La justícia reclama a Hisenda el document ocult que assenyala els empresaris de l’estafa de 200 milions en la Societat de Garantia Recíproca

En l’última legislatura de Francisco Camps i en la d’Alberto Fabra al capdavant de la Generalitat les condemnes per vulneració dels drets fonamentals dels diputats per ocultar contractes i informació pública es van comptar per desenes. Excuses com les clàusules de confidencialitat –amb fons públics pel mig– o la no revelació de noms d’empreses van ser desmuntades per la justícia després dels contenciosos presentats pel PSPV, Compromís i EUPV.

Han passat cinc anys des del canvi de govern, però en alguns casos l’opacitat del poder polític no ha desaparegut. En aquest cas és el PP el que ha recorregut a la justícia per la negativa de la Conselleria d’Hisenda i de la societat Afín SGR a entregar documentació d’interés públic ben marcat. En concret, l’auditoria forense que es va fer a la Societat de Garantia Recíproca (SGR) per a justificar un rescat que va costar als valencians 200 milions d’euros de diners públics.

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha reclamat a la Conselleria d’Hisenda que li entregue l’expedient administratiu, referit a les actuacions que haja fet, per a lliurar la documentació a la portaveu adjunta del PP en les Corts Valencianes, Eva Ortiz. Si fora insuficient, la diputada pública presentarà una demanda judicial per a accedir a l’auditoria.

En aquest informe, que eldiario.es fa un any que reclama i Ortiz mig més, s’ha de dirimir i assenyalar els responsables del forat multimilionari de la SGR que va propiciar-ne el rescat l’any 2017. Després de l’estafa, la Generalitat no ha indicat cap responsable per haver donat avals públics a empreses sense complir els requisits o directament a amics dels administradors que van provocar la fallida d’aquest instrument financer.

L’opacitat de la Conselleria d’Hisenda podria afavorir que, en cas que l’auditoria forense haguera detectat algun il·lícit penal en l’adjudicació d’avals fraudulents, els delictes hagen prescrit. De fet, l’informe tampoc no ha sigut remés a l’Agència Valenciana Antifrau perquè n’analitze les conclusions i dirimisca qualsevol tipus de responsabilitat, segons ha pogut saber eldiario.es. Una actitud totalment contradictòria amb els acords del Pacte del Botànic i que des de la Conselleria de Transparència tampoc s’ha resolt.

Crida l’atenció que des del departament que dirigeix Vicent Soler no s’haja donat cap argument per a negar l’informe, ni a aquest periòdic ni a la diputada que ha reclamat el document. Màximament quan va ser el mateix president de la SGR, Manuel Illueca, el que es va comprometre a elaborar aquest informe per a detectar les estafes.

En aquest sentit, l’any 2016 el mateix Illueca va arribar a declarar: “Hem trobat operacions de risc, operacions que tenen poc a veure amb la funció originària de la SGR. Un exemple són les bestretes que es van donar a empreses del sector immobiliari. Hi ha 15 milions en avals del 2010 que no tenen suport econòmic”. Demolidor. Per què l’opinió pública no ha de conéixer aquesta informació?

Com en l’època del PP, serà el Tribunal Superior de Justícia el que acabarà decidint la publicitat del document.