Dones oblidades, dones immortals: Castelló recupera la memòria de les seues ciutadanes

“Els cementeris han tingut sempre un valor cultural i històric important. Es podria contar la història de les ciutats a partir de les persones que hi reposen en”. Un recorregut pel cementeri de Castelló permet recuperar la memòria de les dones oblidades. Hi jauen farmacèutiques, sindicalistes, polítiques, advocades o músiques que han sigut ignorades a la seua ciutat.

L’itinerari es du a terme en el marc de les activitats del Museu de la Ciutat de Castelló i vol fer un homenatge a les dones que des del seu àmbit van treballar per la igualtat de drets entre homes i dones, juntament amb d’altres que van ser protagonistes anònimes d’esdeveniments històrics de la ciutat. 

L’origen de la ruta es remunta a l’any 2014. Des que es va quedar a l’atur, Queta Ródenas ha centrat el seu temps a recuperar la memòria democràtica de la ciutat a través de la Plataforma de Memòria Històrica. Arran de la publicació de la seua novel·la, Castellón en mis recuerdos, va començar a investigar les figures que hi havia enterrades al cementeri. L’autora va fer un estudi sobre la fossa comuna que hi ha al cementeri civil de Castelló per a localitzar més de 500 víctimes de la repressió franquista que hi ha enterrades allà. El seu estudi va servir de base per a efectuar les últimes exhumacions i encara acompanya els familiars de les víctimes a trobar els seus cossos.  

La investigació li va permetre conéixer desenes de persones pioneres en els seus àmbits i vinculades d’alguna manera a la ciutat, que van ser enterrades al cementeri castellonenc. A poc a poc es va convertir en una experta en les vides de les persones que hi jauen i va ser capaç d’elaborar un itinerari sobre figures rellevants que havien sigut oblidades. Arran del seu treball, la responsable del Museu d’Etnologia de Castelló li va demanar que esbossara un projecte sobre dones pioneres per a incloure’l en les seues activitats. El recorregut pel cementeri té com a base la investigació i el treball de documentació de l’autora, encara que la guia és a càrrec de professionals d’aquest àmbit. 

L’itinerari retorna la memòria de Teresa Giménez Selma, sindicalista, que des del sindicat femení d’espardenyeres de la UGT va lluitar per aconseguir millorar la situació laboral de les dones proletàries i va morir víctima de la repressió franquista, o de la miliciana Isabel Martínez Blaya, que, amb 22 anys, es va inscriure com a miliciana i se’n va anar al front de Terol amb la columna Mateotti.

Rescata també la memòria de Maria Pilar Gil Montaner, la primera farmacèutica de la ciutat, que es va llicenciar quan la universitat no era un espai massa obert a les dones. Gil Montaner va ser de les primeres castellonenques que va ingressar en un centre universitari. D’altra banda, relata el cas de Beatriz Guttmann, pintora, que va obtindre el títol de professora de Dibuix en l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Politècnica de València i el 1992 es va doctorar en Belles Arts.

La compositora Matilde Salvador, figura rellevant de la cultura valenciana, també té el seu espai en el recordatori, que fa valdre les seues obres, els premis i els homenatges. Així, fins a 24 dones, il·lustres i anònimes, que van treballar per millorar la vida col·lectiva de les dones.