Mazón presumeix de la posada en marxa de 3.000 habitatges públics, tot i que a penes n’ha acabat 190 en dos anys

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha presumit de la “posada en marxa” de més de 3.000 habitatges protegits a la Comunitat Valenciana en els dos anys de legislatura que porta el seu Govern, i amb això es refereix a habitatges “licitats, adjudicats, tramitats o executats”. No obstant això, la realitat és que són a penes 184 habitatges públics de la pedania de la Torre, a València, els únics que s’han finalitzat; una promoció, paralitzada el 2011, que es va veure afectada per les inundacions provocades per la DANA del 29 d’octubre passat.

L’habitatge és un problema per als governs autonòmics valencians successius, que no va resoldre el Botànic en els seus huit anys al capdavant de la Generalitat, i tampoc ho fa ara el Partit Popular –que té el suport parlamentari de Vox–, malgrat els plans successius presentats; l’últim dels quals, presentat per Mazón, prioritza la venda sobre el lloguer i a preus més cars.

No obstant això, el cap del Consell assegura que la Generalitat té un projecte “rigorós, ambiciós i amb un horitzó plurianual per a donar resposta a una demanda social que facilite l’accés a un immoble a famílies, joves i col·lectius vulnerables” després de huit anys d’immobilisme“ dels executius anteriors del PSPV, Compromís i, en la segona legislatura, Unides Podem, que és cert que a penes va construir habitatge públic. Per a fer-ho, insisteix que ja hi ha 317 municipis adherits al Pla Viu –que recicla part del document elaborat pel Botànic–, que s’han sumat al conveni amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

La Generalitat pretén “mobilitzar sòl públic, oferir seguretat jurídica i afavorir la col·laboració publicoprivada”, i amb aquest objectiu es duen a terme “accions” en 52 solars de titularitat pública, tant propietat d’ajuntaments com de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (Evha). D’aquesta manera, assegura Mazón que es permetrà el desenvolupament de 850 immobles per a lloguer assequible, 370 habitatges per a arrendament social i més de 1.800 per a venda, lloguer o lloguer amb opció de compra. El que no especifica el president és quan estaran disponibles, encara que el seu compromís és “acabar la legislatura amb 10.000 habitatges assequibles”.

El Govern valencià preveu una inversió de 7.326 milions d’euros i construir 6.000 habitatges en sòl municipal i 4.000 en privat, tant per a venda com per a lloguer, a través d’iniciatives com els concursos de dret de superfície, de permuta a canvi d’obra futura o promoció directa de la Evha.

S’elimina el mecanisme de tanteig i retracte

El Consell, fins que es va derogar el decret fa uns mesos pel PP i Vox, podia utilitzar el mecanisme de tanteig i retracte que atorgava a l’Administració autonòmica preferència a l’hora d’adquirir habitatges en el mercat que passarien a formar part del parc públic. En els dos anys anteriors, la Generalitat havia rebut més de 31.000 notificacions de compravenda en què podria haver exercit aquest dret, i que només va utilitzar per a adquirir 131 habitatges. Per als populars, aquest decret impulsat per Unides Podem era una mesura “quasi confiscatòria”.

Avantatges per als promotors

El nou decret d’habitatge protegit presentat el setembre del 2024 incrementava el preu màxim del mòdul de 2.200 a 2.400 euros el metre quadrat, però a més es prioritza la permuta de sòl a la cessió temporal: és a dir, el promotor es queda el sòl en propietat a canvi d’un nombre d’habitatges en concret que passen al parc públic autonòmic. A més, s’ha eliminat la norma que millorava les qualitats de l’obra i augmentava les dimensions dels habitatges.