PP i Vox perdonen 230 milions d’euros en herències a les rendes altes en la comunitat autònoma pitjor finançada

El Govern valencià del PP i Vox tira avant amb el seu objectiu de rebaixar impostos a les rendes més altes, començant per les herències. El ple de les Corts Valencianes dona llum verda dijous al projecte de llei que rebaixa l’impost sobre successions i donacions, amb una bonificació del 99% per als familiars de primer grau. Malgrat les esmenes a la totalitat de l’oposició, la majoria dels conservadors amb la ultradreta permet que la reforma fiscal, que implica una minva notable d’ingressos per a les arques públiques, avance.

L’executiu autonòmic ha proposat la via d’urgència per a tramitar la rebaixa, que tindrà caràcter retroactiu a l’efecte del 28 de maig, el dia de les eleccions autonòmiques. L’elecció de la data té caràcter simbòlic: és la celebració de la victòria electoral de Carlos Mazón, com reconeixen des del PP. Aquesta va ser la primera mesura adoptada en l’executiu valencià del PP i Vox.

Els populars ho han anomenat durant tota la campanya “l’impost a la mort”, apel·lant el component emocional que comporta un decés, titlant-lo d’inhumà. L’emmarquen en “l’infern fiscal”, que al seu judici impera en l’autonomia des de fa huit anys, amb la reforma fiscal del PSPV, Compromís i Unides Podem quan l’esquerra va arribar al govern autonòmic, malgrat que la bonificació per a aquests casos estava en el 75% del tribut.

Segons l’executiu del PP i Vox, l’impost, que paguen menys de 20.000 persones a la Comunitat Valenciana, un de cada deu hereus, causa un greu perjudici econòmic i dificulta l’estalvi i la inversió. La consellera d’Hisenda, Ruth Merino, ha assegurat dijous que la rebaixa del tribut “deshumanitzat” beneficiarà gairebé 15.000 persones en el cas de successions i 3.000 més en donacions, ateses les dades del 2022, molt similars a les d’exercicis anteriors.

Fins a la data, l’impost l’han abonat menys del 12% de les persones que han heretat, i només el 3% d’aquestes ha pagat més de 5.000 euros, ateses les bonificacions fiscals, que ja inclouen desgravacions de 100.000 euros per fill i resten de la quota el 75% del valor per als parents directes.

El bipartit del PP i Vox defensa que l’impacte és de tot just un 1% en el pressupost global, encara que l’Agència Tributària Valenciana indica que és el 27% de la recaptació per la via impositiva. La comunitat autònoma pitjor finançada de l’Estat, amb un dèficit anual de 1.300 milions d’euros, renunciarà a una recaptació notable, que encara està per determinar. L’impacte de la mesura encara balla: el govern valencià el xifra entre 230 i 160 milions d’euros, atesa la recaptació que implica en exclusiva els grups 1 i 2, els afectats per la rebaixa, mentre que l’oposició eleva la xifra a 350 milions d’euros.

El setembre del 2023, segons el visor pressupostari de la Generalitat Valenciana, les arques públiques han recaptat 231 milions d’euros per l’impost de successions i 15 milions a través del de donacions, xifra que s’hauria d’incrementar pels drets reconeguts –que encara no s’han ingressat–. La previsió per a aquest exercici, feta per l’anterior Conselleria d’Hisenda, del PSPV, abans que el PP modificara la llei, és de recaptar 352,9 milions d’euros per l’impost sobre successions i 39,2 en l’impost sobre donacions. És, segons les xifres de l’Agència Tributària, un 27% de la recaptació total via impostos.

La minva d’ingressos es produeix en un context d’infrafinançament autonòmic crònic i en el marc dels nous pressupostos de la Generalitat, que avancen una retallada en les partides que el PP i Vox consideren no essencials, sense determinar quines són. La titular d’Hisenda creu que és una fal·làcia afirmar que beneficia les rendes elevades i assegura que “no és cert que haja de suposar un perjudici als serveis públics”. A Espanya, segons les anàlisis, la riquesa es reprodueix per les rendes del capital, no per les del treball. Fins a un 30% dels ingressos de les seccions censals amb més de 70.000 euros per llar té l’origen en les rendes del capital financer o mobiliari, que solen procedir de les herències.

Els partits de l’oposició, PSPV i Compromís, han presentat sengles esmenes a la totalitat que no tenen prou de suport. Consideren que la mesura és injusta, no respon al model de progressivitat fiscal i portarà parelles retallades en els pressupostos autonòmics.

Els agents socials agrupats en el Comité Econòmic i Social valencià, organisme assessor, van qüestionar la rebaixa en el seu informe sobre el projecte legislatiu. El Comité recorda que s’ha constatat una falta de recursos generalitzada en les comunitats autònomes, especialment en la valenciana, que està a la cua en finançament per capita i global, i recorda que els principis constitucionals marquen la progressivitat del sistema fiscal.