Les societats de Boluda a Luxemburg i els Països Baixos: eludir impostos o buscar avantatges en tercers països amb doble imposició

La cridanera repatriació de 100 milions d’euros des de Luxemburg en plena crisi de la COVID-19 del líder empresarial Vicente Boluda té unes quantes lectures, segons els diferents assessors i tècnics de l’Agència Tributària consultats per eldiario.es. A falta l’explicació oficial de l’empresa, que declina oferir la seua versió, els experts consultats difereixen en la seua interpretació sobre la constitució d’empreses a Luxemburg o als Països Baixos, dos estats de la Unió Europea que han rebut nombroses reprimendes pel seu règim fiscal tan lax. De fet, tots dos països són utilitzats per empreses de tot el món per a facilitar l’elusió –que no evasió, per a això estan els paradisos fiscals– d’impostos en els països respectius. En altres paraules, per a pagar menys impostos.

El navilier valencià i president de l’Associació Valenciana d’Empresaris té empreses constituïdes per tot el món per a desenvolupar el seu negoci internacional. A més, s’ha recolzat en societats a Luxemburg (Boluda Finance i Boluda Luxembourg) i als Països Baixos (Boluda Finance BV) per canalitzar les inversions i recuperar beneficis. L’empresari no amaga aquestes societats, que apareixen en el seu hòlding empresarial i en els seus comptes, i les bateja amb el cognom familiar.

Assessorant en aquest entramat societari està Ildefonso Tecles, titular d’un discret despatx valencià liderat per un exinspector de l’Agència Tributària. Fonts del sector expliquen que també s’ha recolzat en bufets madrilenys importants a causa del gran hòlding internacional que ha construït.

“El muntatge d’aquesta mena de societats és un intent clar de rebaixar la factura fiscal”, expliquen des del sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha. Tindre societats en aquests països no és il·legal, encara que fer-ho en països com Luxemburg o els Països Baixos “té la intenció d’aprofitar-se dels seus avantatges tributaris”; en cas contrari, les inversions les canalitzaria des de societats espanyoles. “Moure capital entre empreses no paga impostos. El moviment de capitals és lliure. En persones físiques si que hi ha més control, per això les grans fortunes utilitzen les societats per a repatriar o traure fons d’Espanya”, argumenten.

En el cas que ens ocupa la col·laboració entre l’empresa espanyola, Boluda Fos Corporación, i les dues societats luxemburgueses podria assemblar-se a un intent de “deslocalització de bases imposables”, apunten des de Gestha. A tall d’exemple: en compte de crear una empresa espanyola amb 50 milions de capital, s’obri amb un milió i es presten els altres 49 milions a través de societats a Luxemburg. Els interessos que generen aquests préstecs són beneficis al país del Benelux i es desgraven a Espanya.

Pels dividends a Luxemburg només es paga un 5%. A més, per a repatriar-los es fa via dividends, “una figura molt ben tractada a Luxemburg”, expliquen. A Espanya haurà de tributar per aquesta repatriació, però si l’empresa està en pèrdues es pot acollir també a compensacions.

Tractats de doble imposició a tot el món

Altres assessors fiscals consultats per eldiario.es no veuen tant de problema en la utilització de Luxemburg o els Països Baixos com a vehicle d’inversió a l’estranger. “Luxemburg és un país que té tractat de doble imposició amb tots els països del món. Espanya no”, apunten. Segons aquest expert, l’obertura d’aquestes societats denota que l’empresari vol “fer les coses bé” pagant “legalment el que li pertoque”.

“Luxemburg ofereix unes facilitats que Espanya no et pot donar en països amb què no té tractat de doble imposició”, argumenta, alhora que recorda que el tipus general de l’impost de societats a Luxemburg és del 29,5%, mentre que a Espanya és del 25% després de les rebaixes successives dels últims anys.

El que no s’escapa a ningú és que Luxemburg és un país amb una tributació polèmica. Un exemple en va ser Mc Donalds, que, gràcies a tindre el domicili fiscal europeu a Luxemburg, es va estalviar centenars de milions d’euros en impostos. La Comissió Europea va concloure que no era il·legal fer aquestes pràctiques. Això sí, la multinacional va eludir el pagament de tributs en molts països europeus.

Cridaner és també que Luxemburg tinga més empreses constituïdes que habitants, la qual cosa evidencia el viver empresarial en què s’ha convertit gràcies a la seua legislació. Per no recordar l’escàndol Luxleaks, en què es va destapar que l’estat mateix arribava a acords fins amb 350 multinacionals per a pagar a penes un 1% d’impostos i estalviar milers de milions amb aquesta elusió fiscal. Els treballadors de la consultora que van destapar el cas van ser condemnats a presó.