‘M’esperaràs?’, la pel·lícula que brinda per les segones oportunitats

Continuen passant coses en la vida després dels quaranta encara que estigues separat, visques en el pis de ta mare i tingues un parell de còlics apuntats en l’historial clínic. La comèdia valenciana M’esperaràs?, primer llargmetratge de Carles Alberola amb la producció d’Albena Produccions, és l’encarregada d’inaugurar dijous la 33a edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que torna renovada després de set anys d’aturada i amb una aposta per la diversitat cultural de la Mediterrània. Des del 18 fins al 28 d’octubre es podran veure més de 90 pel·lícules de dotze països als cinemes Babel i a la Filmoteca de València.

M’esperaràs? és una pel·lícula rodada en valencià carregada de preguntes existencials, però també de respostes amb un guió enginyós recolzat en cites de clàssics. Aquesta adaptació cinematogràfica ve del teatre i fica l’espectador al saló d’un pis del barri valencià de Russafa i toca diferents temàtiques i obsessions que ja va desenvolupar Alberola en els seus textos teatrals i treballs televisius: l’individu atrapat per una realitat inhòspita, la por de lluitar pel que desitgem i l’esperança de fer els somnis realitat. En paraules d’Alberola, que és actor, director i autor de l’obra, la pel·lícula parla de “la capacitat per a capgirar la nostra existència i lluitar per canviar el que no ens agrada”.

Durant una roda de premsa posterior a la projecció prèvia de la pel·lícula per als mitjans de comunicació, Alberola ha explicat que “és una sort poder fer aquesta pel·lícula amb el mateix elenc de les funcions de teatre i, a més, en valencià, un hàndicap important que assumim perquè forma part de la nostra identitat”.

L’actor Alfred Picó també ha destacat “el plaer” de poder fer l’obra en la seua llengua materna “on millor podem treballar”. “Ara només queda desitjar que el públic ho passe tan bé com nosaltres ho hem passat fent-la”, apunta Picó. L’actriu Rebeca Valls ha afegit que a més van tindre “la sort” de retrobar-se “amb tot un equip del mitjà audiovisual que feia molt de temps” amb el qual no coincidien, “perquè no hi havia res, no estava la tele i no es feien projectes audiovisuals”.

El guió de la pel·lícula transcorre un 25 d’abril –una picada d’ullet al poble valencià–, quan Jaume (Alfredo Picó) i Raquel (Cristina García) organitzen un sopar a cegues amb Rubén (Carles Alberola), un amic neuròtic, depressiu i separat. La quarta a entrar en escena, Pilar (Rebeca Valls) posarà del revés la vida de la resta i demostra que mai no és tard per a tornar a començar. El cinqué protagonista és l’apartament, on transcorre el 80% de la pel·lícula. Del 20% restant, l’espectador podrà reconéixer localitzacions de la ciutat de València com l’avinguda de Blasco Ibáñez, el barri de Russafa o la Facultat de Filologia, Comunicació i Traducció de la Universitat de València.

La Mostra de Cinema oferirà aquest títol alhora que el Festival Internacional de Chicago i al Brasil, on es projectarà en valencià amb subtítols en anglés i en portugués, respectivament. Compta amb un “pressupost limitat” de poc més de 400.000 euros i el productor del qual, Toni Benavent, defineix com “un treball molt artesanal”, però on s’han cuidat detalls com l’aportació de “una meravella de banda sonora” creada pel compositor valencià Arnau Bataller.

L’obra de teatre va obtindre el Premi Palanca i Roca de Teatre en els Premis Literaris Ciutat d’Alzira l’any 2013 i, encara que segons l’actriu Rebeca Valls, “les funcions de teatre, el directe i el contacte amb el públic són únics”, ara l’obra s’ha adaptat a la gran pantalla. Alberola creu en la potència de la situació dramàtica que planteja M’esperaràs? mantenint la unitat de temps i l’espai, com en la peça teatral, encara que sí que s’ha retallat en la introducció.

El director proposa aquesta obra convençut de la incidència que pot tindre la ficció en la realitat. “Convivim amb el que ens passa, amb el que somiem, amb el que pensem i imaginem i això és el que a vegades ens fa molt poderosos. La primera cosa que cal fer per a aconseguir les coses és somiar-les i desitjar-les”, apunta Alberola.