Les festes locals valencianes d’estiu comencen a caure de l’agenda per la crisi sanitària

La pandèmia del coronavirus i l’estat d’alarma, amb el confinament afegit, han tombat des del mes de març moltes festes destacades per la seua rellevància i interés turístic internacional o nacional. Es va començar fent caure festes més generals, com les Falles –inicialment ajornades, València les va traslladar a la fi de juliol, encara que és dubtós que arriben a celebrar-se–, i també d’altres de locals, com la Magdalena de Castelló o els Moros i Cristians d’Alcoi.

Per les dates, la suspensió va afectar també la Setmana Santa i la Pasqua de manera general. A continuació, també es van suspendre les festes vinculades a Sant Vicent, com les de la Vall d’Uixó (ajornades sense data). Encara a la primavera, els Moros i Cristians de Banyeres (del 23 al 25 d’abril) i d’Elda (última setmana de maig) també es van ajornar, les primeres sense data i les segones al setembre.

Després de les festes primaverals, l’horitzó se situava en les estivals i les que obrin oficialment l’estació són precisament les Fogueres de Sant Joan d’Alacant, que també s’han ajornat a la primera setmana de setembre.

Seguint a les comarques alacantines, s’han suspés a la Vila Joiosa els Moros i Cristians que se celebren l’última setmana de juliol. La mateixa sort han tingut els ‘Bous a la mar’ de Dénia. Ja a les comarques valencianes, Alzira ha suspés les festes de Sant Bernat de mitjan mes.

No sols la proximitat de les festes ha obligat a prendre decisions, sinó també els contractes per als concerts i qualsevol altra logística que s’havien de començar a signar, i això ha escurçat els límits. És el cas de Bunyol, que havia d’encarregar els prop de 150.000 quilograms de tomaques que es fan servir per a la Tomatina, munició en què l’Ajuntament es gasta 100.000 euros. Això ha comportat un anunci bastant anticipat de la suspensió de la festa que se celebra l’última setmana del mes d’agost, que haurà d’ajornar la commemoració del 75é aniversari.

Una altra festa de gran història i tradició és el Misteri d’Elx, que dimarts passat decidia suspendre les representacions habituals al voltant del 15 d’agost “amb l’objectiu de garantir la seguretat dels cantors, dels operaris i les operàries que participen en les representacions i dels il·licitans i les il·licitanes en general”, atés que les escenificacions atrauen una assistència massiva de públic.

Després d’aquestes cancel·lacions, hi ha altres festes la celebració de les quals comença a trontollar. És el cas de la Fira de Xàtiva, que té lloc del 15 al 20 d’agost i que anunciarà la primera setmana de juny si se suspén. Es tracta d’un esdeveniment que té més de 750 anys d’història, encara que l’alcalde Roger Cerdà ja s’ha mostrat pessimista. A Ontinyent, es decidirà durant la primera setmana de maig què es farà amb els Moros i Cristians de finals d’agost, però la Junta de Festers ja ha avançat que es decanta per suspendre’ls.

Atesa la situació, la possibilitat de celebrar les Falles de València al juliol, que es va anunciar quan es van suspendre al març, obliga a mantindre un control d’assistència als actes perquè es puga complir una normativa que sembla difícil, encara que la decisió definitiva es prendrà al principi de juny.

Les festes esmentades són algunes de les més destacades del territori valencià, però pronòstics semblants planen sobre desenes d’altres festes de les comarques valencianes que solen celebrar-se durant els mesos d’estiu. Els actes massius ara es miren amb lupa.