L’EMT de València fitxa per a la causa pel robatori de 4 milions un fundador de Ciutadans i advocat de dos exconsellers en el ‘procés’

L’advocat Xavier Melero (Barcelona, 1958) va assumir la defensa dels exconsellers Joaquim Forn i Meritxell Borràs en la causa de l’1-O en el Tribunal Suprem i va ser una de les sorpreses del judici pel seu estil particular allunyat de dogmes polítics (no debades, encara que crític en l’actualitat, va ser un dels impulsors a Catalunya del que acabaria sent Ciutadans). Forn va ser condemnat a deu anys i sis mesos de presó i Borràs només va ser condemnada a pagar una multa. Ara, l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València ha contractat el lletrat Xavier Melero en el cas de la ciberestafa de quatre milions d’euros pel qual aquest dimarts declara com a investigada la cap d’Administració acomiadada, Celia Zafra.

Els responsables de l’EMT confien que Melero, que treballarà juntament amb els serveis jurídics de l’empresa pública, aconseguisca recuperar almenys una gran part dels diners estafats. L’estratègia judicial de l’empresa de transports se centra en la presumpta responsabilitat subsidiària de CaixaBank, que va abonar els quatre milions d’euros estafats sense que es compliren els protocols de la mateixa entitat bancària. El banc, de la seua banda, ja ha descartat qualsevol responsabilitat en el robatori i rebutja tornar els diners.

L’informe de procediment i control elaborat per a la comissió municipal de treball que investiga el robatori conclou que la directiva imputada es va saltar uns quants protocols de seguretat, cosa que no va impedir la detecció primerenca de l’estafa, tal com va informar aquest diari.

Zafra no va avisar el gerent de l’EMT, Josep Enric Garcia Alemany, i la directora de gestió, María Rayón, perquè contrastaren i signaren les factures. Per contra, la cap d’Administració va facilitar informació confidencial als estafadors, als quals va enviar les signatures de tots dos superiors. Durant el període de l’estafa, García Alemany estava de vacances i Rayón de baixa per maternitat, però Zafra, que no era apoderada, en cap cas podia autoritzar o ordenar pagaments.

La cap d’Administració va ordenar a CaixaBank abonar els quatre milions d’euros en huit transferències mitjançant un PDF amb les signatures falsificades del gerent i de la directora de gestió tot i que només aquests superiors poden autoritzar pagaments amb les seues claus de banca en línia, que només tenen ells.

La investigació del cas va recaure en el Jutjat d’Instrucció número 18 de València, el mateix que investiga el cas Taula. Dijous que ve declararà com a testimoni el gestor de banca institucional de CaixaBank, J. M. G. R. El testimoni va demanar diverses vegades, mitjançant correu electrònic, els documents de pagament originals. El 23 de setembre va avortar una transferència de 698.000 euros i va exigir les signatures i les autoritzacions dels apoderats. Aquell dia es va destapar el frau milionari.