Dues imatges per a l'esperança?

Examineu i oloreu, si podeu, les tres portes de bronze del baptisteri de Florència. De les tres, la meridional, la més antiga (1330-1336), és obra d’Andrea Pisano i conté vint-i-huit panells que representen la vida del Baptista, les quatre virtuts cardinals i les tres teologals: fe, esperança i caritat. Pisano representa l'esperança asseguda, com un àngel que aixeca els braços cap a un futur o un premi que li resulta inassolible a pesar de tindre ales. 

Dibuixeu amb els dits les línies bàsiques de l’Angelus novus de Paul Klee (1920). En este dibuix es representa un àngel que sembla allunyar-se sense remei d'allò que mira fixament, potser d'allò que anhela. Els ulls se li veuen desorbitats, ha girat el rostre cap al passat, cap a una única catàstrofe que amuntega runes sense parar. Anhela detindre's, però, bufant des del paradís, el vendaval del progrés doblega les seues ales, i ja no pot reorientar-les envers el passat que anhela. Fins ací no he fet més que resumir els comentaris d'un dels primers posseïdors del dibuix: Walter Benjamin.

Entre ambdues imatges alades hi ha tres diferències bàsiques: el fruit, els ulls i el moviment. En la porta de Pisano, l'àngel de l'esperança albira un fruit. No sabem si s'alçarà per a agarrar-lo, però sí veem el fruit. Alça els braços, però li pesa el cul que li fa desconfiar de la força de les ales. Mira el fruit amb uns ulls concentrats, però no vola: espera. L'àngel implora l'assistència divina com un xiquet famolenc una ajuda humanitària que no arriba; o un pagafantes la recompensa carnal de l'amada. L'esperança així esdevé una espera.

L'Angelus de Klee, en canvi, mira un fruit que ja no apareix en la imatge amb uns ulls que ja s'han desorbitat. L’Angelus novus ja està en moviment, però les seues ales tampoc no tenen prou força com per a alçar el vol i agarrar el fruit. El progrés històric l'aspira com una aspiradora un borrelló. El fruit estava en el passat, en la prehistòria que la història esborra amb les dades i el relat historiogràfic. El fruit és inassolible per als dos àngels, que el miren des d’una llunyania per proper que puga estar. Ara bé, l'àngel de Pisano es mantenia estable en la Florència del trecento, en canvi, el de Klee ja no, perquè a inicis del segle XX ja circulava el flux elèctric per les ciutats centreeuropees, ja s'havien inventat els primers electrodomèstics i perquè, encara que açò fora secundari per a un materialista, ja s'havia expandit la idea del progrés.

L’àngel de Pisano espera un paradís amb esperança. L'àngel de Klee ja no pot esperar, perquè és aspirat per un progrés sense esperança. És la història d'una espera que esdevé progressivament un error, una història amb imatges. Caldrà deixar d’esperar un fruit, una vida millor ací o més enllà? Molts alumnes de batxillerat ho tenen clar.