La reforma del finançament autonòmic és una urgència de salut pública

Pedro Sánchez va dir que se sentia “encantat” de poder “reprendre els debats polítics” anteriors a l'estat d'alarma en respondre al diputat de Compromís Joan Baldoví, que li havia recordat la lletra del pacte d'investidura. “L'acord incloïa el finançament autonòmic i la ministra d'Hisenda ha assumit el compromís de remetre el primer esquelet del finançament al novembre”, va anunciar el president del Govern durant el ple del Congrés.

La reforma del model de finançament autonòmic, caducat fa alguns anys, és una reivindicació central de les forces polítiques i les institucions valencianes perquè la discriminació que pateix la Generalitat Valenciana en el repartiment de recursos és flagrant. Fa temps que ningú discuteix que és el govern autonòmic pitjor finançat. Però encara no s'ha posat sobre la taula del Consell de Política Fiscal i Financera una proposta per a resoldre-ho.

I si el portaveu socialista en les Corts Valencianes, Manolo Mata, es va afanyar a advertir als seus aliats valencianistes en el Govern del Pacte del Botànic que “no és una qüestió de medalles” i que el nou model no s'aconseguirà “pel fet que Compromís tinga un diputat a Madrid”, la veritat és que Sánchez no hauria posat una data a l'esborrany si Baldoví no haguera inclòs l'assumpte en l'acord per a la investidura i no li haguera reclamat al president el compliment després d'un desacord amb el Govern que va portar Compromís a votar contra les últimes pròrrogues de l'estat d'alarma.

De tota manera, el conseller d'Hisenda, el també socialista Vicent Soler, que es va felicitar explícitament per l'anunci, va destacar: “El Govern de Pedro Sánchez ha mostrat de manera reiterada el seu compromís amb les comunitats autònomes, en general, i amb la Comunitat Valenciana en particular, amb l'avançament de la liquiditat necessària per a fer front a l'emergència sanitària provocada per la COVID-19 i amb l'habilitació d'un fons no reembossable de 16.000 milions, totalment inèdit a l'Espanya autonòmica, i ara ho torna a fer anunciant l'inici de la reforma del sistema de finançament autonòmic”.

Soler va afegir que el pla de recuperació després de la pandèmia “ha d'incloure inexcusablement la reforma del sistema de finançament autonòmic”. I va apuntar dos criteris clau: el de “suficiència”, que implica augmentar els recursos de les comunitats autònomes, com a responsables de la gestió dels serveis públics fonamentals, i el d'“equitat”, que exigeix “una distribució horitzontal de recursos entre les autonomies, segons el criteri de població, perquè les persones són les destinatàries dels serveis públics fonamentals que gestionen les comunitats autònomes”.

Es tracta d'un enfocament amb el qual s'ha mostrat coincident la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i que té una lògica que va més enllà dels interessos específics valencians, ja que sobre aqueixa base ha de forjar-se el nou model, abans d'incorporar qualsevol altra consideració o matís. I consisteix en el fet que l'Administració central ha de cedir part dels seus ingressos per a garantir que cap de les comunitats autònomes retrocedisca en termes absoluts, però també que siguen prou finançades la competències que afecten el nucli del benestar col·lectiu. Una perspectiva que la crisi causada per la pandèmia del coronavirus fa més imprescindible encara.

Ho ha explicat amb dades el comissionat per al finançament autonòmic de la Generalitat Valenciana, José Antonio Pérez. Els recursos de l'actual sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, a les quals incomprensiblement es va exigir a més en els temps del PP objectius de dèficit més durs que a l'Administració central, “ben just si han permés cobrir, en el conjunt del període 2009-2018, el 77% de la despesa en serveis públics fonamentals evolucionat segons les necessitats”, assenyala. “El resultat de tot això és que el comportament en la despesa en polítiques de l'Estat del benestar de la Seguretat Social i de les comunitats autònomes de règim comú ha resultat molt diferent. Mentre que la Seguretat Social ha pogut atendre la totalitat de les seues prestacions i incrementar la despesa al llarg de la dècada, gràcies al suport de l'Administració central i del Fons de Reserva, les comunitats autònomes han hagut de realitzar ajustos mitjans anuals d'aquests serveis, en termes reals per habitant ajustat, del -1,7% durant tot el període 2009 a 2018, amb un efecte acumulat pròxim al -12%”.

Dit d'una altra manera, les competències que concerneixen l'Estat del benestar com la salut, l'educació i la protecció social, i que són gestionades pels governs autonòmics, han vist reduïts en els últims anys els seus recursos en termes reals. Una deriva especialment rellevant pel que fa a la sanitat. “El funcionament del finançament autonòmic, a més d'unes diferències de finançament per càpita de més del 30% entre comunitats autònomes de règim comú i de més del 70% d'aquestes amb les forals, ha provocat una tremenda bretxa entre finançament públic autonòmic i necessitats de la població”, escriu José Antonio Pérez. “En les circumstàncies que s'acosten aquesta situació és d'extrema gravetat i les desigualtats es fan insuportables. Resulta de la màxima urgència preparar-se a corregir la insuficiència del finançament autonòmic i la seua falta d'equitat”.

L'expert nomenat per la Generalitat Valenciana per a la reforma del sistema, adverteix: “Sovint, la petició de revisió del sistema de finançament autonòmic s'ha percebut pels responsables d'impulsar la seua reforma, essencialment el Govern d'Espanya (i una part important de l'establishment capitalí), com una altra onada de l'insaciable apetit per la despesa dels governs autonòmics i el seu escàs desig d'afrontar el cost polític de l'exacció fiscal davant els seus electors. Però, com hem vist, les dades no donen la raó a aqueix argument. Des del 2010 fins al 2019 la despesa autonòmica està situada sistemàticament per davall de l'evolució de les necessitats de la població i l'assignació del finançament autonòmic és enormement desigual per a atendre necessitats de la població que són molt similars”. I conclou que aqueixos objectius són incompatibles amb una reducció estructural dels impostos: “Els miracles no existeixen”.

A la Comunitat Valenciana, el president de la qual, Ximo Puig, ha vingut denunciat reiteradament el dúmping fiscal que practica Madrid en reduir o suprimir impostos propis, la insuficiència i la desigualtat dels recursos es tradueix estructuralment en un endeutament públic (un deute històric) que s'acumula d'any en any fonamentalment a causa del deficitari sosteniment del sistema de salut.

Ara, quan es parla de la reconstrucció després de la pandèmia, hi ha coincidència a assenyalar l'enfortiment de la sanitat com un eix fonamental. I no sembla raonable que la manera d'aconseguir-ho consistisca, ni a bonificar impostos per part de les comunitats, ni a continuar fent ús per part del Govern central de mecanismes extraordinaris per a donar suport a la liquiditat dels governs autonòmics o el repartiment periòdic de fons no reembossables. Perquè reformar el sistema de finançament autonòmic significa reforçar l'Estat del benestar enfront de la crisi. Una necessitat de salut pública peremptòria.