Els pressupostos “d'aire keynesià” del Botànic preveuen un 25% més d'inversió pública

Vicent Soler i Mónica Oltra presenten els pressupostos de la Generalitat per al 2019.

El ple del Consell d'aquest dimecres ha aprovat el projecte de Llei de Pressupostos per al 2019, els últims de la legislatura i els primers que tenen tots els vots garantits abans de presentar-se. Després de signar l'acord amb Podem, que inclou 66 mesures per a blindar les polítiques socials, el conseller d'Hisenda i la vicepresidenta de l'Executiu, Vicent Soler i Mónica Oltra, han explicat, a grans trets, quins seran els objectius i la quantia prevista per a l'any vinent.

La idea dels tres socis del Botànic (PSPV, Compromís i Podem) és que aquests comptes, que arriben a 22.096 milions incloent-hi les empreses i entitats depenents de la Generalitat, suposen un impuls al teixit productiu autonòmic i senten les bases de la transformació del model productiu per a la pròxima legislatura. Un model que haurà de 'tirar' dels pilars de l'Estat de Benestar i aconseguir la recaptació suficient per a finançar la sanitat, l'educació i les polítiques socials públiques.

Com era previsible, donada la proximitat electoral, l'Executiu autonòmic ha augmentat la despesa i la inversió pública, incrementant el total del pressupost un 10% respecte al passat any. "És un pressupost 100% Botànic", repeteixen els dirigents. La Generalitat Valenciana eleva la previsió de despesa no financera -despesa pública- per a 2019 un 9,9%, fins a 16.708 milions d'euros. És una bufada "d'aire keynesià" per a pal·liar el descens del creixement previst per a l'any que ve, ha explicat Vicent Soler.

La inversió en infraestructures per a serveis públics i economia productiva que preveu el Consell creix un 44% i se situa en 1.610 milions d'euros. En total, les inversions reals creixen un 25% respecte a l'últim any, un augment que suposa 645 milions d'euros. És el capítol que més creix en aquests comptes, principalment destinat a Sanitat i Habitatge, on es contempla la compra d'edificis per a destinar-los al lloguer social. A més, el pla estratègic de la indústria valenciana estarà dotat amb 35 milions d'euros.

Consolidació de les polítiques de benestar

Per conselleries, se situa al capdavant la Conselleria de Sanitat, amb 6.635,4 milions (un 3,1% més que l'any passat), seguida d'Educació, amb 5.121,6 milions (un 7,1%) i Vicepresidència i Igualtat i Polítiques Inclusives, amb 1.528,2 milions (un 27,7% més). De fet, la conselleria de Mónica Oltra ha duplicat el seu pressupost en quatre anys.

Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori comptarà amb 516,8 milions (un 32,8% més), el departament que més augmenta el seu pressupost; Economia Sostenible compta amb 444,9 milions (un 13,7% més), Agricultura amb 404,3 milions (un increment del 14,3%), Justícia amb 364,5 milions (augmenta un 15,1%), Presidència amb 353,9 milions (suma un 14,2%), Hisenda amb 332,3 milions (+10%) i Transparència amb 51,9 milions (un 30% més).

El deute, la segona conselleria

El deute públic és un dels llastos amb els quals ha de carregar el Consell. Una "llosa", ha preferit aquest dimecres Soler. El deute previst per a 2019 torna a augmentar i se situa com el segon departament en absorció de recursos. S'emporta de les arques públiques un 26% del total.

Ingressos en l'aire

Soler ha indicat que es tracta d'uns pressupostos "oberts" perquè es preveu una ampliació de crèdits si es confirma la flexibilització del dèficit fins al 0,3% del PIB -actualment les autonomies tenen un màxim del 0'1%-. Les previsions que maneja Hisenda són que en 2019 el PIB valencià creixerà 2,5 punts i es crearan 50.000 llocs de treball. En recaptació, el conseller ha inclòs més de 2.200 milions d'euros que responen a promeses i compromisos de l'Executiu de Pedro Sánchez amb el Govern valencià.

D'una banda, suma la despesa sanitària de l'atenció a persones procedents d'altres autonomies (344 milions d'euros acumulats), la revisió de l'IVA (250 milions d'euros), l'augment en el finançament de la dependència (303 milions d'euros) i altres ingressos com la venda d'actius de la SGR (uns 19 milions d'euros). A això cal afegir els 1.325 milions d'euros que corresponen al nou model de finançament, que no s'aprovarà aquesta legislatura.

Hisenda també preveu augmentar la recaptació en impostos directes, indirectes i taxes un 11% en relació a l'any anterior.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats