La Comunitat Valenciana ha malgastat el 17% dels 35.000 milions d'euros dilapidats per les autonomies des de 1995

Aquesta setmana es publicava l'informe 'Aproximació a la Geografia del balafiament a Espanya: balanç de les últimes dues dècades', elaborat per un grup d'experts universitaris entre els quals es troben Joan Romero (Universitat de València), José-León García Rodríguez (Universitat d'Alacant) i José Fernando Vera-Rebollo (Universitat d'Alacant). Aquest document analitza la inversió i sobrecostos en infraestructures “innecessàries” de les diferents administracions (estatal, autonòmica i local) en les últimes dues dècades (1995-2016).

L'estudi, que xifra en 81.000 milions d'euros la quantitat compromesa per les administracions públiques en aquest període en infraestructures innecessàries, abandonades, infrautilitzades o mal programades, estima que més de la meitat dels diners públics balafiats (45.920 milions d'euros) corresponen a l'Estat. Per comunitats autònomes, la tercera en despesa en infraestructures innecessàries o infrautilitzades és la Comunitat Valenciana, amb 5.936 milions d'euros. Tan sols Catalunya (9.160 milions) i Madrid (7.723 milions) estan per davant. La resta d'autonomies es troben per davall dels 3.000 milions d'euros “balafiats” en les últimes dues dècades.

La Comunitat Valenciana, que té un esment específic en el document per la megalomania dels governs populars d'Eduardo Zaplana primer i de Francisco Camps després per “situar-se en el mapa”, ha dilapidat el 17% dels 35.000 milions d'euros malgastats pels diferents governs autonòmics. “Després d'una inversió documentada de, almenys, 5.225 milions en projectes executats (IVIE, 2010), el balanç és negatiu en termes de rendibilitat econòmica i social”, alerten els experts.

Així, l'informe es refereix a projectes com la Ciutat de la Llum d'Alacant, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la Marina de València, la línia 2 del metro de València, l'aeroport de Castelló, la depuradora d'Emarsa, Fira València o Ciegsa. Entre aquests casos ens trobem amb projectes inacabat o inconclusos després de milions d'euros d'inversió, “caixes buides” com macromuseos o auditoris sobredimensionats, grans infraestructures amb sobrecostos extraordinaris, costos de manteniment milionaris, deutes contrets durant dècades i assumits pels poders públics, exemples de mala gestió...

Encara que dependents de l'Administració general de l'Estat, esment a part mereixen les infraestructures hídriques, com les desaladoras, amb sobrecostos milionaris a Torrevella (290 milions) o Alacant (77,8 milions) o per ineficiència, com en els casos de Moncofa (49,1 milions) i Orpesa (55,4 milions); els 23,7 milions d'euros generats per la gestió fraudulenta en Emarsa; i els 200 milions del transvasament Xúquer-Vinalopó, “exemple de balafiament de diners públics”. Finalment, “tal vegada el millor exemple no solament de balafiament sinó de patologies institucionals”, el magatzem de gas Castor enfront de les costes de Castelló.