Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
ENCUESTA | El 60% de los españoles no confía en los jueces
Así funciona el plan de Israel para anexionarse la Cisjordania ocupada
OPINIÓN | 'Carajal', por Antón Losada

El jutjat arxiva la investigació per l’accident del metro de València

Concentració de les víctimes del metro.

Carlos Navarro

Poal d’aigua freda per a les víctimes. El Jutjat d’Instrucció número 21 de València ha arxivat la investigació per l’accident del metro esdevingut el 3 de juny de 2006, en què van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides, si bé davant d’aquesta sentència pot interposar-se recurs de reforma davant d’aquest mateix jutjat o d’apel·lació davant de l’Audiència.

La jutgessa considera que no ha quedat acreditat que l’accident, que va passar quan va descarrilar el tren en la revolta prèvia a l’estació de Jesús, quan circulava a 80 quilòmetres per hora en un tram amb velocitat limitada a 40, es produïra per una fallada en el vagó o en la via.

Després d’estudiar els informes emesos per diversos pèrits i les declaracions de testimonis, la magistrada conclou que no hi ha responsables penals de l’accident perquè, segons els experts en seguretat ferroviària, les instal·lacions, el traçat, el carril, les travesses, les fixacions i altres elements estudiats estaven en un estat i unes condicions suficients per a mantenir les condicions de seguretat de la marxa a 40 km/h, velocitat prescrita per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).

La jutgessa rebutja així la petició de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juny perquè es prenguera declaració a l’exdirectora de FGV i als quatre tècnics investigats.

Considera que ni a ells ni als altres tres treballadors investigats, que sí que han declarat, se’ls pot exigir responsabilitats penals per 43 delictes d’homicidi i 47 delictes de lesions per imprudència professional per no haver adoptat mesures de seguretat addicionals a les que ja existien: cap norma obligava a la col·locació d’una balisa que protegira el tren davant d’un excés de velocitat en la revolta en què va descarrilar.

La instructora es remet als informes pericials per subratllar que, l’any del sinistre, la inexistència de balises davant de les revoltes era una pauta d’actuació comuna en altres administracions ferroviàries que fins llavors s’havia mostrat segura.

I apunta a més, que en el cas de València, es van valorar altres circumstàncies, com el fet que mai abans hi haguera hagut accidents o incidents relacionats amb els excessos de velocitat en revolta; i que ni maquinistes ni factors de circulació ni treballadors d’infraestructures ni tècnics de línia ni sindicats van advertir mai del perill d’aquesta.

“El que decisiu des de la perspectiva penal és si les mesures de seguretat existents complien els estàndards de seguretat del sector. I, com es va assenyalar en resolucions anteriors a la reobertura del procediment, la millora o l’increment de les mesures de seguretat efectuades a posteriori, no pot equivaldre en l’àmbit penal al fet que la situació prèvia puga considerar-se sospitosa de criminalitat”, assenyala la jutgessa en la resolució.

D’allò que han exposat pels pèrits durant la fase d’instrucció, el jutjat conclou que el sistema de frenada automàtica puntual FAP, que operava en la Línia 1, era adequat i anàleg al sistema ASFA que funcionava en els trens de rodalia amb què la Línia 1 comparteix característiques perquè té un trajecte de 100 quilòmetres, 96 passos a nivell i tan sols 7 quilòmetres de tram subterrani.

La instructora descarta, a més, que hi haja relació entre l’accident i la formació i la capacitació del maquinista mort en el sinistre.

En la interlocutòria en què acorda el sobreseïment de la causa, la jutgessa rebutja una nova petició de la fiscal perquè sis pèrits emeten un altre informe sobre aspectes sobre els quals ja s’han pronunciat els experts de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.

Recorda que el Ministeri Públic, que ara dubta dels pèrits de l’AESF, va ser el que en dues ocasions va triar a aquesta entitat perquè fera les anàlisis els resultats de les quals no comparteix.

“En definitiva, tenint en compte el resultat de les nombroses diligències practicades, no sols les pericials, sinó les nombroses testificals i prova documental incorporada a la causa, i partint de la professionalitat i competència dels que han intervingut en la redacció dels distints informes, com que no hi cap dada que porte a qüestionar-los, procedirà rebutjar les noves diligències interessades”.

La decisió d’arxivar la causa i de rebutjar noves pericials arriba dies després que l’Audiència Provincial de València protegira la instructora i rebutjara la petició de la Fiscalia perquè els pèrits de la Inspecció de Treball i de l’Invassat (Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball) feren una ampliació dels informes.

La Secció Segona va estimar “necessari assumir l’exhaustiva anàlisi que fa la instructora del contingut dels informes pericials”, va descartar llacunes, omissions, termes foscos o afirmacions dubtoses en aquests informes i va considerar “qüestionable” que el Ministeri Públic dubtara de l’objectivitat dels pèrits pel mer fet de no compartir les seues conclusions.

La investigació per l’accident del metro es va arxivar a petició de la Fiscalia al desembre del 2007. Aquesta decisió va ser confirmada per la Secció Primera de l’Audiència Provincial al maig del 2008. Al gener del 2014 l’Audiència, en aquest cas la Secció Segona, va ordenar la reobertura a petició de la Fiscalia i contra del criteri de la instructora.

Des de llavors s’han practicat les diligències ordenades per l’Audiència, unes altres que van sol·licitar les parts i les que la jutgessa va acordar d’ofici.

La causa consta de més de 8.200 folis distribuïts en 30 toms, als quals cal afegir nombrosos arxius informàtics amb un volum superior a 2.000 folis. S’ha pres declaració a tres investigats i a 100 testimonis.

Des de la reobertura, al gener del 2014, han comparegut davant de la jutgessa 21 maquinistes de la Línia 1. Cap va tenir problema o incident en la revolta on va descarrilar el vagó, per on van passar 2 milions de trens des que va entrar en funcionament la línia, el 1988. S’han incorporat, a més, més informes elaborats per pèrits.

Ara, en una interlocutòria de més de 200 folis, després d’analitzar el resultat de totes les diligències, després d’estudiar la documentació tècnica i els informes dels pèrits i les declaracions de testimonis sobre el vagó, les valones, els bogis, les balises, la formació del maquinista, les finestres, els frens, descarrilaments previs… conclou que no hi ha responsables penals de l’accident.

Etiquetas
stats