Compromís acusa el PP de blanqueig de capitals en el cas Taula

“El grup municipal popular en el terreny econòmic ha funcionat intencionadament al marge de les estructures financeres del Partit Popular, que manca d’un sistema de control efectiu per a impedir, tant el maneig de diners metàl·lics (...) com l’existència de comptes bancaris oberts en què es rebien ingressos de procedència il·lícita a conseqüència de les adjudicacions (...) almenys des de l’any 2005”. Així defineix Compromís, que exerceix l’acusació popular en la peça separada A del cas Taula, relativa al denominat barrufeig, l’operativa del PP de Rita Barberá per a finançar les seues campanyes electorals. 

L’escrit d’acusació, a què ha tingut accés elDiario.es, considera que l’actuació dels populars, liderats per la difunta alcaldessa Rita Barberá, ha creat un “clima de desconfiança cap a les institucions”. Així doncs, Compromís acusa el PP de València de blanqueig de capitals donant “cobertura a operatives d’ingrés en el circuit econòmic de quantitats provinents de comissions i obsequis a conseqüència de l’adjudicació de contractes o favors polítics dels dirigents del PP a l’Ajuntament de València”. 

A més, afig l’escrit d’acusació, el PP “ni s’ha interessat per conéixer el finançament i la despesa electoral efectiva a la província de València, malgrat ser coneixedor de les investigacions judicials” que es duien a terme. L'acusació popular recorda que en aquesta mena d’operacions delictives de presumpte blanqueig de capitals, el silenci “s’imposa en els partícips” (49 exassessors i exedils populars que van ingressar una donació de 1.000 euros i van rebre dos bitllets de 500 en metàl·lic). “La qual cosa no obsta al fet que aquesta decisió només va poder partir dels càrrecs més antics i rellevants dins del grup popular, afins a l’alcaldessa Rita Barberá”, afig l’escrit. 

L’acusació afirma que el grup popular “manejava diners en efectiu” en un compte, que emprava a gust seu, sense control per part de la Intervenció municipal i del Tribunal de Comptes. Així doncs, el partit “consentia i acceptava” la situació “sense adoptar mecanismes de control per a conéixer d’on eixien els recursos econòmics, atesos els resultats electorals que recollia”.

L'escrit sol·licita una responsabilitat civil d’1,7 milions d’euros a Alfonso Grau, vicealcalde de Rita Barberá i a dos responsables de fundacions municipals, Juan Eduardo Sansón i José Salinas, que van unflar un entramat d’empreses encarregades d’organitzar les campanyes electorals del PP. També acusa els 49 exassessors i exedils populars que van participar en el barrufeig d’un presumpte delicte de blanqueig de capitals i sol·licita quatre anys de presó i 100.000 euros als acusats, a més d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic durant el temps de la condemna. 

A Grau el considera a més autor dels presumptes delictes de malversació de cabals públics i de suborn, pels quals demana penes suplementàries de nou anys entre reixes. A la secretària del grup, María del Carmen García Fuster, l’acusa també d’un presumpte delicte de suborn i li demana un any addicional de presó. 

Tres campanyes electorals sota sospita

La peça separada A del cas Taula inclou tres campanyes electorals del PP de València (les que no han prescrit). En la del 2011, es va formar un “entramat empresarial” per part de l’empresa Trasgos i de diverses mercantils de l’empresari Antonio Puig Payá, “creades a fi de poder presentar-se a contractació pública sota aparença formal d’independència i concurrència, però que en realitat era una diferenciació buscada a propòsit, ja que els beneficis empresarials anaven al mateix administrador que les gestionava totes de manera unitària”. No obstant això, ni Trasgos ni l’empresari estan acusats en el procediment. 

Per a les eleccions del 2007, el grup municipal de Rita Barberá va usar l’entramat d’empreses del grup Laterne, del difunt empresari Vicente Sáez. Així doncs, les empreses contractistes injectaven fons a aquestes empreses, que després assumien la campanya electoral del PP. Entre els pagaments de Laterne figura un abonament a Orange Market, l’empresa capdavantera de la trama Gürtel a València, per 7.386 euros. 

Els detalls del finançament de la campanya del 2007 per part del grup Laterne van transcendir gràcies a l’exassessor Jesús Gordillo, molt pròxim en el seu moment al vicealcalde Alfonso Grau. El número dos llavors de Rita Barberá assistia personalment a la seu de Laterne per supervisar la campanya en paral·lel a la seua “funció recaptadora” de les empreses contractistes del consistori. 

L’escrit destaca els dos mètodes per a canalitzar els fons en negre. D’una banda, la “facturació falsa” i, de l’altra, la creació de la mercantil Product Management Council SL, en el capital social de la qual els contractistes aportaven una mena de peatge a raó de 150.000 euros. En aquesta empresa purament instrumental (“mai va fer cap activitat ni va tindre treballadors”, apunta l’escrit) figurava com a apoderat el cunyat de Rita Barberá, l’advocat José María Corbín, investigat també en el cas Azud.

Dues dècades de “diverses formes de corrupció”

Els edils del PP van rebutjar en aquella època una comissió d’investigació proposada per la regidora socialista Ana Botella sobre les térboles adjudicacions amb Laterne, “sabedors que hi havia una contractació fraudulenta que permetia desviar diners públics per a una finalitat privada”, afirma l’escrit d’acusació. En paral·lel, diverses fundacions municipals van unflar Laterne amb uns contractes que no eren més que una “mera aparença de legalitat”. Així doncs, el modus operandi de la pretesa trama va suposar el “desviament de fons públics d’associacions i fundacions, creades en el si de l’Ajuntament”. 

La mecànica de presumpte finançament il·legal es remunta, segons les anotacions comptables de la secretària del grup municipal intervingudes per l’UCO, a mitjan dècada del 1990. Així doncs, el grup municipal de Rita Barberá, que va ser alcaldessa de València durant 24 anys, “ha estat finançant-se de manera il·lícita, obtenint diners no fiscalitzats per la Intervenció municipal provinent de diferents fonts, totes consistents en diverses formes de corrupció”, segons l’escrit d’acusació de l'exregidora Pilar Soriano, en representació de Compromís.