Com emportar-se 14 milions per a les motos, cobrar 9.000 euros per mes per la Fórmula 1 i que et paguen els viatges
Quan el govern autonòmic que presidia Alberto Fabra va acordar comprar l’empresa Valmor Sports, al desembre del 2011 –una decisió que implicava condonar-li un deute de 14,5 milions amb la Generalitat Valenciana i assumir 31 milions de deutes més amb tercers–, es va preocupar d’incloure unes clàusules per les quals eximia els seus administradors de qualsevol responsabilitat legal. Eren clàusules que fins i tot l’informe de Garrigues encarregat ad hoc per a justificar l’operació qualificaria de “no habituals”.
Aquella renúncia poc habitual a exigir responsabilitats per part d’una administració pública, no obstant això, no li ha servit de res davant dels tribunals a un dels socis de l’empresa creada ex professo com a pretesa organitzadora de la Fórmula 1 a València. A diferència dels altres accionistes de la societat –l’empresari Fernando Roig, que va ser nomenat president de Valmor Sports, l’antiga Bancaixa i Vicente Cotino (que va entrar en Valmor en una segona etapa a través de Worldwide Circuit Management)–, l’expilot de motociclisme Jorge Martínez ‘Aspar’ està imputat amb l’expresident valencià Francisco Camps i la que va ser portaveu i consellera de Cultura d’aquest últim, Lola Johnson, en la investigació judicial derivada d’aquella operació.
És cert que les imputacions per prevaricació i malversació no són conseqüència d’una acció de la Generalitat Valenciana, sinó de la querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció arran de sengles denúncies formulades per diputats del PSPV-PSOE i d’Esquerra Unida en la legislatura passada, però revelen el paper clau de Camps i Aspar –Johnson va ser la intercessora de la compra com a integrant encara del Consell de Fabra– en la gestió de la Fórmula 1 a València.
Aspar, que venia del món del motociclisme, va esdevenir en la cara visible del projecte que Camps va voler convertir en emblema de la seua política de grans esdeveniments. I mentre feia aqueix paper, va rebre patrocinis milionaris per al seu equip de motos que van arribar a 14 milions d’euros a través de l’empresa Box 55. També va cobrar una remuneració anual de Valmor que superava els 145.000 euros (IVA inclòs), que representa més de 9.000 euros nets per mes. I va viatjar, sovint acompanyant Camps, per gestions relacionades amb la Fórmula 1 amb despeses pagades per la Generalitat Valenciana.
Aquest últim apartat, el de les despeses de viatges que no va pagar l’empresa pretesament organitzadora de la Fórmula 1, sinó la Generalitat, supera els 8.000 euros en la comptabilitat provisional que l’actual Consell del Botànic du a terme a hores d’ara per aportar-la a la Fiscalia. Entre els bitllets d’avió d’Aspar que va abonar l’Administració autonòmica hi ha el del viatge que va fer a Londres amb Camps per parlar amb Bernie Ecclestone sobre la pròrroga de la prova automobilística en el circuit urbà de València al juliol del 2011, pocs dies abans que el cap del Consell dimitira pel cas dels vestits, primera estació del llarg itinerari judicial del cas Gürtel.
La investigació ha revelat que Valmor només va ser una empresa pantalla creada per a simular que la iniciativa privada organitzava la Fórmula 1 a València, però, en realitat, era una societat pública, propietat de la Generalitat Valenciana, Circuit del Motor i Promoció Esportiva, que gestiona el circuit de motociclisme de Xest, la que ho feia. I era la Generalitat també la que es feia càrrec dels costos de la prova. Uns costos que van superar en conjunt els 300 milions d’euros.
Aspar va obtenir, entre els anys 1999 i 2011, patrocinis per centenars de milers d’euros de mitja dotzena d’institucions i empreses públiques. La quantitat més abundant va eixir de Circuit del Motor, empresa pública de la qual va rebre en 10 anys 5,8 milions d’euros (IVA inclòs). L’Agència Valenciana de Turisme li va atorgar entre el 2007 i el 2011 un total de 2,8 milions. El 2010 va obtenir 70.000 euros de la Ciutat de les Arts i les Ciències i l’any següent 828.00 euros de la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. A més, la Diputació de València li va concedir quatre milions d’euros entre els anys 2008 i 2015.
D’altra banda, com revela la comptabilitat de Valmor Sports, Aspar va cobrar, també a través de Box 55, una remuneració anual que el 2010 va ser de 146.000 euros (IVA inclòs) i el 2011 de 147.499 euros. Per si no estava clar qui pagava en realitat i qui responia davant d’Ecclestone, l’expilot va viatjar a Abu Dhabi, París, Florència o Londres a càrrec de Presidència de la Generalitat Valenciana.
