Els pèrits que van analitzar el barranc del Poio van titllar davant la jutgessa de la dana l'actuació de la Generalitat de “maldestra”

Dos pèrits que han estudiat les inundacions de la dana del 29 d'octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 finats, van qüestionar de ple davant la jutgessa instructora de la causa l'actuació en la catàstrofe de la Generalitat Valenciana. Rafael Armengot, doctor en Geografia amb una llarga carrera com a predictor de l'Aemet i membre de la junta directiva de l'Associació Valenciana de Meteorologia, va explicar que, a Catarroja el 1957, davant un eventual desbordament del barranc del Poio, es van suspendre les classes i l'alguatzil municipal, “amb més d'una hora de temps, va avisar pels carrers perquè la gent es retiressen a les parts altes dels edificis abans de la riuada”. “En aquell moment, es va funcionar amb informacions qualitatives i, d'una forma molt sorprenent, el 2024 s'ha tingut una actuació, jo crec, molt més maldestra en aquest sentit d'alertar la població”, va afirmar Armengot davant la magistrada Nuria Ruiz Tobarra el passat 23 de març.

El pèrit va declarar mà a mà amb Alejandro Pérez Cueva, excatedràtic de Geografia Física de la Universitat de València. Ambdós són coautors d'un estudi clau de la dana sobre els volums de precipitació en les subconces de la rambla del Poio, publicat per la revista Investigaciones Geogràfiques i preparen noves investigacions. “Per desgràcia”, va afirmar Pérez Cueva, “estem constatant que han funcionat molt millor sistemes més precaris quant a comunicacions, observació i mitjans telemàtics anteriors que en aquesta situació”.

Rafael Armengot va argumentar que, el dia de la dana, “allí hi havia les alertes i les informacions que s'anaven subministrant en temps real de múltiples maneres, des de les informacions procedents de l'Aemet fins a les que arribaven pels mitjans de comunicació”, segons recull l'acta de la declaració dels pèrits, a la qual ha tingut accés elDiario.es. “El SAIH [Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer] també tenia estacions que estaven enviant informació”, va postil·lar Alejandro Pérez Cueva.

Els pèrits, tal com van concloure en el seu estudi, van detectar una primera fase de pluges en el barranc del Poio, “menors” però “molt quantioses, perquè van ser capaces de generar aquesta primera riuada del matí”. “Probablement una quarta part del total del que va caure en la segona fase de pluges va caure en la primera”, va dir Armengot. “La primera riuada va preparar el terreny per a la segona”, va reblar.

A partir de les 15.30 del 29 d'octubre de 2024, es van produir fins a 11 tornados, amb una “violència extrema” que va fer caure torres elèctriques i llamps que van caure en estacions i repetidors de telefonia mòbil, i un sistema convectiu de pluges torrencials es va focalitzar entre Torís i Godelleta. A l'estació de la primera localitat, es va registrar una quantitat màxima del dia de 772 litres per metre quadrat.

Un “escenari d'un altíssim risc”

Els barrancs de Gallego i Horteta, que no estan aforats (només ho està la part alta de la conca) es van desbordar abans que el del Poio, segons les conclusions del seu estudi. En la fase crítica de la riuada (entre les 16.00 i les 19.00), les majors aportacions d'aigua provenien de conques aigües avall de l'aforat.

La catedràtica Ana Camarasa ja va explicar davant la jutgessa de la dana (també en condició de pèrit, en la seua declaració del 10 de juliol de 2025) les característiques del barranc del Poio i el comportament “espasmòdic” de la conca, a mode de “flash flood” (avinguda sobtada). Armengot va al·ludir a Camarasa com la “major coneixedora de la rambla del Poio”. “Una flash flood de llibre”, va detallar per la seua part Pérez Cueva, “és un front de crescuda d'un barranc, perquè la primera aigua es troba amb més obstacles, i va més lenta, va sent, diguem, atropellada per l'aigua de darrere, i això és el que crea aquest front de pluges que és tan perillós, perquè en menys d'un minut et pots trobar d'un barranc gairebé sec una onada que es diu de manera figurada tsunami, que t'arrossega”. L'avinguda sobtada “pot produir la falsa impressió que s'haja trencat algun tipus de presa” quan és una “onada que es produeix de manera natural”, va terciar Armengot.

El pèrit va manifestar que, al seu judici, durant la fase d'alerta roja activada aquella jornada, “no es pot abaixar la guàrdia”. “I més quan, insistisc, la predicció immediata emesa des d'Aemet era que el pitjor de l'episodi seria entre les tres i les sis de la vesprada”. “És que mentre hi haja una alerta roja, és com un semàfor en roig. Tu no et pots saltar el semàfor perquè creus que no vénen cotxes en aquest moment”, va dir Rafael Armengot. 

Es tractava d'un “escenari d'un altíssim risc” en el qual es treballa amb probabilitats. “En tot cas”, va abundar el geògraf, “amb pluges torrencials d'una enorme dimensió, en aquestes conques la probabilitat de desbordament amb greus efectes, era altíssim”.

La caiguda de les xarxes de telecomunicacions va ser una altra rellevant “alarma” el 29 d'octubre de 2024: “Quan es tallen les comunicacions, quan s'espatllen estacions, és un símptoma d'adversitat”.

Les “tres neurones”

Alejandro Pérez Cueva va exposar el seu punt de vista com a pèrit amb una certa contundència:

—De tota manera, pel tema de la predicció, de fer hipòtesis predictives del que pot ocórrer amb el que s'està observant, cal deixar clar que calen tres neurones. Hi ha la neurona de comprendre els processos hidrometeorològics, la neurona de conèixer el territori i, en tot cas, la neurona de prendre mesures polítiques. (...) En el cas dels [processos] hidrològics, la possibilitat més que probable és que hi haja riuada de flash flood en aquests barrancs. (...) Amb les intensitats que es van registrar en la primera fase de pluges, es podia preveure, i així va passar, que provocaria una riuada.

A més, segons Rafael Armengot, la dana “tenia una trajectòria que la feia particularment perillosa”, de sud-oest a nord-oest. També va destacar l'“advecció de l'arribada d'aire superficial” des del Mediterrani oriental: “En aquest cas, la trajectòria que al final es va produir era aire que es recollia al mar Egeu, de vegades ve del sud de Turquia, que sintonitzava perquè travessava el mediterrani sense tocar terra. Primer estava més al sud, després ha de pujar més al nord. I va acabar entrant gairebé amb trajectòria cent per cent marítima. Aquesta circulació de l'advecció s'organitza dos o tres dies abans. És a dir, difícilment es pot escapar als models que al final passe això”.

En poblacions com Torrent, Picanya o Paiporta, “pràcticament no va ploure en tot el dia, per tant, l'alerta no es podia vincular al que ploguera allí sinó al que ploguera aigües amunt de la conca”. “Que la pluja torrencial en conca afectara poblacions més avall és obvi i evident”, va postil·lar el perit.

Armengot va manifestar la seua “altíssima opinió” sobre els tècnics del Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat i la seua capacitat per “digerir la informació que els arriba en temps real”. “Com més es conegua el territori, més es pot interpretar què passarà amb aquests processos hidrometeorològics”, va advertir Pérez Cueva.