Concurs de corrupció

Hi ha una corrupció a casa nostra que no apareix en Un Tiempo Nuevo ni en El Intermedio, però que també va minvant sistemàticament les arques valencianes. No tindrà tant de morbo com la de Brugal o Gürtel (ningú pensa que és un nom perfecte per a un pub?), però resulta igualment nociva, tot i que es desenrotlla silenciosament.

Parlem en este cas de la corrupció vinculada als concursos de creditors, procediment, desgraciadament, molt en boga per estes terres. No debades, la bombolla immobiliària ha portat a este impasse a moltes empreses de construcció i sectors associats. Problemes de convertir lo estacionari en crònic. I crònica d´una mort anunciada, d´altra banda, és el que signifiquen molts d´estos processos a hores d´ara.

Realment tenen una altra finalitat. Establir prioritats de pagaments, salvar l´empresa...

No sempre és així. I la Fiscalia Anticorrupció i la UDEF (què collons és la UDEF, Pujol dixit) han començat a investigar alguns concursos de creditors sospitosos. Alguns d´ells (Luxender, Electro Industrial del Mediterráneo...) formen part del nostre fet diferencial.

S´advertix un operatiu similar en molts d´estos casos. Les administracions d´estos concursos són adjudicades per jutges, entre el seu rotgle de confiança. En moltes ocasions, promotors de despatxos de dret concursal conviden a determinats jutges a cicles de conferències o xarrades amb condicions molt avantatjoses. Primera sospita legítima.

Els honoraris per administrar els concursos de creditors arriben a xifres realment extraordinàries. Especialment, quan més riscos i actius té l´empresa de tanda. Es tracta de quantitats per les quals alguns han sentit la temptació de jugar-se la seua carrera jurídica. De la mateixa manera que l´absència de transparència presidix els nomenaments dels administradors, tampoc existix un control mínim pel que fa als emoluments. Això implica que puguen establir-se retribucions astronòmiques i justificar-se servicis inadmissibles (cobrament de xecs manipulats, factures falses...).

Òbviament, per a què estes martingales triomfen, resulta necessària la complicitat de moltes instàncies, el que suggerix unes connexions a nivell de trama.

Al remat, estes trames, que també arriben a provocar concursos amb premeditació, liquiden de manera fraudulenta els actius de les empreses que cauen en les seues mans. Un buidatge sense clemència.

És una altra tradició de corrupteles que fa cau a la nostra terra i que, tot i no eixir en Tele-5, també té efectes endèmics.

Herències d´una cultura del pelotazo que encara estem pagant, però que també estem a temps de desterrar.