El Govern valencià replanteja Sociòpolis, el projecte fantasma de Blasco paralitzat el 2012, que constarà de 2.600 habitatges protegits
Les grues tornaran a ocupar Sociòpolis a finals d’any per reactivar les obres de l’edifici l’esquelet del qual està ja huit anys presidint la urbanització com un dels símbols de la crisi econòmica durant el Govern del PP.
La finalització d’aquest immoble, del qual eixiran al voltant de 189 habitatges protegits destinats a lloguer social de titularitat autonòmica, és el primer gran objectiu que s’ha fixat la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, que dirigeix Rubén Martínez Dalmau.
El vicepresident del Govern valencià es va reunir dimecres amb l’alcalde València, Joan Ribó, per ultimar els detalls del Pla Integral de la Torre, un projecte global que convertirà aquesta zona en una de les àrees residencials de lloguer més gran de tot el territori estatal.
Segons va declarar el vicepresident després de la reunió mantinguda, “el tret d’eixida d’aquest projecte es donarà en breu amb l’inici de les obres de la infraestructura inacabada que hi ha a la Torre”. Aquest serà el primer pas “per a donar una solució definitiva a l’abandó del barri”.
Segons l’Observatori de l’Habitatge i Segregació Urbana, València és una ciutat amb una alta necessitat d’habitatge públic, accentuada encara més amb l’actual crisi causada per la COVID-19.
Per aquest motiu, les polítiques públiques han d’encaminar-se cap a l’ampliació del seu parc públic per destensar els preus del lloguer i assegurar una oferta assequible d’habitatges.
En aquest sentit, Martínez Dalmau va assegurar que el nou projecte per a la Torre farà un paper molt important, ja que “aportarà uns 2.000 habitatges nous de protecció pública que es combinaran amb un esforç rehabilitador per part de la Generalitat” en el marc de la reconstrucció econòmica i social.
Se n’hi sumaran 600 més de lloguer social promoguts directament per la Conselleria, que compta amb quatre parcel·les en el sector, una de les quals compartida amb l’Ajuntament, i 400 més de renda lliure.
Sobre com serà el nou projecte, el vicepresident va ser clar: “En contraposició a l’antic projecte del Partit Popular, proposem un projecte integral de rehabilitació, adequació i ampliació basat en criteris de sostenibilitat, amb un gran nombre de cultius urbans i entramat de negocis de proximitat, i amb una aposta per la innovació en la construcció, per la qual cosa creiem que pot ser un candidat potencial als fons europeus”.
Dalmau va estimar que el projecte de la Torre mobilitzarà una inversió publicoprivada de 256 milions d’euros, una injecció econòmica en què els fons europeus poden fer un paper fonamental.
D’altra banda, Martínez Dalmau va destacar que l’execució d’aquest projecte “no es farà d’esquena al barri de la Torre, al contrari. Iniciarem un procés participatiu perquè els veïns puguen decidir quins són els equipaments necessaris per a millorar el seu dia a dia”.
De la seua banda, l’alcalde de València, Joan Ribó, va afirmar que “La Torre és un barri que carrega una herència enverinada, heretada de l’anterior govern, i que volem que torne a ser un lloc per a les persones amb totes les condicions que ha de tindre un barri”.
El projecte fantasma de Blasco
La macrourbanització Sociòpolis va ser impulsada entre els anys 2003 i 2006 pel conseller d’Habitatge llavors Rafael Blasco (PP), condemnat a presó pel desviament de fons destinats a actuacions en països del Tercer Món (cas Cooperació).
Situat al barri valencià de la Torre, el projecte preveia la construcció de 2.800 habitatges, 2.300 dels quals de protecció oficial, i que finalment només se’n van construir unes 200.
0