El Govern valencià, pendent d’una pròrroga per a no perdre 51 milions en ajudes europees per a habitatge protegit

“El programa d’ajudes per a la construcció d’habitatges destinats al lloguer social, finançat amb fons europeus i subjecte al requisit d’eficiència energètica, presenta retards molt significatius en l’execució. S’ha comprovat que el ritme de desenvolupament de les actuacions és insuficient per a aconseguir les fites compromeses amb la Comissió Europea, el termini de finalització de les quals està fixat el juny del 2026, sense perjudici de les possibles pròrrogues que puguen establir-se”.

L’informe de la Sindicatura de Comptes sobre habitatge de protecció pública referit als exercicis 2023 i 2024 s’expressa en aquests termes en una de les seues conclusions sobre l’efectivitat dels procediments aplicats per a la promoció d’habitatge protegit a la Comunitat Valenciana pel que fa als fons europeus transferits pel Govern central per al seu finançament.

L’auditoria posa de manifest que “el programa s’alinea amb els objectius de política pública en matèria d’habitatge i sostenibilitat”, però considera que “la gestió deficient i la falta de capacitat per a complir els calendaris tan ajustats que va acordar amb la Unió Europea (UE) comprometen greument la seua eficàcia”.

Traduït a euros, la Generalitat Valenciana té en aquests moments diverses convocatòries per a construir habitatge protegit en lloguer social de manera directa o a través d’ajuntaments i entitats municipals que inclouen 51,6 milions de finançament europeu que quasi amb tota probabilitat incompliran els terminis previstos, ja que els immobles no estaran acabats abans del 30 de juny. D’aquesta manera, com indica la Sindicatura, la pèrdua d’aquests fons dependrà del fet que s’aprove una pròrroga.

En concret, es tracta de dues grans actuacions que es van iniciar en la fase final del Govern del Botànic, l’any 2023, i que suposaven la construcció de 1.920 habitatges protegits en règim de lloguer assequible i energèticament eficients. Tots havien de construir-se mitjançant la figura del dret de superfície, requisit imposat per la Comissió Europea. Per aquest mecanisme, l’administració cedeix al promotor durant un termini d’anys a determinar els terrenys sobre els quals es construeixen els pisos. Una vegada complit el termini, els habitatges, juntament amb el sòl, passen a ser propietat de l’Administració.

No obstant això, alguns dels concursos per a adjudicar els projectes es van quedar deserts, cosa que va fer que el Govern valencià, ja amb el PP en el poder, tornara a traure’ls a concurs, però amb la fórmula de la permuta per la qual l’Administració atorga al promotor la propietat dels terrenys públics. A canvi, el constructor dona també en propietat a l’ens públic un percentatge dels habitatges que construïsca, és a dir, paga els terrenys en espècie. Aquesta modalitat, preferida pels empresaris, no porta aparellada l’assignació de fons europeus pel fet de perdre les administracions el patrimoni públic del sòl.

Aquesta ha sigut la causa principal per la qual s’ha retardat l’atribució dels 51,6 milions en fons europeus que anaven dirigits a finançar els projectes que van quedar deserts. Segons ha comprovat elDiario.es, des de la Conselleria d’Habitatge es van aprovar addendes per a redirigir 14,3 milions a una convocatòria d’ajudes a ajuntaments o entitats públiques municipals amb la mateixa finalitat, és a dir, construcció d’habitatges eficients en règim de lloguer social. No obstant això, els terminis de la convocatòria esmentada excedeixen el 31 de juny. Així doncs, faltarien per consignar els 37,3 milions d’euros restants.

Des de la Conselleria d’Habitatge ja van comentar a elDiario.es que tots els fons van derivant-se a diferents ajuntaments per mitjà del dret de superfície, posant els exemples d’Alacant, Gandia, Torrent, Elx, Benidorm o València. A més, van insistir que els terminis són molt ajustats i, encara que les actuacions disposen d’acords amb el Ministeri, totes dues administracions són conscients d’aquesta circumstància, motiu pel qual la Generalitat continua insistint en la seua petició al Ministeri de manera recurrent, davant la necessitat d’una flexibilitat sobre els terminis d’execució de les actuacions, situació compartida a escala estatal per la resta de les comunitats autònomes i posada de manifest en les diferents conferències sectorials i comissions multilaterals celebrades amb el Ministeri. Per part seua, des del Ministeri no es van pronunciar sobre aquest tema.

Per part seua, la diputada del PSPV en les Corts, María José Salvador, ha lamentat la “incapacitat” de la Generalitat per a gestionar els fons europeus en matèria d’habitatge: “L’habitatge és una prioritat en plena emergència residencial, i la Generalitat posa en risc fons europeus per a la construcció d’habitatges assequibles en dret de superfície. El Consell de Pérez Llorca està més centrat en el seu Pla Viu i les permutes de sòl per a fer negoci amb l’habitatge, més que en la defensa del dret a l’habitatge. Han ocupat més temps en un decret d’HPO que prioritza el negoci de l’habitatge i regalar sòl públic als constructors. Lamentem la desídia Pérez Llorca i s’evidencia amb la pèrdua de fons europeus i la nul·la execució d’aquests recursos per a mobilitzar habitatge protegit”.