“La societat espanyola no ha participat del robatori i el saqueig de les seues elits”

José Ugaz (Llima, 1959) és un advocat peruà que va dirigir diverses investigacions contra la corrupció del govern presidit per Alberto Fujimori. Ha participat en missions internacionals d’avaluació sobre el respecte dels drets humans a Costa Rica, El Salvador o Sri Lanka i ara presideix Transparència Internacional, una de les organitzacions globals independents amb més influència en la lluita contra l’opacitat i la corrupció. Ugaz ha visitat València, on la seua entitat ha firmat un conveni amb la Generalitat.

Quins són els efectes de la corrupció?

En països en via de desenvolupament és tremend. Dificulta o impedeix la governabilitat, aguditza la pobresa, és un factor d’exclusió i de desigualtat, distorsiona el funcionament de l’economia, i afecta molts drets fonamentals: habitatge, salut, sanitat… a més, la corrupció mata. A Romania, un primer ministre ha caigut pels problemes de corrupció arran de l’incendi d’una discoteca on van morir unes quantes persones.

Hi ha menys corrupció que abans?

En les dues últimes dècades s’ha avançat molt en la prevenció i la lluita contra la corrupció, que està entre les prioritats de moltes institucions i agències multilaterals. També s’han generat moltes regles i protocols d’accés a la informació i per a la participació ciutadana, no obstant això, en molts casos és una cosa decorativa, com un arbre de Nadal: tenim l’estructura, però no s’aplica. Tenim lleis millors, però la corrupció continua sent enorme. No sé si més que abans, però si més visible, diferent i perillosa.

La crisi financera del 2008 és imputable a la corrupció?

Sens dubte. Les elits financeres i polítiques hi tenen una gran responsabilitat, com molts grans bancs castigats amb multes de milers de milions de dòlars per activitats il·lícites relacionades amb el narcotràfic o organitzacions terroristes o criminals: Commerzbank, BNP Paribas, HSBC, Citi Group… Aquestes institucions tenen una responsabilitat de primer ordre en aquesta crisi i en altres. Cal redefinir el paper que un sistema financer seriós i civilitzat ha de tenir en el món de hui, perquè en cas contrari es generen morts, violència, privació i exclusions.

Com està Espanya en transparència i lluita contra la corrupció?

No està bé en l’índex de percepció de la corrupció a causa del comportament de les elits. Per sort, a diferència d’altres països, la ciutadania no participa d’aqueixa corrupció, no s’ha normalitzat com en altres llocs, on no sols la classe política o les elits econòmiques corrompen, sinó on la ciutadania participa habitualment d’aqueixes pràctiques: El suborn a un policia per a evitar una multa o el pagament a un buròcrata per a obtenir una llicència. Hi ha un problema greu de robatori i saqueig davant d’una societat que no hi ha reaccionat, però no se n’ha contagiat. Ara cal apoderar el ciutadà i escollir els líders que busquen canvis.

Les enquestes apunten que el PP, afectat per diversos escàndols de corrupció, serà el partit més votat el 20 de desembre.

La corrupció no és exclusiva d’un partit. A Espanya ha afectat tant PP i PSOE. A més, això no és un fenomen exclusiu d’Espanya. Moltes vegades la gent no s’adona que la corrupció l’afecta, la qual cosa, unida al determinisme (això no canviarà mai), la sensació d’impunitat (mai no passa res) o una possible falta d’ofertes complementària pot provocar aquestes situacions. Dit això, no tinc una resposta concreta al cas del PP.

El PP va aprovar la Llei de transparència. Dos anys després, el reglament que en facilita la implementació continua sense completar-se.

És habitual en governs sense voluntat política. Tenir una llei és un bon pas, però si no hi ha la manera d’aplicar-la no deixa de ser demagògia. Una vegada més, això no passa només a Espanya, però sí que denota falta de compromís. Sense efectes sobre la vida real, de poc valen els gestos.

Vosté ha dit que la regeneració de la vida política domina el debat com mai a Espanya. Es deu a la irrupció de partits nous com Podem o Ciutadans?

En part, sí, però més aïna aquests moviments han sorgit per la desesperació de la gent davant del col·lapse que va provocar la crisi, la qual cosa es va reflectir, per exemple, en la revolució dels indignats. Les noves forces crec que tracten de respondre a la nova situació i per això, segurament, el seu ascens tan ràpid. La ciutadania té aspiracions noves després del dany generat per la crisi i les pràctiques corruptes generalitzades.

Transparència Internacional ha firmat un conveni amb l’Administració de la Comunitat Valenciana, símbol de l’Espanya corrupta sota els governs del PP. De què servirà aqueix conveni?

La ciutadania ha decidit trencar amb 20 anys vergonyosos de corrupció i això ja és molt positiu. Hem vist en el nou govern [format pel PSPV-PSOE i Compromís] una voluntat política, traduïda en fets concrets, com ara la creació d’un departament [la conselleria] de Transparència, de retre comptes davant de la societat. L’acord ens permetrà ajudar la Generalitat en aqueix camí, però el paper és paper. Caldrà veure com es plasma això en la realitat. No hem donat un xec en blanc.