Condemnat a set anys de presó un auxiliar d’una residència de Domus Vi per abús sexual a una dona amb la malaltia d’Alzheimer

Un auxiliar d’infermeria de la residència Jardines de Llíria ha sigut condemnat a set anys de presó per un delicte d’agressió sexual contra una dona amb la malaltia d’Alzheimer. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha elevat de sis a set anys la condemna imposada per la secció quarta de l’Audiència Provincial de València al treballador de la residència per un delicte continuat d’abús sexual amb penetració de membres corporals per via vaginal. La sentència inicial imposava la inhabilitació especial durant cinc anys per a l’exercici de qualsevol professió o ofici que comporte la cura o la relació amb persones ancianes o amb una malaltia mental o degenerativa, a més d’una responsabilitat civil pels danys morals a abonar a l’hereu de la víctima de 10.000 euros. També declarava el 50% de la responsabilitat civil subsidiària a l’empresa Espacios de Bienestar SL, propietària de la residència fins al 2016, i a la mercantil Serviger 21 Jardines de Llíria SL, filial de Domus Vi i propietària actual del centre.

Els abusos, segons els fets provats, van ocórrer entre el 2015 i el 2019, quan el condemnat, amb antecedents penals no computables a l’efecte de reincidència, sabent que la dona patia la malaltia d’Alzheimer, “mantenia amb ella relacions sexuals completes”, tant a l’habitació com en diversos banys de la residència. L’informe forense que figura en la causa conclou que el trastorn afectava la capacitat cognitiva i volitiva de la dona, necessària “per a prestar un consentiment vàlid per a mantindre relacions sexuals”.

La germana de la víctima va denunciar els fets el 30 de setembre de 2019 i l’hereu de la dona, ja morta, es va personar en la causa com a perjudicat. En la seua declaració en comissaria, l’home de 49 anys, va reconéixer les relacions sexuals amb la dona, encara que va adduir que van ser “consentides”. En la declaració davant la jutgessa instructora va sostindre que la dona afligida de la malaltia d’Alzheimer “comprenia el que feia” i “consentia” les relacions. No obstant això, en les declaracions següents i en el judici oral, l’home es va negar a declarar.

L’Audiència Provincial de València, en una sentència del 20 d’abril passat, va imposar la pena de sis anys de presó. La defensa de l’home va recórrer contra la decisió, al·legant que s’havia omés la valoració dels testimoniatges de quatre treballadors del centre que “van manifestar no haver vist, sentit o sospitat tan sols cap comportament estrany per part de l’acusat” cap a la dona. L’empresa Espacios de Bienestar SL, propietària de la residència fins al 2016, es va adherir al recurs. El TSJ-CV recorda que la funció d’un tribunal d’apel·lació o de cassació no és fer una nova valoració de les proves practicades.

D’altra banda, sobre el fet d’haver-se negat a declarar, el TSJ-CV recorda que “si bé és cert que el silenci el dia del judici oral no pot jugar en contra seua, també ho és que la falta d’explicació fa que la seua única manifestació tinguda en compte pel tribunal siga la declaració sumarial”.

La sentència, del 20 de juliol passat, també avala la declaració de dos testimonis: la companya d’habitació de la víctima, que pateix paràlisi cerebral, però pot comunicar-se per escrit amb una “aplicació mòbil”, i la d’un altre intern de la residència, que va morir durant la instrucció de la causa. Donada la possibilitat que tots dos testimonis, per raó d’edat i del seu estat de salut, no pogueren declarar en el judici oral, se’ls va practicar testimoniatge en les dependències del jutjat amb totes les parts personades.

La companya d’habitació, de la qual una facultativa i “tots els testimonis” van dir que les seues capacitats cognitives i intel·lectives no estaven alterades, va declarar que “de manera habitual” l’auxiliar d’infermeria buscava la víctima, “se l’emportava al bany i tancava la porta, tot i que no era normal” que els treballadors que endreçaven els residents es tancaren en els lavabos. La testimoni també va sostindre que “sentia gemecs amb connotacions sexuals”.

L’altre testimoni va titlar el treballador condemnat de “pocavergonya” i va afirmar haver presenciat les relacions sexuals. En una ocasió, va observar que l’auxiliar s’emportava la víctima al bany. Quan va obrir la porta, va veure l’home “amb l’aparell fora”, segons va afirmar.

El TSJ-CV eleva la pena de sis a set anys

Les declaracions de tots dos testimonis “corroboren” que els abusos es van prolongar “almenys durant uns quants anys”. A més, les “conductes libidinoses clarament reprovables pel fet d’abusar sense cap pudor i mantindre relacions sexuals amb una persona incapacitada per a prestar consentiment eren sospitades per residents i empleats del centre, almenys fins a l’any 2019”. En definitiva, hi ha “prova contundent, testifical i pericial” que contradiu la versió del condemnat.

La sentència és “totalment correcta” quant a la valoració de la prova i a l’apartat de fets provats. No obstant això, la Sala Civil i Penal del TSJ-CV detecta un error en l’extensió de la pena: la pena base és de quatre a 10 anys de presó, s’ha d’imposar en la meitat superior (set anys en compte de sis). “Com que és una qüestió de mera legalitat i per imperatiu legal, pel fet d’haver apreciat la continuïtat delictiva, escau modificar la sentència en aquest sentit”, indica la sentència, contra la qual es pot recórrer.

Contactada per elDiario.es, l'empresa Domus Vi, actualment propietària de la residència, afirma que “se situa inequívocament al costat dels familiars de la resident afectada, ja morta”. “En tot moment, la companyia ha col·laborat amb les autoritats competents en l'esclariment i resolució dels fets”, agrega.

“Així mateix, com a primer ocupador del sector, volem deixar constància del nostre compromís amb el gran equip professional de persones que formen la nostra plantilla”, assenyala una portaveu de la mercantil, que també destaca “les mesures que, des de la pròpia companyia o amb l'ajuda d'inspeccions externes per part d'altres entitats, es duen a terme per a proporcionar la millor cura als usuaris i residents dels seus centres, en entorns actius i segurs”.