El verd ocuparà el Parc Central en passar l’estiu amb la plantació de 1.500 arbres i 85.000 arbustos
La primera fase del Parc Central, que s’assenta sobre una parcel·la de 110.000 metres quadrats que dóna als carrers de les Filipines, de Peris i Valero i a la carrera de Malilla deixarà arrere el color marró propi dels moviments de terres i donarà pas al verd que aportaran els 1.500 arbres i 85.000 arbustos que començaran a plantar-se després de l’estiu.
Aquesta primera fase del nou parc, que suposa un 40% del total del jardí, estarà acabada previsiblement entre el final d’enguany i el començament de l’any que ve.
El 60% restant del parc dissenyat per la paisatgista Kathryn Gustafson quedarà a costa del projecte de soterrament de l’actual platja de vies que dóna a l’actual estació provisional de l’AVE i a l’Estació del Nord.
Així, segons han informat fonts de la societat Parc Central, entitat formada per l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern central per a desenvolupar tot el projecte, entre maig i juny es van plantar uns quants ficus de la rotonda, plataners en l’entorn de les naus rehabilitades i grevíl·lees al carrer de les Filipines.
La resta dels arbres i arbustos es plantaran entre octubre i novembre, encara que en funció de la climatologia el procés podria avançar-se a setembre, depenent de la calor i les pluges.
Les mateixes fonts han explicat que els arbres ja tenen un calibre considerable quan es planten.
Aqueix calibre es defineix pel perímetre del tronc més que per l’alçària. D’aquesta manera, hi haurà arbres amb 35, 40, 60 i fins 70 cm de perímetre.
En alçària hi ha espècies com la datilera que es plantaran amb 7 o 8 metres o els pins, amb 4 metres.
En el cas de les plantes, per a seleccionar-les s’ha tingut en compte l’època de floració i la combinació de colors.
A més de València, els exemplars s’han importat de Catalunya i de països com Itàlia, Holanda, el Japó, la Xina o Indonèsia.
Una de les peculiaritats que tindrà aquesta fase del Parc Central serà el mur verd.
Aquests elements actuen com a estructures de retenció que donen forma a la topografia de l’Horta Jardí i al Jardí dels Xiquets.
El mur verd es construeix a partir de l’ús de panells prefabricats de formigó que en la fita més alta arriba a 6 metres d’alçària.
Així, es crea una textura que conté buits amb terra vegetal en els quals es puguen plantar espècies enfiladisses que cobrisquen tota l’extensió del mur. D’aquesta manera, s’utilitzaran moltes plantes menudes i penjades, entre altres, Lampranthus, xiprer rèptil, gesmiler, romer i altres aromàtiques.
Tècniques de subjecció i reg pioneres
Les caigudes de branques, i fins i tot d’arbres sencers han estat una de les grans preocupacions a València, especialment en èpoques de calor.
Els tècnics del Parc Central han tingut en compte aquest aspecte i han introduït tècniques noves tant en la plantació com en la subjecció i el reg dels exemplars que minimitzen el risc de caigudes.
Segons han explicat des de l’entitat, en els diferents arbres que han plantat i que plantaran després de l’estiu s’empra un ancoratge subterrani que impedeix els moviments de l’arbre de manera més natural que els ancoratges convencionals amb un pal que ancoren a mitjan alçària del tronc.
D’aquesta manera, actua en les arrels, subjectant el gassó i evitant qualsevol moviment d’aquest, i evita, doncs, el trencament dels pèls radiculars en creixement.
La subjecció subterrània també permet que la flexió del tronc davant vents es faça en tota la longitud, i així s’evita problemes de ruptures a mitjan alçària que de vegades provoquen els tutors convencionals.
Les corretges de l’ancoratge emprades són d’un material biodegradable que deixaran de servir de suport al cap de 4 anys o 6 i continuaran degradant-se fins que desapareguen del tot.
Pel que fa al reg, s’inclou un tub d’aireig de les arrels. La canonada porosa a 30 o 35 centímetres de profunditat garanteix que sempre hi haja aire en l’arrel perquè dalt, en l’exterior, porta una caperutxa externa ranurada.
D’aquesta manera es garanteix aigua i aire en l’arrel i en el gassó que es distribueix a través del tub, la qual cosa evita que les arrels cresquen cap amunt i fa que coste més que s’evapore l’aigua. Per tant, suposa un estalvi d’aigua i una millora el desenvolupament de l’arbre.
Els sistemes d’ancoratge, reg i aireig d’arrels adoptats en el Parc no han estat els més habituals o freqüents a València.
Aquests sistemes ajuden a evitar caigudes dels arbres, ja que les arrels creixen més profundes. I això, unit a l’ancoratge i a escocells d’unes dimensions d’1,5 metres per 1,5 metres (els més freqüents a la ciutat fins ara són d’1 per 1), milloren l’estabilitat, l’arrelament i el creixement de l’arbre.
