Alacant i València lideren el descens de contaminació d’Espanya durant el confinament

Alacant és la ciutat d’Espanya que més ha reduït la contaminació durant l’estat d’alarma decretat pel govern central amb motiu de la crisi del coronavirus. Amb un descens del 72%, lidera la llista, seguit de València, amb un 69%, i a poca distància Còrdova (68%).

L’informe elaborat per Ecologistes en Acció, amb el títol “Efectes de la crisi de la COVID-19 sobre la qualitat de l’aire urbà a Espanya”, analitza les dades oficials de diòxid de nitrogen (NO2) recollides en 129 estacions de mesurament, repartides entre les 26 principals ciutats d’Espanya (totes les més grans de 150.000 habitants amb més d’una estació), durant els mesos de març i abril del 2020 i dels deu anys anteriors. “Presenta, per tant, una foto fixa de la qualitat de l’aire urbà abans i després de la declaració de l’estat d’alarma i les mesures de confinament”, assenyalen els autors.

El factor determinant que fa les dues localitats valencianes liderar el rànquing –Castelló se situa en la meitat inferior de la graella, amb una reducció del 54%– s’explica pel descens dràstic del trànsit, del 79% en el cas d’Alacant, en comparativa amb fa deu anys, la qual es correspon amb l’estació de trànsit de Florida, que és la que habitualment arriba a nivells més elevats d’aquest contaminant. En el cas de València ciutat, les seues tres estacions de mesurament han constatat un descens de les estacions orientades al trànsit del 78% en una dècada.

Amb una reducció mitjana del país del 58%, altres grans ciutats han disminuït els seus valors habituals, encara que en menys mesura que les ciutats valencianes. El descens a Barcelona, per exemple, ha sigut del 62%; a Madrid del 59%, el mateix percentatge que a la Corunya. Les que menys, Oviedo (42%), Saragossa i Múrcia (45%). Aquesta última ciutat ha experimentat en deu anys el descens de contaminació més baix en les seues estacions de trànsit, del 37%, tot i que, sobre a això, els autors de l’informe avisen: “Les xarxes de mesurament de les ciutats són molt dispars, per la qual cosa les seues dades no poden comparar-se amb rigor complet”.

En línies generals, els nivells de NO2 registrats durant l’estat d’alarma són els més baixos per als mesos de març i abril de l’última dècada en totes les ciutats analitzades. Es mantenen, a més, molt per davall del valor límit legal i de la guia anual de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tot i que en les estacions de trànsit el llindar esmentat se supera sovint, especialment el mes de març.

El macroestudi també assenyala que la millora de la qualitat de l’aire està sent general, tant en els centres de les ciutats com les perifèries urbanes, de la mateixa manera que són generals les mesures adoptades de limitació de la circulació. Tampoc es detecten diferències significatives entre les diverses pròrrogues de l’estat d’alarma, en les quals s’han aplicat restriccions de diversa intensitat, si bé la caiguda de la contaminació ha sigut una mica superior en la mitjana del mes d’abril (60%) que en la segona quinzena de març (55%).

Sí que és cert que, territorialment, es nota menys reducció de la contaminació a les ciutats de la cornisa cantàbrica, “potser a causa de factors meteorològics no gaire precisats”, reconeix la investigació. En canvi, les ciutats del litoral mediterrani són les que més han rebaixat els nivells de NO2, fins a concentracions a vegades pròpies d’estacions rurals de fons.

Altres factors que també han contribuït de manera important a millorar la qualitat general de l’aire han sigut les precipitacions abundants, aquest abril que deixem arrere ha sigut el més plujós des que es tenen registres –març, al seu torn, també ha sigut característicament humit–, i la inestabilitat atmosfèrica predominants durant la primavera.

Desescalada

Ecologistes en Acció aprofita l’informe per a proposar, per a la desescalada, una sèrie de pautes que contribuïsquen a rebaixar la contaminació. Recomana que es duga a terme la compra de proximitat, el teletreball voluntari i l’administració electrònica, rebaixar el límit de velocitat en vies urbanes a 30 quilòmetres per hora, potenciar la mobilitat activa a peu i amb bicicleta i garantir el transport públic amb una llei de finançament.

“La crisi de la COVID-19 demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són la millor eina per a rebaixar la contaminació de l’aire a les ciutats, encara tenint en compte l’excepcionalitat de la situació extrema que vivim a hores d’ara”, apunten.

En definitiva, la situació creada pel coronavirus “corrobora allò en què insisteixen Ecologistes en Acció i tota la comunitat científica: que la reducció del trànsit motoritzat a les ciutats té efectes clars en la disminució de la contaminació, cosa que suposa alhora una millora important de la salut pública”.

Bicicleta

Sobre això, col·lectius en defensa de la bici han reclamat dilluns davant la Conselleria de Mobilitat l’impuls de la bicicleta com a mitjà de transport en la desescalada. Associacions com València en Bici, Foro Valenciano de la Bicicleta, Alacant en Bici, Plataforma Comarcal por la Movilidad Sostenible de L’Alacantí (PCM), Castelló en Bici, Elx en Bici-Margalló-Ecologistes en Acció i el Col·lectiu Soterranya i IMBA-CV han mantingut una reunió telemàtica amb el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, i la directora general d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat Sostenible, Rosa Obrer.

Assenyalen aquests col·lectius que amb l’arribada imminent de la desescalada, totes les parts coincideixen que cal mantindre les distàncies interpersonals, “per a la qual cosa la bicicleta es presenta com el mitjà de transport més adequat per les seues característiques en desplaçaments de menys de 10 km”. No obstant això, lamenten la previsió d’un increment de l’ús individual del cotxe, fet que, si no va acompanyat de mesures de limitació i alternatives, “comportarà un augment de la contaminació atmosfèrica, contribuirà al canvi climàtic i, consegüentment, a la incidència de malalties respiratòries”. “Cada vegada més estudis vinculen les àrees més contaminades amb més incidència de la Covid-19”, addueixen.

L’Administració valenciana, de la seua banda, ha anunciat el desig d’escometre un “ambiciós” pla d’impuls de la bicicleta. Els únics detalls que han transcendit són la necessitat d’un “impuls important dels carrils bici i els de bicicletes i vianants”, en paraules del conseller, afirmen aquests col·lectius en un comunicat.

Les agrupacions probici venen reclamant “unes iniciatives clares i valentes de promoció de la bici creant les condicions segures perquè moltes persones comencen a usar-la com a mitjà habitual de transport”. Entre les iniciatives s’inclouen: les vies ciclistes ràpides d’alta capacitat (corredors ciclistes) en els grans pols atractors d’activitat (faena, estudi i compra); i habilitació tàctica de vies ciclistes de convivència amb trànsit pacificat (amb compliment de límits de velocitat) entre les poblacions de les àrees metropolitanes.

Totes les parts coincideixen a valorar el transport públic i la intermodalitat (per a trajectes de més de 8-10 km), i presten una importància especial a l’espai interpersonal necessari per a minimitzar i evitar contagis. Els col·lectius proposen un augment en la freqüència de metro, TRAM i autobusos interurbans titularitat de la Conselleria, i facilitats per a pujar la bicicleta en el transport públic.

Així mateix, reclamen campanyes per a visibilitzar la bicicleta com a mitjà de transport, atraient al sector que fa ús de la bici per a oci i esport cap a un ús en els seus desplaçaments diaris; suport al sector professional i econòmic de la bici, com es fa en el sector automobilístic (ciclologística, tallers…); plans de desplaçament amb bici a faena i centres de docència i sanitaris, així com ajudes fiscals a empreses que promoguen l’ús de la bicicleta; aparcabicis segurs i freqüents (en la calçada, no en la vorera); i impuls al cicloturisme, on sí que podrien valorar-se vies per a bicicletes i vianants i Eurovelo.