Anticatalanisme, espanyolisme, privatitzacions i unes altres filies i fòbies del PP valencià en el seu congrés
El PP valencià celebra aquest dissabte el seu XIV congrés en el qual marcarà els objectius de la nova etapa d'Isabel Bonig. Els seus estatuts porten penjats en la pàgina web diverses setmanes i, a falta d'esmenes, els principis bàsics ja estan clars.
El nou PPCV, que rebutja la corrupció i als seus executors i aprovarà un codi ètic per tal d'assemblar-se a un partit renovador, manté certs tocs que sempre han acompanyat el partit, quasi clàssics en el seu ideari. Aquestes són les filies i fòbies dels populars valencians:
Recuperar la 'Llei Cotino' de protecció a la maternitat
El mes passat, les Corts van aprovar la derogació de la llei de protecció a la maternitat, coneguda com a 'llei Cotino' pel seu impulsor, l'expresident de la Cambra parlamentària Juan Cotino. Aquesta llei equiparava el fill no nascut com un membre més de la família per a sol·licitar ajudes i sota aquest paraigua es va subvencionar durant anys a organitzacions antiabortistes.
Ara, els estatuts del PP es comprometen a restaurar-la. “Nosaltres vam protegir els drets dels no nascuts i els vam donar als pares el suport necessari perquè seguiren avant amb el nou projecte de vida. Ara el nou govern del Botànic ho derogar i hem de ser actors actius per a evitar-ho, i en qualsevol cas ens comprometem a recuperar la llei que els donava empara en el moment que tornem a dirigir la Generalitat”, diu l'esborrany.
Un registre de la pobresa
Entre els compromisos del nou PPCV està el d'“impulsar la implantació d'una ‘targeta social’ que permeta conèixer en temps real i de forma personalitzada les ajudes socials de les quals es beneficia cada ciutadà”. Aquesta proposta ja es va realitzar després de l'última conferència de presidents i va ser qualificada per algunes organitzacions com “un registre de la pobresa”, amb cert record de la targeta de la beneficència. Es considera que, sota l'excusa d'evitar el frau i les duplicitats, una de les excuses més recurrents per a rebutjar les ajudes socials, aquest carnet estigmatitza les persones necessitades, acreditant que pertanyen a un “club de pobres”.
Més Espanya i més cristianisme
Els populars valencians asseguren que l'espanyol (sic) com a llengua garanteix la cohesió social entre les tres províncies. Per això, opten per intensificar “aquells vincles que ens uneixen a la resta d'Espanya, atès que recentment desapareixen banderes nacionals en les alcaldies, se suggereix a les bandes de música que no toquen l'himne d'Espanya, i existeix un manifest esforç per esborrar elements comuns”, ja que, segons el seu criteri, altres forces polítiques han intentat dividir els valencians i obrir bretxes.
Per això, en els compromisos del PP destaquen en diverses ocasions la necessitat de defensar les següents festes tradicionals valencianes: els bous al carrer, la caça amb parany, la pilota valenciana, les Falles, fogueres, gaiates, i aquelles altres de caràcter tradicional, encara que no esmenten quines són aqueixes festes “que tracten d'importar-se d'altres territoris”. Sí assenyalen que la cavalcada de Reines Magues (una tradició que prové de la II de la República) és un atac a les tradicions i als símbols cristians.
La iniciativa privada garanteix la qualitat en la prestació de serveis
Entre els compromisos del PP valencià figura també l'impuls de la iniciativa privada en serveis bàsics com Educació i Sanitat. Afavorir la participació de la iniciativa privada, asseguren, “acreix la llibertat d'elecció, suposa un gran estalvi econòmic i, per la competència, millora la qualitat dels serveis públics”. La veritat és que hi ha escassos estudis i amb conclusions dispars sobre si la gestió privada és o no més eficaç que la pública.
Investigadors com Jesús Rogero-García i Mario Andrés-Candelas apunten en el seu últim treball que la despesa per alumne en l'escola pública el 2007 era 5.348 euros enfront dels 2.670 de la concertada, però la diferència es corregia mitjançant altres despeses i activitats extraescolars, incrementant la quantia en l'educació concertada en 1.200 euros. Les dades de l'INE assenyalen que per a les famílies el cost és inferior en la pública (685 euros per alumne i any) que en la privada (2.804 euros per alumne i any). Tampoc està del tot clar si la sanitat privada és més cara o barata que la pública, però a la Comunitat Valenciana la gestió privada deu a la Generalitat més de 260 milions d'euros.
'Mai mos fareu catalans'
El fantasma del catalanisme és potser el tema que més ocupa les preocupacions del PP valencià. Almenys el que més ocupa els seus estatuts, en els quals es fa esment constant als “atacs” del catalanisme per part del Consell, especialment a través decret de plurilingüisme.
Els populars es refereixen a la norma de la Conselleria d'Educació que homologa els nivells de valencià als d'anglès com un “xantatge lingüístic” i un “descarat maltractament als drets inherents a la ciutadania”. Aquesta “imposició lingüística només pot desembocar en divisió i tensió entre la ciutadania”, expliquen.
Per si algun militant popular pensava el contrari, el PP especifica: “No formem, ni formarem mai, part dels imaginaris Països Catalans. La nostra història, la nostra llengua i el nostre sentit de pertinença a aquesta terra ens avalen com a territori diferenciador, únic i amb identitat pròpia”. Insisteix que Castelló, pel nord de la província, “és la barrera de contenció del nacionalisme català. Els habitants de les tres províncies són valencians de primera i no catalans de segona”.
Pel que fa a la llengua, més del mateix: “El valencià no pot consistir en una clonació del català, i l'espanyol és la llengua nacional per antonomàsia. La seua expulsió de la vida acadèmica és irracional i cal restablir la llibertat personal d'elecció de llengua descartant els experiments d'enginyeria social”. Així mateix, promouen la denominació Regne de València enfront de País Valencià.
