La Llei valenciana d’Estructures Agràries, una norma per a la reconversió del sector

Les Corts Valencianes van aprovar fa deu dies la nova Llei d’Estructures Agràries impulsada pel Consell del Botànic com un “instrument fonamental per a abordar els canvis en els fonaments que el sector productiu agrari valencià demana des de fa temps”, tal com assenyalava la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, per a qui aquesta norma servirà per a enfortir el sector davant de crisis com les que pateix actualment l’àmbit dels cítrics.

Entre les novetats principals que incorpora el text hi ha: crear la figura d’un agent dinamitzador, com a persona que impulsarà tècnicament la gestió del territori; fer un mapa agronòmic, que constituirà una eina de planificació per a les polítiques agràries de la Generalitat per a tots els agents del sector; definir el sòl agrícola infrautilitzat amb l’objectiu de poder inventariar la magnitud del problema de les parcel·les abandonades i fer-ne un seguiment.

A més, es crea una xarxa de terres, o xarxa d’oficines gestores de terres, com una eina destinada a mobilitzar parcel·les en favor d’agricultors professionals i d’iniciatives de gestió comuna; es crea també la figura de la Iniciativa de Gestió Comuna (IGC); es plantegen mesures de suport públic a la reestructuració parcel·lària amb el suport del Consell; o s’introdueixen incentius fiscals a l’adquisició i a l’arrendament de finques rústiques.

En definitiva, la nova Llei d’Estructures Agràries fixa les bases per a dur a terme un canvi estructural necessari de l’agricultura valenciana, un sector estratègic afligit de febleses com l’elevat minifundisme, la dispersió parcel·lària, l’excessiva rellevància de l’agricultura a temps parcial, l’envelliment o la falta de relleu generacional, al costat de l’escassa mobilitat del mercat de terres i l’atomització de les estructures comercials, que situen els productors en una situació de desavantatge en la cadena de valor. Es tracta d’una norma que servirà per a “afrontar els reptes del segle xxi”, en paraules de Cebrián.

L’evolució del sector

Com recorden des de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), en els últims 20 anys s’han abandonat unes 35.000 hectàrees de cultius de cítrics; l’edat mitjana dels professionals del sector agrari ha augmentat de 48 a 64 anys; el nombre de persones ocupades en el sector ha caigut un 70% i les dimensions mitjanes de les explotacions en les zones de regadiu no supera l’hectàrea. “La conseqüència d’aquestes febleses és una pèrdua contínua de rendibilitat”, sostenen.

Davant de la magnitud dels problemes cal “una acció integral sobre les estructures agràries que oferisca possibilitats perquè puguen haver-hi explotacions viables en l’agricultura valenciana”. “La nova llei pretén recuperar una política agrària i alimentària pròpia que reforce, afavorisca i agilite les estructures per a fer que la nostra producció siga competitiva, rendible i sostenible”, indiquen.

També, cal reforçar els senyals d’identitat (la qualitat, la diversitat en productes i temporades, la regularitat en l’oferta i el saber fer) i el paper que l’agricultura pot exercir en la conservació de recursos com el sòl i l’aigua, i també en la lluita contra el canvi climàtic.