El nou restaurant de Ricard Camarena

M'agrada més menjar-me l'art que olorar-lo o mirar-lo. Perquè a l'esplèndid i nou restaurant de Ricard Camarena, si no serveixen art, hi faltarà un pèl. En aquest territori nostre, hem passat en un temps rècord de no trobar un arròs caldós substanciós en cap bar o restaurant, a tocar el cel amb un caldo d'hortalisses o verdures ben fred i misteriosament excel·lent. Però he d'aclarir, abans d'escriure una paraula més, que un servidor no és un crític gastronòmic ni res que s'hi puga parèixer. Sóc un curiós que intenta trobar les coses estimulants d'aquest país, en època de desesperades esperances. I que un dia, en companyia de l'escriptor Josep Piera i el músic i professor Remigi Morant, es presentà a la Meca de la teca.

Per primera vegada m'adone que hem guanyat la partida sobradament. No en literatura, però sí en gastronomia. Ricard Camarena no s'ha despistat en rutines equivocades. Ha tirat al dret, ha remogut les terres de les hortes valencianes, ha fet lliga amb els seus llauradors i n'ha extret els millors fruits. Els antics viatgers ja van anunciar la bona nova d'una terra única en fertilitat. Camarena l'ha traduïda al llenguatge dels sabors esclatants de la cuina més arrelada, més autèntica i més comunicativa de l'eufòria del menjar més reeixit. I, d'un xiquet de Barx (la Safor) que tot d'una volgué convertir-se en cuiner, ha esdevingut un dels personatges imprescindibles de la ciutat de València i el seu antic regne.

Ricard Camarena ha fet la travessia de la maduració personal i a hores d'ara és ben probablement l'ànima creativa valenciana més rellevant en el camp de la restauració. Ha sabut treballar amb la tecnologia més avançada, amb el concepte del treball en equip ben clar i el del negoci com a confluència d'interessos i responabilitats diverses. Entrar en el restaurant recent estrenat de Ricard Camarena a l'edifici restaurat de Bombas Gens / Centre d'Art és com ingressar en una illa plaent que ha pres altura respecte a les altures habituals de la ciutat de València. És un altre món, que encara que no siga el meu, el literari, no podem sinó felicitar-nos, perquè és el primer que ens ha fet guanyar la partida.

Etiquetas
Publicado el
31 de agosto de 2017 - 13:35 h

Descubre nuestras apps