Ximo Puig intenta amagar la mà
El president de la Generalitat i líder dels socialistes valencians, Ximo Puig, manté aquests últims dies un perfil baix i una actitud ambigua sobre la decisió que, molt probablement, adoptarà el diumenge dia 23 el comité federal del PSOE per a facilitar la investidura de Mariano Rajoy.
Després d’haver participat activament en el derrocament del líder i candidat del partit, Pedro Sánchez, intenta buscar una posició menys incoherent amb la seua condició de president d’un govern, el del pacte del Botànic, que es basa en el sistema més semblant al tipus d’aliança d’esquerres que van convertir en anatema els qui van actuar contra Sánchez.
Puig intenta amagar la mà després d’haver estat un dels qui van llançar les pedres en la greu crisi oberta l’1 d’octubre. Voldria evitar l’estigma dels sis diputats del PSPV facilitant amb la seua abstenció la reelecció de Rajoy i la continuïtat del PP en el poder. Per això, especula amb fórmules en què només s’impliquen diputats d’altres zones d’Espanya on pretesament no siga tan infame deixar governar el partit de la corrupció.
El problema és que, siga quin siga el mètode abstencionista que finalment s’hi aplique, en el comité federal caldrà aprovar-lo i, atés que la divisió que hi ha descarta qualsevol consens, tots s’hi hauran de mullar. Ho saben uns quants dirigents valencians que no van participar en la votació del dia 1 d’octubre que va portar a la dimissió del secretari general, però que ara acudiran al comité federal explícitament a votar que no. En aquest marc, serà impossible amagar la mà que va llançar la pedra.
Després vindran les conseqüències internes i externes d’una maniobra sense retorn que fa cremar els ànims de les bases socialistes. En les resolucions que agrupacions locals i comarcals del PSPV han aprovat aquestes últimes setmanes és unànime el rebuig de l’abstenció i la petició de votar no, i també la reclamació que la decisió es consulte als afiliats i que es convoque el comité nacional del PSPV perquè Puig done explicacions. N’hi ha que també reclamen un congrés extraordinari del PSOE. És molt probable que la direcció socialista ignore totes aquestes demandes.
