La cruïlla de regenerar el Cabanyal
Les excavadores preparades per a derrocar habitatges en favor de l’especulació urbanística són cosa del passat al Cabanyal. L’amenaça plantejada per l’exalcaldessa de València Rita Barberá de partir el barri en dos per a prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar s’ha esfumat arran de l’arribada al poder de l’esquerra en forma de tripartit –integrat per Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú–. Paralitzat el pla il·legal del PP, el repte del govern municipal de Joan Ribó (Compromís) consisteix a regenerar un barri degradat.
“Encara estem en la línia descendent de la degradació. Cal revertir el procés”, adverteix Maribel Doménech, portaveu de Salvem el Cabanyal. “Necessitem que es rehabilite, revitalitze i reactive el barri”, recalca, i afirma: “Els gestos i el diàleg d’aquest govern municipal són molt positius i esperançadors. Però després de gairebé nou mesos de gestió encara no s’ha duta terme cap actuació per a començar a regenerar el Cabanyal”. És el toc d’atenció d’una plataforma que va acordar aquest estiu no dissoldre’s. Continuen en peu de lluita, però amb una altra actitud més positiva.
“Entenc la urgència, però els processos urbanístics són complexos i necessiten temps”, afirma María Oliver, regidora d’Habitatge de València en Comú. “Tenim en marxa moltes iniciatives. I hem dut a terme actuacions com l’obertura d’El Musical, que ajuda a dinamitzar el barri, i l’inici dels tràmits per a rehabilitar la façana del Cabanyal”.
Des de la Regidoria d’Urbanisme, que dirigeix el socialista Vicent Sarrià, estan preparant-se la majoria de les actuacions per a revertir la degradació urbanística de la barriada. Amb la reassignació d’11 milions d’euros del Pla Camps, Urbanisme rehabilitarà unes quantes zones i hi instal·larà diversos equipaments reivindicats pels veïns. A aqueixos diners, s’hi sumen els 4,5 milions d’euros que es destinaran a obres de la xarxa de clavegueram –previstes per a l’estiu– i 6,5 milions d’euros més que serviran per a reurbanitzar i regenerar l’entorn dels carrers de la Reina, del Doctor Lluch i de la Barraca.
Però, la gran inversió prové del procés participatiu Va, Cabanyal! que impulsa la regidoria de Jordi Peris (València en Comú). 30 milions d’euros –15 que n’aporta la UE i 15 l’Ajuntament– que serviran per a construir equipaments, infraestructures de comunicació necessàries (carrils bici, per exemple) o per a rehabilitar patrimoni degradat. “És un procés participatiu destinat a frenar el deteriorament urbanístic i social del barri”, apunta Carmel Gradolí, coordinador d’un projecte en què han participat i han col·laborat diversos col·lectius i persones.
Perill de gentrificació?
Mentre s’acaben de perfilar les actuacions urbanístiques, un dels grans esculls de la regeneració del Cabanyal és què es farà amb els més de 600 habitatges de propietat pública –242 del Pla Cabanyal i 397 de l’Ajuntament–. Gràcies a un conveni a quatre entre el Ministeri de Foment, l’Ajuntament, la Generalitat Valenciana i els veïns, es va acordar destinar 13 milions d’euros a la rehabilitació de 300 habitatges, tant públic com privats.
Què es farà amb els habitatges públics? “Aquests habitatges es rehabilitaran o es construiran de nou, depenent del grau de deteriorament. Una vegada arreglats, la gran majoria se cediran en forma de cooperativa, de cessió d’ús, en lloguers més baixos i es farà habitatge social. Unes altres es vendran per a aconseguir diners amb què finançar la rehabilitació”, explica Vicent Gallart, gerent amb el nou govern de la societat Cabanyal-Canyamelar i fundador de Salvem el Cabanyal. “Abans d’això caldrà aclarir com queden alguns habitatges expropiats a propietaris per a un pla que no s’ha dut a terme”, precisa.
“Situat prop de la mar, amb un efecte crida i amb preus baixos, el Cabanyal inclou tots els ingredients per a experimentar un procés de gentrificació [on els habitants de menys renda són desplaçats per una pujada dels preus per gent de més renda]”, apunta l’arquitecte David Estal. Dani Martínez, del col·lectiu Espai Veïnal el Cabanyal s’expressa en la mateixa línia: “La rehabilitació que proposen és ennoblir el barri. Correm el risc que el Cabanyal es convertisca en la Barceloneta de València”.
“No conservar la titularitat pública dels habitatges seria un error. La tendència d’Europa en casos com ara París apunta a intervenir-hi públicament per a frenar aquests processos”, defensa Gradolí. Tato Herrero, arquitecte i activista de Salvem, s’expressa en la mateixa línia: “L’Ajuntament es juga poder controlar el que passe en l’habitatge. I com que té l’avantatge de tenir aquests habitatges en propietat, ha de mantenir-ne la titularitat”. Si no aconsegueix evitar un procés d’ennobliment amb aquestes condicions “seria un doble fracàs”, alerta.
La previsió és que es venguen uns quants habitatges, encara que, de moment, no se sap quants en seran. “La subhasta d’aqueixes cases es farà amb criteris socials. Hauran de ser per a primera residència, els propietaris tindran un compromís de quedar-se al barri, etc.”, argumenta Gallart. Tot enmig de la polèmica sobre les ocupacions il·legals de cases, tant per gent en exclusió social com per una altra que, segons sembla, té amb més recursos. I que ha generat tensió entre els veïns. És la cruïlla de la regeneració del Cabanyal.
