27 municipis valencians sol·liciten subvencions per a excavar fosses i retirar símbols franquistes
Al cap de nou anys de l’aprovació de la Llei de memòria històrica, que obliga, entre altres qüestions, a retirar símbols franquistes, de diversos tractats de col·laboració internacionals i, fins i tot, d’una esbroncada de l’ONU, als carrers valencians encara persisteixen les marques del franquisme.
En forma de plaques, noms de carrers i de centres públics, a les portes de les esglésies o a les portes dels habitatges de protecció oficial (HPO) encara hi ha generals o “homenatges als caiguts”, fins i tot al mateix dictador. A més, a la província de València hi ha 167 fosses amb víctimes de diverses cronologies de la Guerra Civil i la dictadura.
Per a eliminar les distincions que enalteixen el franquisme, garantir el respecte a les víctimes i contribuir a fer que els municipis complisquen la normativa sobre memòria històrica, la Diputació de València va convocar subvencions a què podien optar tant els municipis com les associacions. A aquestes subvencions s’han acollit 27 municipis i 3 associacions, amb més de 39 projectes. En total, caldrien més de 400.000 euros per a abastar tots els projectes presentats, però la Diputació només disposa de 213.000 euros per a aquesta primera convocatòria.
Els casos més comuns són les plaques dels HPO i els noms dels carrers, però encara persisteixen distintius a Primo de Rivera, monòlits a les portes dels cementeris, creus dels caiguts i altres homenatges als “caiguts per Déu i per Espanya”. Es tractaran d’eliminar-los tots de manera gradual i es prioritzaran els casos més cridaners.
Es tracta de la primera vegada que la Diputació convoca aquesta mena d’ajudes i, de moment, ni Alacant ni Castelló les han plantejades. Hi ha tres línies d’actuació als municipis: localització, excavació i trasllat de les restes de les fosses comunes dels represaliats durant la Guerra Civil i el franquisme; la reivindicació d’espais durant la Guerra Civil i la dictadura i l’ajuda als ajuntaments per a retirar símbols franquistes i canviar les denominacions dels carrers. Pel que fa a la reivindicació, des de Diputació expliquen que es tracta d’una tasca pedagògica, per a destacar els espais emblemàtics durant la Guerra Civil, els monuments o les plaques als afusellats pel franquisme o els records de bombardejos.
L’aplicació de la llei ha suscitat reticències i, fins i tot, rebuig dels sectors més pròxims a la dreta, que asseguren que és una llei revengista. Per contra, des de Diputació asseguren que la retirada es farà de manera “digna”, sense “generar conflicte social”. “Tots són víctimes de la guerra, es tracta de no exalçar els uns per damunt dels altres, no és un càstig social. Cal fer pedagogia”, assenyalen des de la corporació provincial. La simbologia es conservarà en museus locals o als espais que decidisca cada ajuntament en coordinació amb les preferències dels familiars.
La majoria de les fosses que es volen excavar es localitzen a la localitat de Paterna, l’ajuntament de la qual paradoxalment no ha sol·licitat aquestes ajudes, encara que sí que ho han fet tres associacions del municipi. La Diputació supervisarà tota la faena i es col·laborarà amb les conselleries de Cultura i de Justícia. L’exhumació de les restes humanes es farà de la manera següent: una vegada es duga a terme l’excavació s’agruparan les restes, s’hi practicarà una prova d’ADN i, una vegada identificades, es lliuraran a les famílies. Hi ha diversos estudis sobre les fosses valencianes per mitjà dels quals s’ha estimat el nombre de persones que es localitzen en cadascuna; així doncs, els tècnics treballaran sobre aquest pla.
Pel que fa a l’aportació econòmica, es triaran els millors projectes, ja que superen amb escreix les previsions econòmiques de la Diputació. En principi, les associacions s’emportaran el gros de l’import (uns 150.000 euros). Les excavacions es poden subvencionar fins al 100 % i la resta de les actuacions fins al 90 %.
Els municipis que han presentat un projecte per a optar a les ajudes i complir la Llei de memòria històrica són: Albaida, Alboraia, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Alzira, Bétera, Catarroja, Xelva, Xiva, Cullera, Godelleta, Xalans, Ontinyent, la Pobla Llarga, Paiporta Quin poble és este? , Quart de Poblet, Rafelbunyol, Riba-roja, Sagunt, Silla, Utiel, Vallada, el Villar i Xirivella. D’altra banda, les tres associacions són: l’Associació Ateneu Republicà de Paterna, l’associació científica ArqueoAntro i l’Associació de Familiars i Víctimes del Franquisme de la fossa 113 de Paterna.
