Violència de gènere, addiccions i presó: el parany que “ha arrasat” les presoneres

La (dolenta) combinació de violència de gènere i salut mental de les dones preses accentua la seua situació si tenim en compte la falta absoluta de psiquiatres en els centres penitenciaris espanyols. En les presons valencianes, tal com ha alertat un informe de l’associació Àmbit, no hi ha cap psiquiatre, malgrat la gran quantitat de presos amb malalties mentals i patologies duals (addiccions i problemes psiquiàtrics). “Malgrat que la població de dones és molt més baixa amb comparació a la població d’homes, les seues condicions són extremes i són persones que estan molt deteriorades”, adverteix l’estudi, basat en estadístiques oficials i en qüestionaris al personal de diversos establiments penitenciaris valencians. 

En el cas específic de les dones amb problemes de salut mental o trastorn mental greu, es detecta molt més tard, quan ja “les ha arrasades”. Les dones representen una xifra molt baixa de la població penitenciària total (en la presó de Picassent, per exemple, són el 12% de la població reclusa). 

També tenen menys recursos per a la reinserció i menys mòduls. Així doncs, mentre que els espais d’infermeria per als homes estan dividits en dos mòduls (malaltia física i trastorn mental greu), en el cas de les dones “només hi ha un mòdul, en què conviuen tant aquelles amb malaltia física com amb trastorn mental greu”. 

A més, afirma l’informe de l’associació Àmbit, “no hi ha dades concretes sobre el percentatge de dones que han sigut víctimes de violència de gènere i violència masclista ni de les que pateixen trastorns d’addicció o altres trastorns mentals en les presons de la Comunitat Valenciana”. Consum de drogues, violència masclista i trastorn mental suposen una “relació de realimentació”. 

Les dones preses víctimes de violència de gènere tenen un factor addicional de risc que en alguns casos es converteix en un factor determinant a l’hora de patir problemes de salut mental com ara ansietat, depressió, trastorns adaptatius, estrés posttraumàtic, addiccions o trastorns de conducta alimentària. “El fet de patir un trastorn mental greu et situa entre la població de risc i et fa ser més vulnerable a ser víctima de violència de gènere”, postil·la l’informe. 

Un dels pocs estudis sobre aquesta temàtica, centrat en una mostra del mòdul 10 del centre penitenciari de Villabona (Astúries) el 2008, va concloure que el 64,4% de les dones patien un trastorn per abús de substàncies, un 66,1% afirmaven que havien patit abusos físics o sexuals en algun moment de la seua vida i el 44% ressenyaven almenys un trastorn mental diferent de l’abús de drogues, amb una alta prevalença de problemes de depressió, somatització, ansietat i ideació paranoide. 

“Les dones són socialment més penades que els homes”

L’informe d’Àmbit ha analitzat la situació de la salut mental de les presoneres en el centre penitenciari Antonio Asunción de Picassent (València), on hi ha programes grupals específics per a dones. Per contra, “les dones que estan en infermeria no tenen accés a aquests recursos”. Les recluses amb diagnòstic de trastorn mental greu “no reben un acompanyament específic per a la violència de gènere en què poder reconstruir el seu autoconcepte i la seua autoestima”. 

“L’atenció individual es du a terme sobretot a través de psicòlogues d’associacions externes a la presó”, afirma l’estudi. Aquesta atenció psicològica, limitada, sol convertir-se en un “espai de descàrrega emocional” de les presoneres, segons els testimoniatges de les psicòlogues. “L’ambient en els mòduls de dones no és l’idoni per a fer descàrregues emocionals (...), és hostil i agressiu”, critica l’informe coordinat pel jurista Javier Vilalta.

A més, l’estudi també analitza l’esdevenir de les presoneres amb problemes de salut mental en l’exterior de la presó una vegada han complit la condemna: “Solen haver perdut la seua xarxa social, ja que les dones són socialment més penades que els homes, ja que se les culpabilitza d’haver fracassat com a mares, cuidadores i la resta de les funcions assignades a l’estereotip de gènere”.

El vincle de dependència amb parelles o exparelles provoca que, moltes vegades, les dones que han estat empresonades renuncien a acudir a un alberg o a pisos tutelats, i es desvinculen d’associacions i dels recursos que se’ls ofereixen. L’informe demana a Institucions Penitenciàries i a la Conselleria de Sanitat un treball específic sobre violència de gènere perquè les dones que han complit condemna no continuen en el cicle de violència i en els problemes d’addiccions com a mecanisme per a enfrontar-se al maltractament.