La cruïlla del PP i el PSOE davant la reforma constitucional del dret civil valencià: “És l’última oportunitat”

El PP i el PSOE s’enfronten a una cruïlla perla reforma constitucional per a recuperar el dret foral valencià. Aprofitant la votació, per tràmit d’urgència i lectura única, d’una proposta de reforma constitucional per a eliminar de la carta magna el terme “disminuït”, l’Associació de Juristes Valencians ha impulsat una esmena d’addició de la competència legislativa en matèria de dret civil valencià que té el suport de tots els partits valencians, llevat de Vox, i de la societat civil. L’esmena, registrada per Compromís-Sumar, es votarà previsiblement entre el 15 i el 17 de gener.

Malgrat el consens, pràcticament total, en el si de la societat i la política valencianes, el PSOE ha anunciat que votarà en contra mentre que el PP encara no ha definit la seua posició, informa Alberto Ortiz. El secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, ha apostat aquest dimecres perquè la Constitució permeta exercir la “foralitat” valenciana. Els socialistes valencians tenen una “posició clara”: “Volem que el dret foral tinga la mateixa validació que té en altres àmbits, en altres territoris i en altres nacionalitats”, ha afirmat Puig.

L'expresident autonòmic ha indicat que el PSPV ha “fet saber” al PSOE i al Govern de Pedro Sánchez que la posició del partit “sense cap lloc a dubtes” és favorable a l'esmena. “Cal aprofundir en la reforma de la Constitució”, ha abundat Puig.

Es tracta de la recuperació de la capacitat valenciana de promulgar lleis civils, suprimides el 1707 amb l’abolició dels furs, en matèria de dret de família (unions de fet, custòdia compartida i separació de béns) i successori. Un dret civil amb què compten sis autonomies més i fins i tot alguns pobles d’Extremadura i la ciutat autònoma de Ceuta mitjançant el Fur de Baylío, tal com ha destacat Pascual Sala, expresident del Tribunal Constitucional (TC), durant una roda de premsa organitzada per Juristes Valencians. No obstant això, el dret civil valencià –una reivindicació “històrica”, segons Sala– es va quedar fora de la Constitució del 1978. “Es tracta d’una cosa comuna a tot el dret privat espanyol”, ha destacat l’expresident del TC.

Les matèries de dret privat, avalades per la reforma de l’Estatut d’Autonomia pilotada el 2006 pel president llavors Francisco Camps, van ser declarades inconstitucionals per l’alt tribunal per entendre que són competència exclusiva de l’Estat.

Pascual Sala ha afirmat que es tracta d’“una ocasió òptima des del punt de vista polític i jurídic” per a incloure el dret civil valencià en el pròxim debat de reforma constitucional en el congrés, atés el consens quasi total entre els partits i la societat civil.

José Ramón Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians, ha titlat d’“error” la decisió del TC i ha assegurat que l’esmena d’addició arriba en el “moment oportú”. “Els polítics que voten en contra del que demanen les Corts Valencianes i els municipis estaran situant-se fora de l’Estatut d’Autonomia”, ha afirmat.

I és que la possible inclusió del dret civil valencià necessita obligatòriament els vots del PP i el PSOE. “No pot ser que a Espanya la Constitució es canvie per la imposició dels polítics alemanys de torn”, a manera d’“imposició europea i de Brussel·les”, ha lamentat.

“Ens juguem l’autogovern”, ha afegit Chirivella, que ha recordat que l’actual president Carlos Mazón compta a Madrid amb un interlocutor “espectacular”: Esteban González Pons, vicesecretari del PP. Encara que també ha reconegut que “en tots els partits hi ha jacobins i autonomistes”. “És l’última oportunitat real de fer-ho”, ha advertit. Tant Mazón com Puig s’han compromés públicament amb la recuperació del dret civil valencià.

Per part seua, Vicent Soler, exconseller socialista d’Hisenda, també ha recordat que la valenciana és l’única comunitat autònoma amb capacitat foral a què no se li va admetre durant l’elaboració de la Constitució. “Una anomalia constitucional”, segons ha dit Soler. La carta magna “no és una camisa de força”, ha assegurat el veterà acadèmic i polític del PSPV-PSOE, adscrit a l’ala valencianista.

Quasi 300.000 valencians en uns llimbs

Tres lleis autonòmiques, aprovades amb majoria del PP entre el 2007 i el 2012, van ser declarades inconstitucionals (de règim econòmic matrimonial, de relacions familiars dels fills i les filles els progenitors dels quals no conviuen i d’unions de fet). No obstant això, tal com indica la proposició de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució espanyola per a la reintegració efectiva del dret civil valencià, a quasi 300.000 ciutadans encara “els resulten aplicables les seues disposicions”.

Així doncs, després de la “interpretació rígida” del TC, l’única via en defensa del dret civil foral valencià passa irremeiablement per la modificació de la disposició addicional segona de la Constitució. “Això, per a poder garantir el ple exercici de les competències estatutàriament assumides en igualtat de condicions respecte de la resta de les comunitats autònomes amb tradició foral”, indica l’esmena.