agost, Fagron va fer proves serològiques a tots els empadronats a Sant Joan de Moró, un municipi de poc més de 3.000 habitants. Al setembre, el municipi també va fer tests als alumnes abans d’iniciar el curs escolar sense l’autorització la Conselleria de Sanitat. Al final de juliol, el laboratori neerlandés va fer tests serològics a prop de 800 veïns de Catí i els va oferir atenció personalitzada. Les Useres també va fer tests massius als seus quasi 1.000 habitants fa poc. En aquesta prova, la responsable d’àrea de la multinacional i política del PP també es va fotografiar amb l’alcalde del municipi, Jaime Manuel Martínez.

Altres ajuntaments del PP a la província de Castelló, com Sant Jordi han impulsat tests massius, en aquest cas a alumnes i docents abans que s’iniciara el curs. Aquest municipi del PP va optar pel laboratori xinés Innovita. A Onda, per part seua, van decidir fer tests massius en residències, el centre de dia i els habitatges tutelats. En aquest cas, el municipi onder va optar per contractar el laboratori local Marisa Cerezo. Tots dos ajuntaments van rebre un no rotund de la Conselleria de Sanitat per a prendre aquestes mesures.

Els laboratoris tenen un nínxol de mercat important en la realització de tests PCR i serològics, que es duen a terme per saber si la persona ha desenvolupat anticossos. En aquests moments, els tests PCR es paguen entre 70 i 100 euros i els serològics tenen un cost d’uns 50 euros. Les empreses i els particulars s’han convertit en un mercat important, però també algunes administracions que volen fer estudis puntuals als seus funcionaris o la policia local, com va passar a Llíria. La Conselleria de Sanitat no és partidària que cada institució vaja a la seua i requereix que se li sol·licite autorització. S’oposa radicalment als tests massius que promou el PP i que desenvolupen empreses com Ribera Salud o Fagron.