Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PSOE convierte su Comité Federal en un acto de aclamación a Pedro Sánchez
Las generaciones sin 'colchón' inmobiliario ni ahorros
Opinión - El extraño regreso de unas manos muy sucias. Por Pere Rusiñol

Hospital d’Alzira: l’ocàs del model de privatització de la sanitat del PP

L'Hospital de la Ribera, a Alzira.

Carlos Navarro Castelló

València —

El principi del fi d’un model sanitari polèmic basat en la gestió privada de la sanitat pública que va impulsar el PP de manera pionera a la Comunitat Valenciana.

Així podria definir-se la recuperació per al sistema públic de l’hospital d’Alzira i de tot el departament sanitari de la Ribera que aquest diumenge 1 d’abril tornarà a dependre de manera directa de la Conselleria de Sanitat, en compliment del compromís del Pacte del Botànic que van segellar PSPV-PSOE i Compromís amb el suport parlamentari de Podem per formar el Govern del canvi.

Va ser el 19 de juny de 1997 quan es va subscriure, entre la Conselleria de Sanitat i la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Ribera Salud, un contracte de naturalesa administrativa de gestió de serveis públics per concessió.

El llavors president Eduardo Zaplana va impulsar així el primer cas a Espanya d’un hospital de gestió privada tirant mà de les fallides caixes valencianes Bancaixa i CAM, com a accionistes de Ribera Salud.

En el contracte esmentat s’establia com a objecte la gestió indirecta, per concessió administrativa, de la prestació dels serveis d’atenció sanitària especialitzada, tant hospitalària com ambulatòria de l’àrea de la Ribera.

L’1 de gener de 1999 va entrar en vigor el contracte la vigència prevista del qual era de 10 anys. Naixia així el conegut com a model Alzira. No obstant això, l’acord es va resoldre per acord mutu, mitjançant una resolució del conseller de Sanitat de data 3 de desembre de 2002, després de perdre Ribera Salud un total de 5 milions d’euros en els primers quatre anys de vigència del contracte.

Després d’aquesta resolució del contracte, el Consell va iniciar una operació de rescat dirigida a fer les condicions més atractives per a l’adjudicatària. Entre altres millores, el nou contracte preveia, a més de la gestió de l’hospital, el control dels centres de salut del departament.

D’altra banda, es va incrementar el pagament del cànon anual que l’Administració valenciana pagava a l’empresa per cada habitant (capita) de la comarca de la Ribera (257.000 habitants) en un 68%, que va passar de 225 a 379 euros per habitant. Actualment és de 777 euros per habitant i any.

D’aquesta manera, el nou contracte que substitueix l’anterior comença a ser vigent l’1 d’abril de 2003 per un termini de 15 anys, prorrogable a cinc més, una pròrroga que l’actual consellera de Sanitat, Carmen Montón (PSPV-PSOE), amb el suport del president del Consell, Ximo Puig (PSPV-PSOE), van anunciar fa 18 mesos que es faria efectiva.

Començava així el procés de reversió i una guerra oberta amb Ribera Salud, que ha plantejat sense èxit una allau de recursos judicials per a tractar de frenar la reversió.

Pel camí, Ribera Salud va canviar d’accionistes i de dirigents i el model es va estendre a quatre hospitals més de la Comunitat Valenciana (Dénia, Elx, Torrevella i Manises).

Actualment, la companyia està participada pel Banc de Sabadell (que va absorbir la CAM) i l’americana Centene Corporation (que va adquirir el 50% de participació de Bankia).

El conseller delegat des de fa anys és Alberto de Rosa, germà de Fernando de Rosa, conseller de Justícia del Govern de Francisco Camps i actual president del Consell General del Poder Judicial per designació del PP.

A més de tenir la majoria accionarial de l’hospital d’Alzira, Ribera Salud controla també l’hospital d’Elx i el de Torrevella. A Dénia té un 35% de les accions, mentre que la resta són de l’asseguradora DKV.

Tant Ximo Puig com la consellera Montón han manifestat reiterades vegades la intenció de recuperar tots els hospitals privatitzats pel PP a mesura que vagen acabant les concessions, tal com s’ha fet a Alzira.

La resta dels centres sanitaris de gestió privada acaben les concessions el 2021 (Torrevella i Dénia), el 2024 (Manises) i el 2025 (Elx).

Un cost de 2.000 milions

La teoria sobre la pretesa major eficiència del model Alzira és molt discutible. D’acord amb les dades oficials a què ha tingut accés eldiario.es, el pagament a compte de la capita per pacient, a què se sumava o es restava posteriorment la liquidació anual resultant d’un altre tipus despeses de la concessionària i de l’Administració, ascendeix des d’abril del 2003 a l’actualitat a 2.104,9 milions d’euros.

Una xifra provisional, atés que la Generalitat reclama 105 milions a favor seu de la liquidació pendent dels anys 2013, 2014 i 2015 i encara està per fer la liquidació del 2016, 2017 i els tres primers mesos del 2018.

No obstant això, l’empresa, en una compareixença recent del gerent de l’hospital d’Alzira, tan sols reconeix un deute de 50 milions.

Etiquetas
stats