1 de maig: elits decadents, ciutadania activa

Els pensionistes, les dones, els ciutadans indignats qüestionen les decisions de la justícia, denuncien la subordinació laboral, social i humana de les dones, i reivindiquen el dret a un salari i a una pensió dignes. Fins aquí no sembla que els arguments que mobilitzen a la societat espanyola avui responguen a una ideologia extremista i revolucionària. Si n’afegim la crisi d'estat que ha obert el laberint de Catalunya, i el cuinem amb el menyspreu per la universitat i la cultura que demostra el cas Cifuentes i els seus analfabets c; si li posem unes gotes de masclisme passat de moda, estil Pedro Agramunt, i el maridem amb aquest atemptat contra la dignitat humana que destil·la la sentència balsàmica de les violacions grupals (animals salvatges violant a una femella), tenim un paisatge depriment de crisi social, política i moral. Es poden afegir més ingredients, però amb només aquests el menú està servit.

La mobilització no és conseqüència del populisme, sinó que és la reacció honorable d'una societat perplexa i indignada, molt distant (en l'econòmic, moral i social) d'una elit omnipotent i miserable (casta, grup social dirigent, manada de bandits o delinqüents, què més s’en fa?) la principal característica de la qual és la mediocritat perpetuada a través de pautes de servilisme i complicitat.

La societat civil espanyola està a anys llum de la mediocritat dels seus dirigents, de les elits econòmiques i dels governants, dels que copen les institucions de representació i acció política. No són qualitats individuals, sinó estigmes institucionalitzats. Immoralitat, corrupció, dogmatisme, manipulació, falsedat, endogàmia, amiguisme, control hegemònic de l'economia i de les institucions, càlcul aritmètic de beneficis electorals en els assumptes transcendents. El sistema no és sostenible perquè aquesta elit antisistema es passa pel forro la democràcia, i només l'entén com a argument per copar els òrgans de poder i decisió i beneficiar-se’n sense pudor.

L'historiador de la cultura flamenc David van Reybrouck ha publicat recentment un polèmic assaig que es titula Against elections [Contra les eleccions] (New York, Penhguin Random House, 2018), precedit d'un pròleg de Kofi Annan, ex-secretari general de l'ONU. Annan dóna la veu d'alarma sobre el retrocés i la crisi de confiança que pateix la democracia avui, tot i ser l'únic sistema polític que, segons ell, pot garantir la pau, el desenvolupament sostenible i el respecte als drets humans. Creuen vostès que amb aquests depredadors que poblen els nostres boscos es poden fer cistells democràtics? Poden els voltors disfressats de coloms portar pau, desenvolupament sostenible i respecte? Si la majoria dels nostres dirigents no fossin patètics analfabets sense propòsit d'esmena, els recomanaria que llegirenn el llibre de van Reybrouck. Ja que això és inútil, almenys llegiu-lo vostès i reflexionen. Perquè això no té dubte: cal parar-los els peus i posar-los al seu lloc. Sí, si, aquesta és una tribuna indignada!