El fill de l’escultor Gerardo Rueda atribueix a una venjança el cas IVAM

La declaració de José Luis Rueda en el judici per la venda a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) de les obres post mortem de l’escultor s’ha convertit en una dissertació sobre el procel·lós món de l’art espanyol, incloent-hi filies i fòbies, així com referències a rellevants figures de la crítica. L’hereu, en un to tibant i per moments fins i tot altiu, s’ha enfrontat a les preguntes de la fiscal. Les seues respostes eren tan irades que la presidenta de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València s’ha vist obligada a demanar-li que es calmara. L’home ha arribat a etzibar a la representant del ministeri públic que estava formulant-li “preguntes ofensives”. Després d’una mica més d’una hora de declaració, la vista s’ha suspés per la indisposició del lletrat de Consuelo Císcar, exdirectora del museu. 

José Luis Rueda, per al qual la Fiscalia demana una pena de cinc anys de presó com a cooperador necessari d’un presumpte delicte de malversació, ha acusat Vicent Todolí, exdirector de la Tate Modern de Londres, i a Joan Llinares, director de l’Agència Valenciana Antifrau, d’haver orquestrat una mena de “venjança” contra son pare, sense aportar més detalls. Tant Todolí com Llinares han estat històricament vinculats a l’IVAM; de fet l’actual director d’Antifrau va ser l’autor de la investigació interna que va destapar les presumptes irregularitats durant l’etapa de Císcar al capdavant del museu. “Han destrossat el nom de Gerardo i de José Luis Rueda, les escultures que es venien a un milió i mig ara costen zero”, ha dit l’hereu.

L’home ha fet una breu explicació abans de l’interrogatori de la fiscal en què ha volgut, “com a expert”, distingir entre obra i còpia, dos conceptes que a parer seu s’han confós al llarg de la instrucció del cas. José Luis Rueda ha assegurat que “el de la Udef” [Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la Policia Nacional] va anar a la foneria Capa encarregada de l’execució de les obres post mortem i “va dir que no eren originals perquè no viu l’artista”. “El de la Udef potser sap de temes policials, però del món de l’art se li preguntarà el que sap”, ha afirmat en referència a la pròxima declaració de l’agent, en condició de testimoni, en el judici oral. “Em vaig assabentar per la premsa que era culpable”, ha postil·lat. 

L’hereu ha assegurat que va conéixer per primera vegada Consuelo Císcar el 28 de març de 1996 durant la inauguració d’una mostra de son pare en l’IVAM, encara que ha mantingut que no tenen relació professional o d’amistat. José Luis Rueda també ha fet referència a una altra trobada amb Císcar a Conca, localitat en què Gerardo Rueda va passar part de la seua vida i on va fundar el Museu d’Art Abstracte Espanyol, a què també va assistir el periodista Pedro J. Ramírez, la seua dona llavors Agatha Ruiz de la Prada i els solistes Camilo Sesto i José Luis Perales. Una de les cartes que va enviar el fill de Rueda a Císcar, que consta en el sumari, feia referència a aquesta visita a Conca com l’inici de la gestió de la donació i venda de les obres de l’escultor a l’IVAM. 

L’home, molt dolgut per la instrucció del cas (“Jo pesava 72 quilos i em vaig posar en 190 quilos per l’ansietat”), ha declarat que tots els organismes interns de l’IVAM en matèria d’adquisicions estaven al corrent que les escultures eren post mortem. També ha arremés contra els crítics d’art Tomás Llorens (“manava en el món de l’art”, ha deixat caure) i Francisco Calvo Serraller, tots dos morts i en qui Consuelo Císcar es va emparar per justificar l’operació de l’IVAM amb les escultures de Rueda. L’hereu ha afirmat que els que van insistir en la donació i venda de les obres post mortem al museu valencià van ser els dos crítics d’art. 

“Qui insisteix en l’operació, i que estava en el Consell Rector, era Tomás Llorens”, ha declarat l’hereu, que ha deixat caure que, en el cas IVAM, el crític “va dir la veritat en el 90%” (no ha explicat en què consistia el pretés 10% fals restant). “Calvo Serraller també va mentir”, ha afegit envoltat per les maquetes de les obres que s’exhibeixen aquests dies en cada sessió del judici. 

Rueda ha insistit que va ser una bona jugada per al museu; de fet, assegura que l’IVAM encara li deu un milió d’euros. Tots els conservadors del museu haurien estat al corrent de la condició post mortem de les obres, tal com va declarar en la segona sessió de la vista l’exdirector economicofinancer Juan Carlos Lledó. L’hereu ha explicat que, després de la proposta que va enviar al museu, Consuelo Císcar es va posar en contacte amb ell per dir-li que havia de passar pel “Consell de Compres” (probablement al·ludeix a la Comissió d’Adquisicions de l’IVAM). També ha assegurat que el preu de la donació i venda el determina el mercat de l’art.

L’home defensa que sempre ha tingut “autorització expressa” de son pare per a elaborar les obres post mortem i ha posat l’exemple de les escultures que manté l’IVAM en la seua col·lecció de l’artista Julio González (Císcar ja va il·lustrar el tribunal sobre la diferència entre l’obra L’home cactus, feta en vida de l’artista, i La dona cactus, feta per les seues hereues després de la mort de González ). Rueda ha enumerat les obres post mortem que tenen l’IVAM o el Museu Reina Sofia de Madrid i ha proposat rebatejar el museu valencià: “L’anomenaria IVAM pòstum Julio González”. Consuelo Císcar somreia des del seu seient davant l’absurda ocurrència. 

Quan l’hereu de Gerardo Rueda estava poc més d’una hora declarant, el lletrat de Císcar ha patit una indisposició que ha obligat a suspendre la sessió. Just abans, José Luis Rueda explicava que manté una “col·lecció de 3.000 antiguitats” de son pare. Assegura que té “maldat zero” en aquest assumpte. La tibant declaració es reprendrà dilluns que ve.