Del forat de la vergonya a la València dels barris

El “forat de la vergonya” és com la gent d’Orriols coneix un dels tristos símbols del barri: el gran forat en un paretó, que uneix els carrers Agustí Lara i Baeza. Està a punt de complir 24 anys d’existència; just els mateixos que porta Rita Barberà com alcaldessa de la ciutat de València. Orriols és un barri potencialment magnífic, sobretot per la seua gent: oberta al món i a la multiculturalitat; però l’única cosa que fa a consciència l’equip del govern del PP és el control dels papers de les persones que tenen una aparença estrangera. Si eixe entusiasme pel control policial es posara a l’hora d’apostar per la neteja, per habilitar espais esportius, per evitar l’atur i els desnonaments, per rehabilitar les finques amb aluminosi, per dotar de serveis de qualitat el barri... Orriols lluiria tots els dies la seua millor cara.

El forat de la vergonya, en definitiva, no és sinó la València de la vergonya del PP i de Barberà, construïda des de fa massa anys. Per això hi ha gent amb inquietuds que des de fa temps mostra el camí cap a un altre barri. Fa uns dies vaig assistir amb un grup de companys de Compromís a un acte de l’associació Orriols Con-vive. Allà hi havia representants de tots els grups polítics de l'Ajuntament, i també d’altres que no hi tenen representació. I entre la barreja de colors de pell i d’accents, de maneres de vestir i de creences, em va sorprendre gratament el format d’un acte en què els primers a parlar i a reivindicar eren els propis veïns i veïnes del barri. Amb ells i elles m’identifique, perquè és amb qui hem treballat tots estos anys des de l’Ajuntament.

Eixa és una de les raons que en el passat Ple del consistori ens va empentar a Compromís a proposar una declaració conjunta de tots els grups municipals a favor de la convivència i en contra dels propagadors de l’odi. Orriols és en estos moments el barri més multicultural de València: alberga persones de diferents nacionalitats, ètnies i religions, des d’evangelistes fins a catòlics, sense oblidar l’important paper integrador que ha exercit des de fa anys el Centre Islàmic.

Hi ha molts aspectes i reivindicacions d’Orriols que es poden fer amb pocs recursos si s’aprofita la participació ciutadana. La primera: habilitar un local perquè les associacions del barri puguen dur a terme les seues activitats; entre elles Orriols Con-vive. Posar-ho en pràctica no sembla gens problemàtic: quants locals, quants baixos té l'Ajuntament en el barri morint-se de pena? Seria tant complicat cedir temporalment el solar de l’ermita i ajudar un poc a la seua dignificació? És tan difícil planificar un procés de rehabilitació de vivendes per a resoldre l’aluminosi, millorar les façanes i el interior dels pisos, sobretot energèticament? És tan complicat deixar de considerar perillosos per definició a les persones d’aparença “estrangera” i dedicar els recursos policials a fer una tasca real de policia de barri?

Orriols, igual que la majoria de barris perifèrics, necessita una atenció especial per part de l’Ajuntament que moltes vegades no és qüestió de diners, sinó fonamentalment de voluntat política. I la voluntat de l’equip del PP que governa l’Ajuntament sempre està concentrada en els problemes dels barris centrals i en els “grans (i ruïnosos) esdeveniments”. Per això hem de donar pas a la València dels barris. La que creu en la potencialitat de la seua gent.