Una revolució per a superar la “falta de credibilitat i confiança” en el Servef
En conseqüència, la número dos de la Conselleria d’Economia Sostenible ha dissenyat un pla –amb diverses mesures de xoc– per a “la refundació del Servef”, que d’entrada es beneficiarà d’un “canvi de denominació i d’imatge corporativa”. Més enllà de les aparences, Mira, en una compareixença en les Corts Valencianes, s’ha compromés a capgirar el servei. De necessitat,sembla que n’hi ha: fa dos anysoferia 663 ocupacions amb 723.000 persones en desocupació, segons l’AU.
Segons les dades que ha proporcionat Mira en el parlament autonòmic, el mercat de treball valencià requereix una teràpia de xoc. El 25% de les persones, el doble que l’any 2009, estan en llars amb risc de pobresa; la taxa de desocupació dels valencians menors de 25 anys se situa en el 44,6%; el 91,8% dels contractes del 2015 són de caràcter temporal i el 27,9% dels assalariats tenen un contracte temporal. El 18% dels ocupats, 338.400, treballen a temps parcial. I segons les últimes xifres oficials de l’INEM, hi ha 476.842 parats.
Davant de la situació tan dramàtica i la falta d’eficiència aparent del Servef, aquestes són algunes de les mesures de la Conselleria d’Economia Sostenible presentades per Mira.
- Avalem Joves. “Un pla de xoc per a atendre la situació especial dels joves en el mercat laboral que s’instrumentarà en col·laboració amb altres agents; mobilitzaràgairebé 200 milions euros i afavorirà l’ocupabilitat de fins 80.000 joves.
- Impuls a la xarxa de centres propis de formació, ampliant horaris d’obertura, millorant la selecció del professorat i adaptant “l’oferta formativa a les necessitats reals d’empreses i persones desocupades”.
- Intensificar l’atenció personalitzada amb més orientadors destinats al seguiment de demandants d’ocupació així com també a la realització d’itineraris personalitzats d’inserció. A l’estil danés: mesures reals que permeten un verdader acompanyament al desocupat en la cerca d’ocupació i dotaciód’“autonomia futura a les persones usuàries”.
Aquests grans eixos de treball, entre d’altres, aniran complementats amb altres mesures transversals en sintonia amb l’Acord del Botànic: generar noves oportunitats d’ocupació i formació per als joves; afavorir l’aportació de talent dels joves a les pimes i al tercer sector, les empreses sense ànim de lucre. Facilitar el retorn dels joves emigrats. Contribuir a la implantació d’un nou model productiu mitjançant el compromís social de les organitzacions (implicació en la inserció laboral de persones amb dificultatsespecials, suport al teixit productiu local, aposta per la sostenibilitat...). Tot això, amb “diàleg social”.
Sobre el paper, a les propostes de Mira no se’ls pot fer cap retret. Una altra cosa és aconseguir que, d’una vegada, els gairebé 1.400 treballadors del Servef siguen capaços de traure profit dels 300 milions d’euros a la seua disposició. No serà fàcil. A més d’apel·lar a la “competitivitat [competitivitat basada en la cooperació] en les pimes valencianes” i “el foment de l’emprenedoria”–uns altres dos llocs comuns amb què ningú pot estar en desacord– caldrà atendre els resultats. Almenys, la secretaria autonòmica sembla disposada que es revise la seua gestió.
“Ara bé, més recursos per se no significa millor qualitat en els serveis. Cal avaluar. Perquè fins ara s’han dedicat recursos sense conéixer l’impacte generat. Al llarg de l’any que ve tenim previst efectuar un estudi d’impacte econòmic i social de les polítiques actives d’ocupació”. En un any, potser, sabrem els resultats de la revolució Servef.
