“Pretenem enfortir el sistema públic de salut eliminant de l’equació el benefici empresarial”

La consellera de Sanitat, Carmen Montón, passarà a la història com la responsable política que va tornar al sistema públic valencià l’hospital d’Alzira, el primer d’Espanya privatitzat durant l’etapa del popular Eduardo Zaplana com a president de la Generalitat. Un model de gestió que, després de tres anys de pèrdues de Ribera Salud, empresa concessionària, es va estendre a tota l’atenció primària de l’àrea de la Ribera i que els successius governs del PP van implantar en altres departaments (Dénia, Elx, Torrevella i Manises).

No obstant això, al cap de més d’un any de dificultats en què s’han afrontat i s’han guanyat fins huit recursos judicials de la companyia per a frenar la reversió, el pròxim 1 d’abril aquest centre hospitalari i tot el seu departament que dóna servei a una població aproximada de 257.000 habitants tornarà a dependre de manera directa de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública després de 18 anys a les mans de l’empresa Ribera Salud. La recuperació és produeix en compliment del compromís del Pacte del Botànic que van segellar PSPV-PSOE i Compromís amb el suport parlamentari de Podem per a formar el Govern del canvi.

Sembla anòmal que una empresa que té quatre contractes milionaris amb la Generalitat estiga en una guerra oberta amb l’Administració quan no se li prorroga una concessió, és una cosa cridanera, no?

Sí, perquè és la finalització d’un contracte, ni més menys que això, i quan es firma un contracte se sap que la seguretat jurídica marca un termini determinat. Després de 15 anys de contracte en l’hospital d’Alzira s’ha advertit amb 18 mesos d’antelació, ho va fer el mateix president de la Generalitat en les Corts Valencianes, i per tant ha estat un procés que ha estat planificat, ordenat, transparent i que no hauria d’haver-los agafat per sorpresa.

Llavors, aquesta reacció obeeix a una guerra política en realitat?

No sabria qualificar-la, en tot cas sé que hi ha 190 milions d’euros anuals que paguem amb diners públics i que al final supose que és el que pesa a l’empresa. Nosaltres el que pretenem és gestionar-los de manera directa per a poder enfortir el sistema públic, perquè eliminant de l’equació el benefici empresarial hem pogut no sols mantenir el personal i ampliar-lo, sinó també una inversió de 5,7 milions en el departament que ajudarà a millorar la tecnologia i a millorar també els equipaments. El que volem és això, una gestió pública directa per a poder planificar millor assistencialment el conjunt de la sanitat valenciana.

L’argument que utilitzen els defensors de les privatitzacions és que són més eficients i més barates. Què hi ha de veritat en això?

Per a la Generalitat és tarifa plana, sempre paguem el mateix perquè paguem en funció de la capita, són aqueixos 190 milions d’euros. Nosaltres el que posem en els nostres paràmetres per a mesurar la qualitat és la salut i ells parlen de termes amb l’òptica de l’empresa. Per a un Govern l’òptica econòmica és important, però no és la fonamental, nosaltres volem donar millor qualitat assistencial i quan emprenem mesures d’eficiència com hem fet aquesta legislatura, en què s’ha aconseguit un estalvi de 240 milions d’euros, ho fem en qüestions que no afecten els pacients ni els treballadors. Per exemple, en qüestions com ara control d’estoc, compra centralitzada, en estalvi energètic, en control de concessions i concerts, però no en les qüestions que tenen a veure amb la qualitat assistencial del pacient, ni amb el que respecta als treballadors, que és ben sabut que en el sector privat la massa salarial és més baixa que en la pública.

Però hi ha una mena de tòpic o d’argument que diu que costen menys els treballadors, treballen més hores i donen més servei que en la pública.

Però aquest no és el model que vol la sanitat pública valenciana. Nosaltres volem ser eficients, volem tenir rendiments, però tenim un marc de respecte dels drets dels treballadors i tenim un marc on no està present minimitzar costos en diagnòstics o tractaments. Per tant, la nostra obligació és afavorir la salut de les persones, i afavorir la salut de les persones és tenir una ràtio de professionals adequada i és també emprar els recursos que són necessaris per a aconseguir la salut. Nosaltres per al mes que ve ja tenim programat tot el quiròfan, per tant, és la demostració que el mateix rendiment de quiròfan que té una empresa és el rendiment que tindrem nosaltres.

Per a fer-se càrrec de l’àrea de salut, han hagut de fer un diagnòstic de com estan els ambulatoris i l’hospital. Quines conclusions n’han tret?

D’aqueixa auditoria que hem fet sobre equipaments i infraestructures, la conclusió que hem tret és que en l’hospital d’Alzira hi ha una obsolescència tecnològica important i per això van eixir fa uns dies les licitacions del Pet Tac, l’accelerador lineal, d’equips ecògrafs o de radiologia. Es digitalitzarà el mamògraf, en la part oncològica, es digitalitzaran molts equips de radiologia que estan en atenció primària. Així que al que venim és a corregir aqueixa obsolescència tecnològica, perquè el que preferim és tenir equipaments més bons que ens donaran més rapidesa en el diagnòstic i un millor diagnòstic, o un tractament millor, que no estar pensant en el benefici empresarial o en el cost econòmic que això suposa, perquè tenim altres llocs de què obtenir aquest estalvi sense que influïsca en les persones. Pel que fa al personal, també hem anunciat que ampliarem la plantilla en 303 treballadors. Això és perquè la plantilla no té una ràtio semblant a la resta de la sanitat pública. Farem un esforç en l’atenció primària. Ja està veient-se a Sueca o a Cullera, que obriran els seus consultoris en Setmana Santa, i l’empresa no els obria. Hem vist que és un sistema en què hi havia falta de personal i la tecnologia necessitava renovar-se i això és el que començarem a modificar.

Aquesta obsolescència que han detectat és el que els ha portat a fer auditories en la resta de les concessions?

Per a fer les liquidacions i per a fer la tasca de control que necessita l’Administració cal tenir les auditories. Lògicament, vam començar per Alzira, però les licitacions de la resta de les concessions també han eixit i anem fent-les.

En altres concessions hi ha empreses que no actuen igual que Ribera Salud. Per exemple, crida l’atenció que a Dénia, on la majoritària és DKV amb Ribera Salud, DKV ha adoptat una postura més conciliadora.

Sempre hem oferit diàleg per part de l’Administració, diàleg i els comptes clars és el que volem. Tenir relacions fluides amb les empreses que presten serveis a la sanitat pública valenciana, però quan vénen a treballar amb la Conselleria han de saber que les regles del joc són el compliment estricte de les normatives, de les legislacions i del control dels diners públics. Per tant, això és el que hi ha damunt de la taula i tot el que se n’isca d’aqueix marc produeix les lògiques friccions, perquè l’Administració del Govern del canvi no pot fer i no està disposada a fer el que va fer el Govern del PP, que era laxitud, connivència i prendre decisions en òrgans en què no hi havia competències, com les comissions mixtes que afavorien l’interés privat en detriment de l’interés general. I això és el que nosaltres hem tallat d’arrel.

Això marca una línia per la qual, llevat d’algun cas concret que podria ser el de Dénia, la resta de les concessions aniran recuperant-se per al sistema públic una vegada acaben els contractes?

Sembla que és el camí jurídicament més segur i també més viable, perquè una expropiació o un rescat té els seus problemes jurídics i econòmics, i aquesta és la línia que anem seguint. Acabar els contractes i, entre tant, extremar el control i l’exigència per a oferir en aqueixos departaments la millor qualitat assistencial possible.

Ha estat l’assimilació dels treballadors de Ribera Salud una de les més dificultats?

Hem estat dels que hem obert camí, però la fórmula era molt clara. Hi ha una successió d’empreses amb subrogació de condicions laborals. Així hem aprovat el decret i, a més, mantenint les retribucions que tenien els treballadors. S’ha solucionat aquest problema, que fonamentalment era un problema de donar continuïtat assistencial, perquè són 1.400 treballadors i perquè d’un dia per l’altre continue tot igual s’ha pres aqueixa decisió. També el 19 de febrer s’ha activat la borsa i s’han anat fent les crides dels 250 contractes que han de fer-se nous perquè a partir de l’1 d’abril entren en vigor. Crec que la junta de personal i el comité d’empresa hi estan d’acord, hem estat dialogant amb ells molt durant els últims dos anys i és la solució més beneficiosa, la més segura per als treballadors i per a aqueixa continuïtat assistencial.

Aquesta reversió estableix un precedent. Aquest model podria aplicar-se en altres casos o caldria analitzar-ne cada un de manera puntual?

Jo crec que establim precedent i que anem obrint camí. Les Balears, per exemple, ho faran amb el servei de transport sanitari i alguna altra comunitat autònoma ens ha preguntat com estem fent-ho. Jo crec que és la demostració que les privatitzacions no són per sempre. Amb bona gestió i voluntat política es pot tornar al públic el que és de tots, i això és el que estem fent. I obrim camí igual que en la universalitat de la salut, en les ajudes al copagament, perquè aquest Govern ha actuat de manera contundent i valent en tot el que implica reconéixer la salut com a dret. Això és el que hi ha darrere de totes les nostres accions, reconéixer la salut com a dret.

Per què ha escollit la directora general d’Alta Inspecció, Isabel González, com a responsable de l’àrea de salut de la Ribera?

Per molts motius. Ella té moltes condicions per a aquest repte. Una és que ja hi té experiència, perquè ha estat gerent en l’hospital de Sant Joan, però també ha estat pilotant el procés de les normes de reversió durant l’últim any i, a més, coneix in situ tots els caps de servei, tots els treballadors, la junta de personal, el comité d’empresa, els alcaldes i ha mantingut reunions amb associacions de pacients Hem volgut que el diàleg fóra la clau de l’explicació d’aquesta transició. Ella ha anat reunint-se amb els caps de servei i amb ells ha planificat el quiròfan per al pròxim mes, han organitzat els torns de tots els professionals per a tot l’any, quasi 2.000 que n’hi haurà, ha organitzat amb els coordinadors d’atenció primària totes les infraestructures de primària que cal arreglar, des de petites rampes en els consultoris que no estaven adaptats fins a altres coses com la digitalització dels equips de radiologia. És la persona que en aquests moments coneix el cor de l’hospital i del departament, així que crec que ho farà molt bé, com totes les tasques que li hem anat encomanant.

Esperen cap trava o sorpresa d’última hora de Ribera Salud abans de la reversió o els primers dies?

Tenim pla de contingència per a diverses situacions, però també l’empresa està en l’oportunitat de demostrar la serietat que vol plasmar i el diàleg de la Conselleria sempre està obert, sent conscients que tenim un marc que és complir la legalitat, la normativa, exigir els controls i, per descomptat, ser molt exigents amb el control dels diners públics.

La Conselleria adoptarà mesures legals pel presumpte esborrament de dades de Ribera Salud?

Ací hi ha una denúncia dels treballadors a la comissaria posada en coneixement del comissionat. Nosaltres fem el que hem de fer, que és enviar els inspectors i alçar acta del que hi passa, i ara estem en aqueix moment en què des del Servei d’Inspecció s’ha d’elaborar un informe per a decidir si hi ha base per a emprendre un altre tipus de mesures o d’accions.

Quins canvis o quines millores experimentarà el pacient a partir de l’1 d’abril?

Per exemple, si és un pacient de Cullera o de Sueca, podrà anar al centre de salut que abans no s’obria, però si necessita hospitalització, arribarà a un hospital on el pàrquing serà públic. Si és un pacient oncològic, per exemple de mamella, tindrà aqueix mamògraf digital, que és molt més beneficiós per a diagnòstic que el que hi havia, o l’accelerador lineal amb l’última tecnologia per a fer els tractaments. Si és un pacient en cadira de rodes, quan s’adapten els banys, podrà entrar-hi. En fi, es reforçaran els serveis, la urgència, l’atenció primària i l’hospitalització a domicili que per a uns pacients crònics determinats d’edat avançada resulte més sensat, si és possible, atendre’ls a domicili. Estic molt convençuda que aquest canvi de visió que posa el pacient en el centre de l’equació i aïlla l’interés econòmic redundarà en una assistència més bona per als pacients.

A més de posar al pacient en el centre de l’equació, estan complint un compromís adquirit amb la ciutadania en les eleccions passades.

Així és, estem en un temps en què a vegades és difícil donar credibilitat a la política, perquè moltes vegades es diu una cosa i es fa la contrària. Açò és l’exemple pràctic que un Govern de canvi va apostar per tornar la sanitat al públic, es va comprometre amb el departament d’Alzira i serà una realitat. Açò també crea un cert orgull i satisfacció de poder comprometre la paraula i complir-la.