Així es restauren la roba i els objectes dels afusellats en les fosses comunes del franquisme: “S’havia de rescatar i salvar”

Les fosses del franquisme de Paterna (València) han generat una de les col·leccions més importants d’objectes i roba pertanyents als represaliats en la postguerra exhumats en els últims anys. “La roba s’ha conservat quasi perfecta”, explica a elDiario.es Albert Costa, restaurador del Museu Valencià d’Etnologia, la institució cultural que acull la col·lecció. La iniciativa va partir de la secció de Memòria Històrica de la Diputació de València en trobar-se nombrosos objectes i peces tèxtils pertanyents a represaliats que no han pogut ser identificats.

Un documental, amb guió i direcció de la periodista Rosa Brines i realització i muntatge d’Alberto Ortizá, detalla el procés minuciós de restauració de les peces, enterrades durant dècades en les fosses del cementeri de Paterna, l’epicentre més gran de la repressió franquista de la postguerra.

Les condicions del cementeri propicien que l’estat de conservació dels objectes siga òptim per a la restauració i la conservació. Manuel Polo, metge i antropòleg forense, desglossa el procés natural de saponificació, que suposa la “transformació del propi greix cadavèric” amb uns condicionants ambientals concrets, com ara la situació d’anaeròbia (falta d’oxigen), l’amuntegament dels cossos i, “fonamentalment, un ambient d’humitat, fins i tot d’aigua, que pot estar estancada o amb mobilitat escassa”.

“Des d’un punt de vista ambiental”, explica Polo en el documental, “el que ha afavorit el fet que hi haja cadàvers saponificats en les fosses més profundes és un ambient molt humit (no hi ha aigua canalitzada), el nivell freàtic és molt alt, amb la qual cosa en el moment que plou, com que no hi ha canalitzacions adequades, fa que l’aigua de manera natural vaja omplint de nou, a manera de vasos comunicants, les diferents fosses”.

El recinte cementerial ha acollit més de 2.000 víctimes de la repressió franquista, segons el recompte de referència de l’historiador Vicent Gabarda. En els últims anys, amb finançament públic, les associacions de familiars de represaliats han aconseguit exhumar nombroses fosses a Paterna. “Els arqueòlegs troben els objectes i roba quasi en estat de conservació perfecte, però saponificats”, recorda Albert Costa. “És un procés que, en principi, conserva molt bé durant 80 anys els materials, però, en contacte amb l’oxigen, comença a degradar-se de manera important i a fer olor”, postil·la.

El contacte directe amb una terra humida, amb aigua estancada o amb mobilitat escassa provoca que en les capes inferiors de les fosses amb cadàvers abundants siguen les més proclius a la saponificació. “A Paterna, generalment les fosses del quadrant esquerre, que són les de més envergadura, tenen característiques molt similars”, afig Manuel Polo.

La Unitat de Col·leccions de l’Etno de la Diputació de València es va fer càrrec de les peces i del procés de restauració. “Aquest material, amb una clara potència en matèria de memòria democràtica i com a element històric i patrimonial, s’havia de rescatar i salvar”, afirma Costa. En ocasió de l’exhumació de la fossa 111, els tècnics del museu van iniciar el projecte, creant així un “marc de col·laboració legal i administratiu” amb la Generalitat Valenciana per a depositar de manera permanent els objectes que apareixien en el cementeri.

El conservador Albert Costa s’ha dedicat els últims quatre anys a inventariar, restaurar i adequar els objectes pertanyents a afusellats que no han pogut ser identificats mitjançant les proves d’ADN. “Hem anat conformant la col·lecció a poc a poc, encara està en marxa, perquè hi ha molt de material a restaurar, en els últims huit anys s’han exhumat del cementeri de Paterna un poc més de la meitat dels 2.238 [represaliats], per això el gran volum d’objectes i materials que hi ha”, explica Costa.

Els objectes passen per diverses fases en el procés de restauració. Amb els que no estan afectats per la saponificació (materials més secs sense contaminació biològica) s’usa un etanol (alcohol amb 5% d’aigua) per a desinfectar i fer una neteja bàsica. Als materials afectats per la saponificació se’ls aplica una mena de bany d’aigua temperada amb biocida durant 24 hores per “neutralitzar qualsevol resta de bacteri o fong”, explica la restauradora Carolina Mai.

Per a fer això, l’Etno compta amb la col·laboració de l’Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València (UPV). Després s’eixuga controlant la temperatura i la humitat. El procés de neteja i desinfecció (amb una “reducció del 80% dels microorganismes”, segons apunta en el documental Pilar Bosch, microbiòloga de la UPV) assegura que la roba queda en perfecte estat per a patrimonialitzar-la i pot formar part dels fons de la col·lecció de memòria democràtica del museu.

La col·lecció “parla de com eren aquestes persones, de quin nivell econòmic tenien, quins eren els seus oficis”, assenyala Albert Costa. “És roba d’agricultors, d’obrers, ceramistes, gent que treballava en fàbriques, de tot un poc, i denota que era roba humil, reparada i cosida”, afig.

El conservador de l’Etno també explica que el material denota altres aspectes de la repressió franquista: “Hi ha roba que té els forats dels projectils, estan les cordes que lligaven per a ser afusellats”. La col·lecció també inclou ampolletes d’insulina, pipes de fumar, tabac, o cartes. “Aquest material, encara que fins i tot està per investigar i estudiar en profunditat, ja denota que pot donar molta informació d’aquestes persones víctimes d’aquesta repressió ideològica”, conclou Costa.