El cardenal Cañizares es defensa, la missa en sufragi a “Francisco F.” és iniciativa d’un particular
La catedral de València acull aquest dilluns, 18 de juliol (80é aniversari de l’alçament que va provocar la Guerra Civil i la caiguda de la Segona República), una missa en sufragi de “Francisco F.”, en referència al dictador colpista Francisco Franco. Davant de la polèmica suscitada per aquesta celebració, el polèmic arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares, ha volgut deixar “manifestament clara” la seua defensa de la democràcia.
Així, recorda que “no pot haver-hi qüestionament possible” ni en l’actualitat ni en els “difícils anys” de la transició democràtica, en què el prelat va ser “testimoni directe i actor de la tasca que van dur a terme tant els homes d’Església com els actors polítics del moment, en favor de la conciliació de tots els espanyols”. Per tant, assegura que és “inadmissible generar ni una ombra de dubte sobre les conviccions democràtiques” de l’arquebisbe de València.
En aquest sentit, Cañizares apunta que la setmana passada, en un Curs d’Estiu organitzat per la Universitat Catòlica de València, va tornar a insistir en el seu paper com a defensor de la democràcia, “i de la transició democràtica, de la que va ser testimoni i de la qual podria oferir el meu testimoni personal” i va deixar constància del seu “agraïment a aquells homes d’Església que van contribuir al bon desenvolupament de la convivència entre els espanyols, la difusió dels drets humans, el bé comú i l’establiment de llibertats en verdadera harmonia”.
Ni recordatori, ni homenatge
Respecte a les intencions de les misses, cal aclarir que un sufragi és una petició per a resar pels fidels, vius o difunts, és a dir, “en cap cas implica un recordatori ni un homenatge, ni qualsevol altra interpretació”.
Així, insisteixen en un comunicat que l’Arquebisbat no intervé en l’organització de la parròquia: “L’Oficina de la Catedral és autònoma, i per tant l’Arquebisbat és alié a l’organització que es condueix directament com en la resta de les parròquies de la Diòcesi”. L’arquebisbe de València és pastor de la Seu, com de qualsevol altra parròquia i església en l’arxidiòcesi, per la qual cosa li competeix presidir els actes litúrgics més solemnes i l’ofici d’eucaristies, “però no competeix a l’Arquebisbat decidir ni intervenir en les activitats ordinàries de les celebracions que s’hi duguen a terme”.
La iniciativa del sufragi és d’un particular, alhora que explica que en el Codi de Dret Canònic no hi ha la figura de veto, és a dir, no es poden rebutjar les peticions de sufragis. Així mateix, matisen des de l’Arquebisbat que l’Oficina de la Catedral no va informar d’aquesta petició, “com no ho fa habitualment, perquè és autònom el seu funcionament respecte de l’Arquebisbat. I el Codi de Dret Canònic admet totes les peticions de sufragi”.
Per tant, davant de les informacions publicades, puntualitzen que ni l’Arquebisbat ni l’Oficina de la Catedral han “proposat, organitzat ni intervingut, i que qualsevol informació que pose en dubte la defensa de la Diòcesi de València de la democràcia, només pot ser malintencionada, i constitueix una falsedat”.
