El disseny, més enllà de l’estètica: València Capital Mundial del Disseny busca el seu impuls com a eina per al canvi social

La ciutat de València serà el 2022 la capital mundial del disseny i aspira a extraure tot el seu potencial com a eina per al canvi social. El programa d’actes per a l’any vinent inclou una sèrie de propostes que transcendeixen allò estètic i allò funcional per arribar a la transformació i la cohesió de la població i la vertebració territorial; estirar el “llegat més enllà del 2022” que permeta “traure el disseny de l’entorn endogàmic”.

La capitalitat mundial del disseny busca la “cohesió de la societat valenciana des del seu teixit creatiu” i concentrarà la seua activitat en sis eixos estratègics: salut i benestar, educació, innovació i economia, patrimoni i identitat, igualtat, inclusió i diversitat, i sostenibilitat. “Amb això busquem activar un procés, no celebrar un esdeveniment”, assenyalava el seu responsable, Xavi Calvo, en la presentació del programa dimecres en un acte en l’edifici Veles e Vents juntament amb l’alcalde de València, Joan Ribó, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, i els consellers d’Innovació, Carolina Pascual, i d’Economia, Rafa Climent.

Els dirigents valencians insisteixen en el potencial del disseny com a eina per a millorar la vida de les persones i veuen en l’esdeveniment una possibilitat de superar la pandèmia, de reconstruir la ciutat també en el pla anímic i moral. En aquesta línia es pronunciaven Oltra i Ribó, apuntant a un disseny que faça més feliços els ciutadans i que acompanye l’urbs en els objectius de l’Agenda 2030. L’alcalde ha insistit que la ciutat acollidora necessita el disseny per a mirar al futur, “un bon disseny urbanístic, un bon paisatgisme, un bon disseny cultural, una bona marca, una bona imatge. Perquè, no ens equivoquem, l’alternativa al bon disseny és el mal disseny. El no disseny no existeix”, apuntava.

Avançar en el disseny significa “avançar en una eina estratègica d’innovació, de sostenibilitat mediambiental i de millora de la qualitat de vida de les persones, en una eina de transformació social capaç de canviar els nostres entorns urbans i les nostres pròpies vides”, insistia la vicepresidenta del Consell, que va remarcar la contribució del sector “a fer de la nostra una terra més oberta, inclusiva i acollidora amb projectes pensats per atendre i donar veu a les persones més vulnerables, les que més ho necessiten i que massa vegades també quedaven exclosos i excloses dels grans esdeveniments”. Un treball que encara topa amb un dur sostre de vidre i que fa que només una de cada tres dones entren en els alts nivells, deute que l’esdeveniment vol rescabalar amb les jornades ‘Dissenyar en femení’ de la mà de la dissenyadora gràfica Sara Antolín, autora de This was made by a woman, l’objectiu de la qual és “abordar aquesta situació de discriminació de les dissenyadores, rescatar referents femenins com Susan Kare, Margaret Calvert o Betty Willis i ajudar a crear-ne de nous”.

Ribó ha demanat la col·laboració de les entitats que formen part del projecte per a dibuixar “la història d’una ciutat de places, una ciutat que vol caminar, que vol tindre zones verdes, que ha de transformar la façana litoral de la ciutat i tancar per fi la desembocadura del riu Túria, una ciutat que anhela renaturalitzar-se i transformar el nou llit del riu en una àrea verda i agradable, una ciutat que vol tancar la ferida oberta entre Russafa i Malilla, una ciutat que va amb bicicleta, una ciutat que un dia va tindre una muralla islàmica i que, en ple segle XXI, la torna a recuperar”.

L’alcalde va desgranar algunes idees en què treballa el consistori, des de la petició als Goya fins a incloure un guardó al millor cartell cinematogràfic o la creació d’un arxiu tipogràfic, amb les tipografies de Josep Renau com a insígnia, recuperant el patrimoni artístic de Mariscal, Rafael Guastavino o els mosaics Nolla. El sector, va destacar la consellera d’Innovació, Carolina Pascual, ha sigut un “element estratègic que transcendeix allò estètic per transformar i oferir noves solucions a la societat i a les empreses”, com s’ha demostrat en la lluita contra la Covid-19, mentre que el titular d’Economia va assenyalar que aporta uns 4.000 milions d’euros al PIB autonòmic, un 2,1%, i en el cas de sectors intensius en l’ús del disseny l’aportació s’eleva a un 12,1%, amb una productivitat que supera els 84.000 euros per empleat, més que els sectors de serveis, indústria i comerç.

A través de processos participatius, l’organització ha rebut 375 projectes dels quals ja n’ha activat 65 i s’aniran desenvolupant durant l’any vinent i toquen des del patrimoni valencià, la posada en valor de figures referents, la didàctica del disseny, la inclusió social, la transformació de l’educació i la formació professional i l’herència cultural. “Els nostres objectius passen per reforçar la imatge de València a escala nacional i internacional, posicionar el disseny com a eina de transformació i generar una cultura del disseny a escala institucional, empresarial i social, capaç de millorar la qualitat de vida de les persones i potenciar l’economia valenciana”, sentenciava Calvo.